PER NADAL, NEULES

Del 22 de desembre del 2022 fins el 15 de gener del 2023 al Museu d'Història

 

Coincidint amb les festes de Nadal, enguany el Museu d’Història exposa un objecte del fons lligat directament amb la tradició nadalenca de les neules. Es tracta d’un neuler datat entre finals del segle XVII i el segle XVIII.

Els neulers són uns motlles de ferro que s’empraven per coure les neules. Aquesta menja feta a base de farina i aigua és d’origen medieval i era considerada com una de les postres més exquisides del moment. El nom prové del llatí nebula, núvol, fa referència ala seva consistència lleugera i fràgil. A les taules nobles i benestants es menjaven acompanyades d’espècies com la canyella i la mel, pinyons i ametlles, i es sucaven amb piment, un vi dolç especiat. De fet, ja es troben documentades com a postres en el banquet de Nadal que el rei Jaume I oferí a més de cent comensals l’any 1267.

Es menjaven per les festes de Nadal, l’Ascensió i Pasqua i servien, a més, per adornar les esglésies durant aquestes festivitats litúrgiques. Des de principis del segle XIV, està documentat el costum d’engalanar canelobres, reixes i altars amb garlandes de neules de colors. Primerament les neules eren fetes de pasta de farina sense llevat; en acabar les festes es trencaven els enfilalls i les neules queien a terra. Llavors els feligresos les recollien i se les menjaven.

Aquest costum, estès per tots els Països Catalans, al Principat es va anar perdent a partir del segle XIX. Però en alguns llocs ha perdurat, com és el cas de les Illes Balears, on per Nadal es guarneix amb neules l’interior de la Seu de Palma. Quan la Sibil·la acaba el cant, trenca els enfilalls de neules amb l’espasa.

Actualment aquest costum s’ha anat recuperant en diversos indrets de Catalunya, com l’església del Pi o la Catedral de Barcelona, i en altres poblacions com Sant Cebrià de Vallalta i Centelles. Ara però, les neules són de paper.