Cercle Republicà Federal, el Círcol (1888-1939)

ESPAIS DE LA SEGONA REPÚBLICA

L’edifici del Círcol, obra de l’arquitecte Miquel Pascual Tintorer, va ser inaugurat el 24 setembre 1888, amb l’assistència de Francesc Pi i Margall, expresident de la Primera República Espanyola i el màxim referent polític de l’entitat. Per les seves grans dimensions, l’edifici, de planta baixa i pis, amb un pati interior, pel seu acurat disseny arquitectònic i d’ornamentació i per la diversitat d’estances i sales que el configuraven, va ser conegut de seguida com la Catedral Republicana del Vallès. L’accés original era per un edifici d’ingrés –ja desaparegut–, situat al carrer del Jardí, 7-9 (després, c. de Bèlgica, 9), la façana del qual estava decorada amb relleus i símbols de la francmaçoneria.
Aquesta associació de caràcter polític, social i cultural s’havia constituït l’any 1887 com a Cercle Republicà Democràtic Federal Instructiu, i de seguida es significà com un centre polític interclassista de referència a la ciutat. Els seus membres forniren les files del Partit Republicà Federal, que a Sabadell va ser, durant el primer terç del segle XX, el partit més nombrós en militants, amb més capacitat d’acció i amb més arrelament social, i també el més transversal i plural. Era el pal de paller de les esquerres populars, obreres i menestrals, un estatge on també tingueren cabuda gent de professions lliberals o petits industrials. Fou un veritable espai de llibertat, de lluita i debat polític, un lloc amb un caliu especial per acollir la modernitat progressista del lliurepensament i del laïcisme. En aquesta etapa inicial també s’hi aixoplugaven anarquistes i molts dels seus membres també eren socis de L’Obrera, la Federació de Sindicats local.
El centre comptava amb un grup excursionista molt actiu, el Brot Vallesenc, un saló museu, una sala d’exposicions d’art, una biblioteca (la més important de la ciutat a l’època), una gran sala de ball, concerts i teatre, i un concorregut i ampli cafè. En el Círcol s’editaren un important nombre de diaris i setmanaris que divulgaven, arreu de la ciutat i de forma plural, els seus ideals: El Federal: periódico republicano democrático / semanario republicano socialista (1884-1887), El Baluarte: semanario federal (1894-1895), Joventut: periòdich nacionalista (1905), El Pacte: setmanari republicà federal (1906-1907), Ciutadanía: setmanari federal (1908), Sabadell Federal: setmanari d’esquerra (1913-1917) i L’Avenir: setmanari d’esquerres (1920-1925). El jovent del Cercle es va aglutinar a l’entorn de la Joventut Republicana Federal, un nucli entusiasta i ple de vitalitat.
A l’empara del Círcol van néixer entitats civils laiques com la Societat d’Auxilis Mutus i d’Actes Civils La Emancipación (1896), esperantistes com el SAT - Sennacieca Asocio Tutmonda (Associació Mundial Anacional, 1929) i feministes com la Lliga Laica Femenina (1932), aquesta darrera liderada per Fidela Renom Soler, que esdevindrà la primera regidora de Sabadell, escollida en les eleccions municipals del gener de 1934.
En aquesta àgora política s’hi van fer grans mítings, conferències, actes i visites, on van participar personalitats polítiques i intel·lectuals de gran rellevància vingudes d’arreu de Catalunya i d’Espanya: Francesc Layret Foix, Lluís Companys Jover, Joan Casanovas Maristany, Ernest Ventós Casadevall, Eduardo Ortega y Gasset, Marcel·lí Domingo Sanjuan, Manuel Azaña Díaz... Aquest cenacle va esdevenir així un referent per a diferents generacions d’homes i dones que anhelaven un món més just, republicà, democràtic, catalanista, laic i d’esquerres.
Del Círcol van sorgir els dos primers alcaldes de la Segona República, Salvador Ribé Garcia (abril de 1931 – gener de 1934) i Magí Marcè Segarra (febrer de 1934 – octubre de 1934 / febrer – abril de 1936), i també un tercer alcalde més conjuntural en el context de la Guerra Civil espanyola, Joan Miralles Orrit (juny – octubre de 1936).
Acabada la guerra i amb la implantació del nou règim dictatorial franquista l’edifici va ser confiscat oficialment el 10 d’octubre de 1939 i va ser ocupat per la Falange i el Frente de Juventudes. Els mesos d’abril i maig de 1941 aquest espai va rebre les visites de diversos jerarques nazis i autoritats franquistes, acompanyats de l’alcalde Josep Maria Marcet. Passat un temps, l’any 1950, va esdevenir la nova seu de l’Escuela Pericial de Comercio. És en aquests moments quan l’entrada del carrer del Jardí va quedar anul·lada i es reformà la façana del carrer de Narcís Giralt com a accés principal. L’any 1972 aquest centre d’ensenyament es va transformar en Escola Universitària d’Estudis Empresarials dependent de la Universitat Autònoma de Barcelona, la qual deixà de funcionar, en aquest edifici, a principis dels 1990.
L’any 1995 se’n va cedir l’ús, d’acord amb l’Ajuntament de Sabadell, com a seu de l’Orquestra Simfònica del Vallès i dels Amics de l’Òpera de Sabadell.

