Rifà pertany a la generació dels fotògrafs del moviment pictoralista que a Catalunya encapçalen Joaquim Pla Janini, Claudi Carbonell, Joan Vilatobà, Pere Casas Abarca...

D'origen humil, els seus pares eren matalassers, fou contemporani i deixeble del també fotògraf Joan Vilatobà, amb l'obra del qual manté força similituds. Aquests trets semblants es concreten en l'ús de temàtiques afins, enfocaments pròxims i utilització dels mateixos models. Albert Rifà va estudiar a Llotja i amplià els seus coneixements a París. Al llarg de la seva trajectòria va obtenir diversos premis a Barcelona, Manresa i Cervera. A part de la temàtica al·legòrica que caracteritzà la seva producció, es centrà en el paisatgisme –el bosc de Can Feu; els monestirs de Sant Cugat, Sant Benet de Bagès i Poblet; el Bois de Boulogne de París o els carrers de Mura– i el retrat –entre altres es conserven fotografies d'Àngel Guimerà, mossèn Cardona, Agnès Armengol i Gaspar Cassadó–. També es dedicà a la fotografia de reportatge, bona mostra d’això són les instantànies d’interiors de fàbriques, comerços tèxtils, monuments o façanes emblemàtiques de Sabadell.

Inicialment, va instal·lar l'estudi fotogràfic a la plaça de Marquilles i posteriorment (1912) el trasllada al carrer de Sant Feliu. Per les poques referències que ens han arribat sobre la seva trajectòria artística, sabem que durant la dècada dels anys vint gaudí d'un gran reconeixement públic i que durant un parell d'anys abandonà la fotografia i s’instal·là a Barcelona amb la família Oriach. En retornar a Sabadell va obrir un nou estudi a la via de Massagué, 44, on va treballar durant molts anys, com ho demostra una fotografia feta per ell de l’escultura d'Enric Monjo de l’abat Oliva del 1945.

El MAS conserva més de 260 obres de Rifà entre fotografies positivades i negatius, que han estat donades pel Sr. Xavier Oriach, nebot en segon grau del fotògraf, en diverses dates. Si bé el nombre de peces és important, en molts casos hi ha el negatiu i la mateixa imatge positivada per la qual cosa el repertori és menys ampli del que podríem suposar inicialment però més que suficient per conèixer les dues facetes del fotògraf: l’artística i la de reportatge.