LA FI ÉS EL PRINCIPI. Pràctiques funeràries a la Catalunya prehistòrica.

Del 4 de setembre de 2018 al 17 de febrer de 2019, al Museu d'Història.

LA FI ÉS EL PRINCIPI. Les pràctiques funeràries a la Catalunya prehistòrica

El proper dimarts 4 de setembre inaugurem aquesta nova exposició produïda i organitzada pel Museu d'Arqueologia de Catalunya i pel Museu de Gavà, a través de la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya (Arqueoxarxa), de la qual el MHS en forma part.

  • L’exposició resumeix 20.000 anys de pràctiques funeràries a la prehistòria del territori català
  • L’exposició mostra més de 300 objectes de 19 museus catalans i incorpora informació i objectes de troballes singulars recents. El nombre més important d’aquests objectes, una cinquantena, procedeix del fons arqueològic del Museu d’Història de Sabadell
  • La mostra  ja ha itinerat per diverses poblacions catalanes.
  • A l’entorn de la mostra s’han programat diverses activitats de divulgació científica i de caràcter familiar.

Es tracta d’una exposició en què per primera vegada es presenta una síntesi de les pràctiques funeràries a la prehistòria a Catalunya. Aquesta exposició vol ser una via d’aproximació al nostre passat a través de la riquíssima cultura material que ha perviscut de la prehistòria a Catalunya: l’arqueologia de la mort.

Encara que sembli contradictori, el món de la mort ha servit per definir, i encara ara defineix, algunes de les cultures principals de la prehistòria del nostre país i, per tant, és clau per al seu estudi. Les pràctiques funeràries tenen un interès per si mateixes, però també ens permeten aproximar-nos a la prehistòria. Les pràctiques funeràries són un mirall del món dels vius i per tant reflexen temes tan diversos com el canvi cultural, la relació dels nostres avantpassats amb el seu entorn, els contactes i intercanvis, també a les creences i el món simbòlic dels nostres avantpassats.

La mostra incorpora informació i objectes de troballes singulars recents, com les restes de la Sagrera a Barcelona, els enterraments de can Sadurní a Begues, les novetats de les necròpolis del Vallès i del Penedès, els sepulcres en mina de Gavà, el sepulcre megalític de Seró a la Noguera, la Cova de Montanisell, i tantes d’altres. Alguns d’aquests objectes són excepcionals i no estan exposats habitualment.

Els continguts

L’exposició, basada en el rigor i l’actualitat científica, vol servir per a la divulgació de l’arqueologia i del coneixement de la prehistòria a través de les pràctiques funeràries. Comissariada per Pep Bosch i Mònica Borrell del Museu de Gavà, ha comptat amb un equip d’assessors científics format per 11 especialistes, entre arqueòlegs, antropòlegs i antropòlegs físics.

La mostra recull més de 300 peces originals de 19 museus catalans, 9 dels quals pertanyents a Arqueoxarxa. La selecció de peces és representativa territorialment, ja que mostra material d’arreu de Catalunya, cronològicament i tipològicament, amb una diversitat d’objectes.

“La fi és el principi” es compon d’un preàmbul i una introducció que dóna pas a vuit àmbits temàtics i alhora cronològics:

- Primum in humus
- Un mort un sepulcre
- Imatge dels vius
- El problema dels que morien lluny
- Sit tibi terra gravis o la intervenció en el paisatge
- De sols a acompanyats
- L’enterrament de les elits
- Denique in cineris

Al llarg de l’exposició, el visitant trobarà quatre recreacions de diferents tipus d’enterrament característics de la prehistòria, tres d’elles realitzades per l’ il·lustrador Pep Boatella.

La mostra manté un diàleg entre passat i present, i destaca l’epíleg en què, a partir de diversos vídeos de pràctiques funeràries contemporànies a diferents parts del món, es vol fer una reflexió sobre la mort i les pràctiques funeràries com a fet universal.

Un recorregut a la mort i les pràctiques funeràries a la prehistòria a Catalunya

Les pràctiques funeràries més antigues documentades a Catalunya daten de fa 22.300 anys, sent la Cova del Mollet III a Serinyà el testimoni més antic.

L’exposició s’inicia al paleolític superior, amb els caçadors recol·lectors, avança per les comunitats pageses del neolític, època en què les restes sembla que es multipliquen de forma exponencial, i arriba fins a l’inici de l’edat del ferro. És un recorregut d’uns 20.000 anys pels rituals que acompanyen la mort a la nostra prehistòria.

Hi ha una diversitat de maneres d’enterrar els nostres morts. La més antiga correspon a les inhumacions – en coves, en fosses, en hipogeus excavats a terra... –, en grans construccions, les sepultures megalítiques, que trobem al nord del Francolí i a la conca alta del Segre, convivint amb altres sistemes durant 2.500 anys. Fins a arribar a l’edat del bronze final, amb la generalització de la incineració.

Al llarg de la prehistòria trobem, doncs, diversitat de formes d’enterrar els morts i també una convivència de diferents sistemes i pràctiques. En definitiva, les formes són diverses, però la cura pels nostres morts és sempre present.

Activitats a l’entorn de l’exposició

Cicle de conferències
·    16 d’octubre de 2018. Conferència: “Les anàlisis genètiques en l’estudi de les poblacions prehistòriques”. Carles Lalueza, investigador principal del Paleogenomics Lab de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).
·    18 de desembre de 2018, a les 19h: Conferència: “Vida i mort a La Bastida (Totana, Múrcia)”. Grup de Recerca ASOME-UAB.
·    24 de gener de 2019, a les 19h: Conferència: “Reflexions filosòfiques sobre la mort”. Josep Maria Esquirol Calaf, professor de Filosofia de la UB.
Activitats familiars
·    18 de novembre de 2018, a les 12h del migdia. Taller familiar: “Què trobem en un aixovar funerari?”.
·    17 de febrer de 2019, a les 12h: Visita guiada a l’exposició “La fi és el principi. Pràctiques funeràries a la Catalunya prehistòrica”, a càrrec de Josep Bosch, comissari de l’exposició i director del Museu de Gavà.