L'AERONÀUTICA NAVAL. Dels Tallers d'Aviació Naval (SF 3-16) al Parque Eventual de Cataluña (1936-1946)

ESPAIS DE LA GUERRA CIVIL

Carrer de Jacquard, 46-54

Una fàbrica tèxtil confiscada pel Ministeri de Defensa
El conjunt industrial de la Baygual i Llonch es va acabar de construir el 1935. Poc temps després, i encara sense haver iniciat la seva activitat productiva, amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), l’establiment va ser confiscat pel Ministeri de Defensa. La fàbrica avui conserva bona part de la fesomia original.
Sabadell disposava d’un teixit industrial adient a les necessitats de la guerra. Això, afegit a l’existència de l’aeròdrom i també de treballadors qualificats, sobretot del ram de la metal·lúrgia, fa prou comprensible que s’acabés implantant la indústria aeronàutica de guerra a la nostra ciutat.

Els Tallers de l’Aviació Naval
En aquestes naus es van instal·lar, a finals de l’any 1936, els Tallers de l’Aviació Naval de la SAF 16, amb la missió de construir les diferents parts dels avions xatos, els Polikarpov I-15 (caces biplans d’origen soviètic). Els tallers es coneixien amb el nom popular de l’«Aeronàutica Naval». Les diferents parts i peces dels avions que s’hi fabricaven es portaven als tallers i hangars de l’aeròdrom per fer-ne l’acoblament i ajustament finals. Els tallers es dividien en diferents seccions: matèries primeres i magatzems, fusteria, entelat, planxisteria, pintura, taller mecànic... Es van arribar a produir una vuitantena d’avions.
Entre les oficines i els tallers hi treballaven centenars de tècnics i operaris, molts de Sabadell: enginyers, projectistes, delineants, secretàries, mecànics, metal·lúrgics, fusters, enteladors, pintors, xapistes, ajustadors... Aquest personal, mobilitzat per la indústria de guerra, depenia de les Fuerzas Aéreas de la República Española (FARE).
En el context de la guerra, el conjunt d’aquests tallers de Sabadell va adquirir un paper rellevant a partir del desmantellament del SAF 3 de Reus, després que aquesta població fos brutalment bombardejada per l’aviació feixista. Aleshores els tallers es denominaren SAF 3-16. En altres poblacions properes es fabricaven diferents parts i peces d’aquests mateixos avions: Molins de Rei, Santa Margarida i els Monjos, Castellar del Vallès (fàbrica tèxtil Tolrà), Rubí i Sant Joan Despí.
Pel que fa a la planificació tècnica, a principis del 1938, es va crear l’Oficina Central de Estudios Aeronáuticos (OCEA, dependent d’Aviació Militar), instal·lada a l’edifici dels Docks. Aquesta oficina tenia com a finalitat investigar i perfeccionar els aparells de l’aviació republicana: hi treballaven més de 50 enginyers i projectistes, entre els quals diferents tècnics soviètics.

 El Parque Eventual de Cataluña
Quan les tropes del general Franco van ocupar la ciutat i l’aeròdrom, a finals del gener del 1939, de seguida s’aprofitaren de la infraestructura
d’aquestes instal·lacions i de la indústria aeronàutica existents, i hi establiren una base del Parque Eventual de Cataluña, dependent de l’Exèrcit de l’Aire. Els aparells i materials deixats per la SAF 3-16 van ser un
veritable botí de postguerra, i a Sabadell es concentrà la recol·lecció de tot el material aeronàutic dispers per Catalunya.
Primer sota el comandament del coronel i enginyer aeronàutic Manuel de la Sierra y Bustamante, i després sota la direcció del comandant Emilio Lecuona García-Puelles, l’activitat industrial fins a l’any 1943 fou molt intensa: es donà feina a molts sabadellencs –més de cinc-cents operaris, molts d’ells reenganxats de l’etapa republicana– i es construïren uns 64 avions entre els que havia deixat a mig muntar l’exèrcit republicà i els de nova fabricació. A l’aeròdrom es van mantenir els tallers i els hangars, i a la masia de Can Torres del Pla hi havia un taller d’instrumentistes que feien els ajustaments del tauler de comandaments. L’any 1941 un elevat percentatge d’aquests funcionaris, comandaments i antics operaris republicans van ser processats i condemnats a presó i alguns fins i tot a pena de mort, acusats de formar part d’un complot monàrquic per derrocar Franco.
L’activitat d’aquest parc va cessar definitivament, per qüestions politicomilitars, l’any 1946.



El refugi antiaeri de L’Aeronàutica
Al costat nord de la fàbrica i en un solar erm s’hi va construir, probablement l’any 1937, un refugi antiaeri per protegir el personal tècnic que hi treballava. Aquest refugi actualment es conserva en el subsol d’unes naus comercials ubicades a la cantonada dels carrers de Caresmar i dels Germans Farguell i està protegit al catàleg del patrimoni de Sabadell. Va ser descobert l’any 2007 i, com que estava parcialment inundat, es va poder documentar i fer-hi l’aixecament de plànols amb la col·laboració de la secció d’espeleologia de la Unió Excursionista de Sabadell.
El refugi es troba a una profunditat d’11,5 m, és de planta rectangular i és del tipus de galeria reticular (dues galeries longitudinals i tres de transversals). Té dos accessos, un a l’extrem nord/nord-oest i l’altre al sud/sud-est, amb dos trams d’escala cadascun que fan un colze de 90º per accedir al soterrani. La construcció està totalment revestida d’obra i les galeries tenen el sostre fet amb maó a plec de llibre. A l’interior del refugi s’hi conserva la línia original d’instal·lació elèctrica i a les escales d’accés els passamans de ferro forjat amb treball ornamental als extrems.
Tenia una capacitat per a 324-486 persones. Acabada la guerra i amb el pas del temps es va urbanitzar el solar i tan sols se’n van eliminar les casetes exteriors que donaven accés a les escales de baixada al refugi. La construcció també es va fer servir, durant uns anys, per al conreu de xampinyons.