SABADELL 1976. LA VAGA GENERAL. PAVELLÓ MUNICIPAL D'ESPORTS

ESPAIS DE LLUITA ANTIFRANQUISTA I RECUPERACIÓ DEMOCRÀTICA

Carrer de Sol i Padrís, 59

Un espai simbòlic de lluita antifranquista i recuperació democràtica a la nostra ciutat

El 25 de febrer de 1976, milers de persones es van reunir en assemblea al Pavelló Municipal d'Esports de Sabadell. Al matí se n’hi concentraren 6.000; a la tarda, més de 10.000. Finalment, envoltats de les forces policials, els treballadors i treballadores en vaga deliberaven sobre la situació política i de conflicte que s'estava vivint a la ciutat. Fou la cristal·lització física, humana, social i política del moviment obrer a Sabadell, en confluència amb els moviments veïnal, estudiantil i ciutadà, i va ser una de les concentracions polítiques més importants que es va produir en aquells moments a tot el país. L'Ajuntament dirigit per l'alcalde Josep Burrull es començava a esquerdar per totes bandes. El règim s'havia vist desbordat pels aires de llibertat que es respiraven i l'administració franquista municipal era incapaç de donar resposta als múltiples fronts de conflictes socials, econòmics i polítics oberts arreu de la ciutat.

Era el quasi final d'una vaga general política endegada el 23 de febrer, que havia nascut arran d'una repressió policial brutal d'unes manifestacions de mestres, alumnes i familiars –dies 13 i 19 de febrer– i que va acabar unint gent de molts sectors laborals: el metall, el tèxtil, l'ensenyament, la banca... S'havia agredit i detingut molta gent i es va acabar negociant el seu final amb les autoritats: una fiança municipal va permetre l'alliberament de les persones preses, majoritàriament membres del sindicat de CCOO i del PSUC. La vaga es desconvocà després d'una també multitudinària assemblea que tingué lloc a les Pistes d'Atletisme el 26 de febrer, amb l’assistència de més de 30.000 persones.

Com reconegué el periodista Xavier Vinader, testimoni que va viure la vaga sabadellenca en directe, Sabadell va ser l'única ciutat d’Estat espanyol on durant una bona colla de dies el poder va estar en mans dels obrers, que van conquerir els carrers, en un context de postfranquisme polític molt complex. Per al ministre de l'Interior d'aquells temps, Manuel Fraga Iribarne, Sabadell i Vitòria van ser el "Petrograd de 1917", fent al·lusió a la revolució russa.

La vaga general de 1976 a Sabadell ha acabat sent un símbol de la lluita del moviment obrer en un context històric de quasi ruptura amb el sistema polític postfranquista, que posa la nostra ciutat, la ciutadania i persones lluitadores d'aquella època en el mapa de la recuperació de les llibertats democràtiques i de l'assoliment d'unes millors i dignes condicions en el treball i en la vida civil, en el context d'allò que amb el temps es va acabar denominant la Transició democràtica.


Assemblea de treballadors i treballadores en vaga a l’interior del Pavelló d’Esports, 25 de febrer de 1976. El periodista Xavier Vinader hi apareix amb la càmera de fotografiar a les mans (autor desconegut / AHS).

Manifestants acudint al pavelló・ 25 de febrer de 1976 (autor desconegut, Col·lecció Agustí Serra d'Andreu Castells / AHS).

Concentració i assemblea de treballadors i treballadors en vaga a les Pistes d’Atletisme, amb una pancarta exigint la llibertat dels detinguts. Sabadell, 26 de febrer de 1976 (autor atribuït: Xavier Vinader, Fons Andreu Segura / AHS).