EXPOSICIÓ

#SABADELLesPOSAdeMODA

A l'Espai Cultura de la Fundació 1859 Caixa Sabadell

Descarrega el full de sala.

Organitza: Ajuntament de Sabadell / Museu d’Història de Sabadell i la Fundació Antoni de Montpalau
Hi col·labora: Fundació 1859 Caixa Sabadell i Associació de Professionals i Amics del Tèxtil de Sabadell. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona

 La ciutat fàbrica

A partir de la segona meitat del segle XIX i al llarg del XX la indústria tèxtil sabadellenca va tenir un gran desplegament, fins i tot a escala internacional, competint amb ciutats com Manchester, a Anglaterra, o Prato, a Itàlia, a més també de la veïna Terrassa, amb la qual va compartir lideratge. A Sabadell es va fer tot el procés tèxtil llaner, des del rentat de fibra, el cardat, el tenyit, el filat, el tissatge i els acabats. Tot i ser la llana principal matèria de les indústries locals, també es va treballar el cotó, el lli i, fins i tot, la seda, i a partir de la dècada de 1960, també les fibres artificials i sintètiques. Durant molts anys tota la ciutat era com una immensa fàbrica i els productes travessaven fronteres. També, associada al tèxtil, va sorgir una important indústria metal·lúrgica, d’abast internacional, dedicada a la fabricació de maquinària. Amb el pas del temps, moltes fàbriques anirien tancant, però encara en queden que estan produint teixits que es venen per tot el món.

Del teler al carrer

“Sabadell teixeix” obre el cicle i posa en valor el teixit sabadellenc des d’una nova mirada, la de la moda, i la seva distribució i expansió, tant nacional com internacional, sense obviar, però, l’estructura industrial i comercial ni tampoc la tècnica tèxtil i els seus creadors. En qualsevol peça de vestir el teixit té una presència i un protagonisme absolut, però quasi sempre queda en l’anonimat, més enllà de la descripció del material: llana, cotó, lli, seda, polièster... i xeviot, sarja, tafetà, crepè, organza... Arreu del món hi ha vestits i abrics confeccionats amb teixits sabadellencs, però poques vegades s’ha plantejat el seu origen. I d’altra banda, des de la industria tèxtil a penes s’han donat a conèixer els noms dels dissenyadors i marques que tenen o han tingut per clients. A partir de la documentació que s’ha conservat d’algunes empreses, dels llibres de comanda, dels testimonis orals de fabricants i dissenyadors, i també d’alguns catàlegs i revistes, es poden anar identificant peces confeccionades amb teixits de Sabadell. Aquesta primera exposició obre un nou camí que uneix dues cares d’una mateixa moneda, a partir del fons de moda de la Fundació Antoni de Montpalau i del conjunt de mostraris tèxtils i llibres de comandes que conserva el Museu d’Història de Sabadell.

Estratègies de mercat

La indústria llanera sabadellenca es dividia en dos àmbits que tenien poca relació entre ells, un dedicat als teixits d’home, denominat panyeria, i l’altre, la llaneria i novetat de senyora, als de dona. I es diferenciaven tècnicament, estèticament i fins i tot en la forma de distribuir els productes. A Sabadell era tan important, des d’un punt de vista productiu, econòmic i representatiu, un món com l’altre.

Amb el nom genèric de panyeria, que ve del castellà paño –drap de llana en català–, s’ha denominat tota la indústria dedicada a la producció de teixits d’home, ja siguin draps de llana, franel·les, sarges, quadres, potes de gall... tot un repertori molt més auster i homologat que el de la llaneria femenina. D’altra banda, també, uns teixits més resistents i soferts, fet pel qual se’ls hi ha atribuït la supremacia enfront dels de dona, més flonjos, atrevits i variats, pendents sempre del dictats de la moda de cada temporada.

La panyeria sabadellenca va gaudir d’un gran prestigi a l’Estat espanyol i fins i tot a escala internacional, i competia amb els teixits anglesos que eren considerats els millors del món. Les cases més reputades van ser Artextil, Gorina SA i Garriga Germans, o també Tamburini i Colomer, Marcet, Llonch SA, Sallarès Deu, Domingo Codina, J. D. Casanovas, Pau Maria Llonch, Mateu Brujas, Duran, Bosser, Dalmau Prats, Llonch i Sala, J. Paloma, Genís i Pont, Corominas, Tinturé Tuull, Romeu Voltà, Bartex, Anònima Torras Font, Baygual i Llonch, Bartex i moltes altres. Amb els anys, moltes d’aquestes empreses anirien incrementant altres fibres als seus teixits, com el lli, la seda i el polièster.