El foc és la despresa de calor i llum produïda per la combustió d’un cos.

Aquesta combustió es pot produir espontàniament a la natura. El coneixement i el domini del foc és unes de les fites més importants en la història de la humanitat. Per això, ens ha acompanyat en totes les vessants de la nostra evolució com a éssers socials.

Actualment les evidències més antigues de l’ús del foc per part dels humans es remunten a més d’un milió i mig d’anys. D’entrada va ser un ús oportunista: aprofitaven el foc originat per fenòmens naturals, com els llamps, i el mantenien viu. Més endavant, fa uns cinc-cents mil anys, al paleolític mitjà, els neandertals ja eren capaços d’encendre´l.

Al llarg de la història hem fet servir el foc per cuinar, escalfar-nos, il·luminar-nos, produir, protegir-nos, comunicar-nos, etc.; però també hem aprofitat el seu poder de destrucció. Amb aquesta exposició volem explicar un fenomen comú de la història de la humanitat per mitjà dels objectes del fons local.

Foguera de Sant Joan a la plaça del Treball. 2023. Albert Sallés/ AAVV de Gràcia

El domini del foc permet cuinar els aliments, cosa que millora la digestió millor i facilita l’absorció de nutrients. També permet consumir productes que d’altra manera serien tòxics. I destrueix els microorganismes nocius que pugui tenir el menjar. La cuina, més enllà d’una qüestió de subsistència, ha esdevingut un dels elements més distintius de les diferents cultures.

 (Foto: Masia vallesana /Marta Lloret)

A banda d’espantar els animals salvatges, la domesticació del foc va significar la protecció dels humans davant les inclemències climàtiques. La llar de foc era l’element central dels habitacles, al voltant de la qual s’organitzaven les activitats domèstiques i, tradicionalment, en acabar la jornada, les famílies s’hi reunien per parlar dels esdeveniments diaris, educar, resar i cantar cançons.

Parella d’avis a la vora del foc. 1998? Yolanda García

El foc va permetre il·luminar els espais interiors i els carrers durant la nit, de manera que s’allargaven les hores de llum. Però també s’ha emprat com a mitjà de comunicació.

El Sereno amb una llanterna passant per davant de la Casa Duran, Sabadell, s.d. Autor desconegut/ AHS.

Moltes cultures atribueixen al foc un origen mític. En el de la mitologia grecollatina, Prometeu és l’heroi que roba el foc custodiat pels déus i el porta a la humanitat.
El foc també és present en festivitats col·lectives com la crema del Carnestoltes, el foc nou de la vetlla Pasqual, la candelera, els ciris de les processons, les fogueres de Sant Joan, les falles dels Pirineus... .

Processó, Granera, abans de 1936. Autor desconegut/ Fons particular

En els processos de producció, la capacitat del foc per escalfar, coure, fondre, assecar i deformar les matèries ha estat el fonament de molts oficis, com la ferreria, la terrisseria, la fabricació de vidre, etc. Als segles XVIII i XIX, la utilització del vapor va revolucionar els sistemes productius, la invenció de la màquina de vapor va permetre la mecanització dels processos fabrils, i l’aparició de nous mètodes de transport com el ferrocarril i els vaixells a vapor.

Calderes d'una màquina de vapor. Fàbrica sense identificar. Abans del 1936. Autor Francesc Casañas Riera/ AHS

La capacitat de destrucció és inherent al foc. Al perill dels incendis, en un principi originats per causes naturals com els llamps, s’hi ha afegit, voluntàriament o no, el factor humà: els incendis indiscriminats a les guerres i protestes socials i la creació i desenvolupament de les diferents armes de foc ens han acompanyat des d’antic, i a l’ordre de “foc!” s’han comès moltes barbàries.

Un bomber treballant en l'extinció de l'incendi del vapor Pissit. Sabadell, 21 de juny de 1910. Autor desconegut/ AHS

Per sort el domini del foc també ha permès crear espectacles de gran bellesa, per al gaudi de la ciutadania.

Falles de València: Nit del Foc. València, 2017. Rafa Esteve 

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Fallas2017_Fuegos_Artificiales_13_Nit_del_Foc.jpg