Des del 15 de maig al 8 de juliol.

---

Sabadell Obert és el títol del projecte de residències de treball i d’exposició endegat per la NauEstruch de la Fàbrica de Creació d'Arts en Viu L'Estruch i el Museu d’Art de Sabadell l’any 2012, orientat específicament al foment del teixit artístic sabadellenc.

Sabadell Obert és un instrument per donar suport a les pràctiques artístiques contemporànies i multidisciplinars a la nostra ciutat.

Al final de cada temporada, els projectes seleccionats en les dues convocatòries convocades i desenvolupats als tallers de la NauEstruch es mostren al Museu d'Art de Sabadell en forma d’exposició col·lectiva.

Com en la majoria d’exposicions col·lectives, el fet que cadascun dels participants tingui formacions, interessos, bagatges i referents diferents, atorga un resultat heterogeni només perquè el producte d’aquest treball obeeix precisament a aquestes causalitats. Tot i així, sense voler-ho, s’estableixen relacions i diàlegs interessants entre les diferents propostes.

• LAURA ALONSO – Expressions de la natura

Naturalesa sensible des de l'interior.

Em fascina el món vegetal i el seu moviment a través de l'aire, de la llum i de l'aigua. Observo les ombres de les fulles i les branques, els silencis i els sons creats per l'aire i la pluja, les expressions d'aigua i els reflexos dels arbres al voltant. Intento capturar les vibracions etèries per deixar-les fluir en l'espai pictòric, seguint els ritmes, buscant una harmonia. De vegades abans de pintar faig esbossos amb tinta, aquarel·la i llapis, busco algun lloc tranquil, on pugui envoltar-me de plantes i arbres, la meva mà segueix totes les direccions de les branques que creixen, els diferents tons de la pintura s'estenen amb l'aigua i creen atmosferes invisibles.

Quan pinto només respiro i deixo que les meves emocions flueixin i connectin amb la meva naturalesa interior, amb el meu moviment interior.

Laura Alonso Medina va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Va ser allà on realment va descobrir la pintura, treballant amb teles de gran format per primera vegada, experimentant sensacions noves amb diferents materials. Va participar en dos intercanvis universitaris amb HdK Berlin (Alemania) i Schule für Gestaltung Zürich (Suïssa), enriquidors a nivell cultural i personal. Després d'acabar la carrera va dedicar moltes hores, al seu estudi i també fent apunts a l'aire lliure, a la natura, per arribar a interioritzar la pintura, observant més enllà del que simplement veiem, deixant-se emportar per captar allò eteri. El mar i la natura són la seva font d'inspiració.

• GARNET – Sensations with Psé

De l’observació psicomusicosensorial neix Garnet Experiences, formació alimentada per dosis d’inquietud i d’experiència. Garnet Experiences proposa una constant erupció d'idees, cura i cirurgia als detalls visuals, acompanyats d'intensos silencis, per així aconseguir el despertar d’emocions sense obstacles.

Garnet Experiences és inspiració, desig, sorpresa i barbàrie.

Arrel d´aquestes inquietuds neix la necessitat de fer-ho realitat. Una instal·lació interactiva serà l´encarregada de conjuntar diferents emocions, projectant i compartint per aconseguir una experiència plena de poesia visual i sonora.

Garnet (Gastric Animated Reverse Nitrogen Experience Tones) és un grup multidisciplinar format per:

Lluís Campmajó (director artístic) – és baixista, artista visual, dissenyador gràfic i creatiu.

Javier Jimenez (compositor) – és percussionista i catalitzador multiinstrumentista.

Ramon Jimeno (redactor) – és guitarrista, director d’art, relator i creatiu.

Tomás Martí (codi interactiu) - és especialista en software, visuals interactius i artista multidisciplinar.

• BERTO MARTÍNEZ – Paradís

A propòsit de la globalització, l’escriptor i filòsof Santiago Alba Rico ens centra la mirada en la tensió generada dins l'individu contemporani per les possibilitats d'acció i les possibilitats de desig. Segons ell, l'abaratiment del cost del telèfon mòbil, d'Internet, la gratuïtat de Facebook, han permès als joves de tot el món accedir a una indústria del desig global, tot i trobar-se en situacions de misèria extrema o de guerra. A l'accés, l'obertura a aquesta esfera, l'ha acompanyat, per contra, un tancament, una reducció de les possibilitats materials per satisfer aquests desitjos. Dit d'una altra manera, ens els últims 15 anys les diferències en els desitjos entre les persones més i menys privilegiades del món s'han reduït enormement, alhora que s'han augmentat i enfortit les diferències en les condicions materials de vida i en les possibilitats de canviar-les.

Quines són les conseqüències d'aquesta conjuntura a nivell de construcció d'identitat, a nivell d'autopercepció, a nivell emocional i psicològic, a nivell social i de relació amb els altres?

La sèrie de quadres que he treballat durant la meva estada a l'Estruch són un testimoni de la seva pròpia relació amb el desig i la seva insatisfacció. Construeix paradisos on la perspectiva o qualsevol altre sistema de representació de la realitat es troba en qüestió. El fons se'ns apareix com un decorat, o un panorama pintat dins del propi quadre. Les figures, lleugeres com retalls de revista, o encara més, com a imatges digitals, pesen el que pesen els desitjos i es difuminen, s'esvaeixen com ho fan les possibilitats de satisfer-los.