Adreça: carrer de Narcís Giralt, 40.

 

- L’edifici del Círcol s’ubica a l’illa actualment urbanitzada entre els carrers de la República (al nord, en la imatge encara en fase d’obertura i quan esdevindria el carrer d’Alfons XIII), de Narcís Giralt (a l’est, en la imatge encara no s’havia obert) i del Jardí (al sud), amb la façana principal del pati interior encarada a l’est. Sabadell, cap a l’any 1927 (Josep Renom i Costa / Arxiu Històric de Sabadell).

- Plànol de la façana exterior del carrer del Jardí, 7-9, del Cercle Republicà Federal de Sabadell. (Arxiu Històric de Sabadell).

 


- Façana i pati interior del Círcol. Sabadell, dècada dels anys 1920. Edició postal d'Impremta Comas (autor: Marçal Ballús / Arxiu Històric de Sabadell).
- Cafè del Círcol, que estava situat a la planta baixa. Sabadell, 1914 (Albert Rifà / Arxiu Històric de Sabadell).


- Commemoració del final de la Primera Guerra Mundial al Círcol: la sala de ball del primer pis, guarnida amb banderes aliades i el lema “ha triomfat el dret, la justícia i la llibertat contra la força bruta” i els membres de la Joventut Republicana Federal posant al pati interior amb el seu estendard. Sabadell, 15 de desembre de 1918 (J. Sastre / Arxiu Històric de Sabadell).


- Sala d’exposicions del Círcol, presidida pel retrat de Francesc Pi i Margall, situada a la planta pis. Exposició de pintures, dibuixos i mobiliari antic de Josep. Festa Major de Sabadell, agost de 1920 (Francesc Casañas i Riera / Arxiu Històric de Sabadell).
- Inauguració del bust d’homenatge a Francesc Pi i Margall, obra de l’escultor Camil Fàbregas. L’acte va coincidir amb l’etapa final de la dictadura encetada pel tinent general Primo de Rivera i continuada pel general Berenguer i va comptar amb l’assistència de Lluís Companys Jover i altres figures rellevants del republicanisme català i sabadellenc. Aquest bust i la placa del monument es van retirar el mes de gener de 1939, abans que entressin les tropes franquistes a la ciutat, i segons fonts orals diverses es va enterrar al pati. Tanmateix, una prospecció i intervenció arqueològica recent que s’ha dut a terme en aquest pati no ha pogut confirmar aquestes informacions i el bust continua desaparegut i sense localitzar. Sabadell, 27 de juliol de 1930 (autor desconegut / cedida per Domènec Creus Bonafont, Arxiu Històric de Sabadell).


- Primer escenari de teatre improvisat a la sala de ball. Espectacle a benefici de les classes d’esperanto. Sabadell, abril de 1930 (autor desconegut / Arxiu Històric de Sabadell).
- L’exalcalde Salvador Ribé Garcia i el nou alcalde de Sabadell, Magí Marcè Segarra, el dia del seu relleu polític al consistori, davant del bust de Pi i Margall al pati del Círcol. Sabadell, 1 de febrer de 1934 (autor desconegut / Arxiu Agustí Serra d’Andreu Castells, AHS).

- Visita de l’expresident del govern de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, al Círcol. Sabadell, 28 d’agost de 1934 (autor desconegut / Arxiu Històric de Sabadell).
- Hans Thomsen (cap del Partit Nacional Socialista Alemany - NSDAP a Espanya), Antonio de Correa Veglison (governador civil de Barcelona) i Josep Maria Marcet Coll (alcalde de Sabadell), sortint de la seu de la Falange i del Frente de Juventudes del carrer del Jardí, antiga seu del Cercle Republicà Federal. Sabadell. 20 d'abril de 1941 (Josep Maria Pérez Molinos / Arxiu Històric de Sabadell).