Berto Martínez va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i durant quatre anys va fer una residència artística a Leipzig (Alemanya). Ha exposat les seves pintures a Catalunya i Alemanya i ha rebut diferents premis com el Premio Art<30, el premi de pintura Sanvisens de Sitges, l’Autocugat o el premi Menarini.

• MORENO PRADAS – Próximo a la estética de la máquina y la velocidad

Pretendo coger la vanguardia futurista italiana como punto de partida hacia un resultado formalista actual. Su estética será una respuesta personal hacia un secuencialismo que incluso Jones o Warhol idealizarán en su discurso, querían ser máquinas de producción, casi de formación y composición mecánica.

En cuanto a mi proyecto, he intentado hacerme con la proximidad entre lo efímero del hecho y el recuerdo, pasando con eficiencia en la visión y vivencia personal. He cogido como punto de salida, referencia e influencia la vanguardia italiana de inicios del siglo pasado, el futurismo. Próximo a la estética de la máquina y la velocidad es el trabajo inacabado con el que me he iniciado y envalentonado a enseñar, una forma de hablar no verbal. No sólo me he entretenido en captar las ondas de los cuerpos en bailoteo o la repetición de planos para demostrar que aquello se mueve, sino que encaro mi objetivo al corazón de la “macchina” y la fracciono en detalles. Es aquí donde entra en juego la problemática del ideal futurista, el cubismo pictórico que acabará en mi expresionismo.

Con un soporte en ocasiones más que barato, recogido de escombros de la ciudad que, al igual que los futuristas en sus cafés, me someto a la desgracia de ser joven y estar vivo, supongo.

Actualmente estudio un grado universitario de diseño industrial en ESDI Sabadell. Aparte a esto, una de mis escapatorias adversas es la del habla y con ello la comunicación y expresión mediante la representación no verbal, la pintura, fotografía, video o la escultura han sido y son parte de este lenguaje. He presentado bajo el título Motores mi primera exposición en el bar El Rupianenc, en Rupià, volviéndola con más trabajo realizado en el mismo establecimiento con la tutela Velocità. Como última, la exposición Sobreexposición de escenario en la Academia de Belles Arts de Sabadell, aparte de residir como artista en L’Estruch de Sabadell.

• MANEL RODRIGUEZ GUZMAN i JOAN SALIDO PONCE - Silvestrismo: Juego de Trinos

El proyecto SILVESTRISMO: Juego de trinos quiere nacer con la voluntad de reflexionar sobre el llamado “Silvestrismo” y pretende hacer un acercamiento a este desde un punto de vista social, económico y artístico, desde una posición crítica y creativa.

Manel Rodriguez y Joan Salido han desenvolupat, amb diferents tècniques artístiques i tecnològiques, una visió personal del silvestrisme, influïts des de petits i fins avui per la cria d’ocells de cant en zones populars, zones d’extraradi, perifèria de les grans ciutat i en aquelles àrees en les quals la població immigrant de zones rurals de la Península té més presència.

A principi dels 2000 van formar part activa de l’escena del grafitti nacional, amb accions crítiques amb el concepte de propietat privada. Durant els darrers 15 anys han fet projectes conjunts, sobretot musicals.

• LÍDIA VALBUENA – Llum 3

Lídia Valbuena proposa a l'espectador una certa presència en l'acció de contemplar l'obra d'art, convidant-lo a reflexionar sobre l'art i l'acció de mirar l'art.

L'artista pretén aconseguir aquesta reflexió en l'espectador oferint-li la possibilitat de ser un agent actiu en l'acció de mirar, cercant provocar pensaments i reflexions en el seu món intern i que a la vegada puguin servir-li per a la seva pròpia investigació artística.

En l'obra Llum 3 proposa a l'espectador l'acció d'il·luminar l'obra d'art i explorar quin espai ocupa dins de la sala del Museu. L'espectador pot fer així el seu propi recorregut visual, dirigint la llum i l'atenció a allò que es disposa a mirar.

Lídia Valbuena és llicenciada en Belles Arts (UB) i tècnica superior en arts gràfiques i disseny. Va cursar el Màster Integratiu en Artteràpia i Diploma de Postgrau en Artteràpia (UdG) i ha participat en seminaris de formació psicoanalítica per a terapeutes (Grefart Artteràpia).

La seva trajectòria artística s’inicia als 6 anys, a l'acadèmia de pintura Estudi 56, amb el pintor hiperrealista Joseo de la ciutat de Sabadell. Des dels seus inicis fins a l'actualitat ha presentat exposicions individuals i col·lectives i diversos esdeveniments artístics amb l'interès d’aprofundir i investigar sobre què és l'art. Una artista i investigadora de l'acte creador i de la relació entre l'artista i l'espectador.

- RAÚL CAÑADAS I LAURA VIDAL – Autoretrat(s)

Autorretrat(s) parteix de l’exploració de les possibilitats d’autorretrat a través del cos. El projecte treballa les diverses formes en que la relació entre dues persones pot ésser narrada a través de la dansa i del rastre. D’aquesta manera, entre la imatge expandida i el moviment, les accions prenen un caràcter efímer en el temps, però palpable en la matèria.

Raúl Cañadas (Sabadell, 1996) és estudiant del Grau en Arts i Disseny a l’Escola Massana i desenvolupa el seu treball artístic en la bidimensionalitat, tant a nivell digital com material. Els seus projectes acostumen a provenir de la recerca històrica de l’àmbit artístic, on es fa servir dels temes clàssics per parlar de la contemporaneïtat. A més a més, la seva pràctica artística acostuma a intentar apropar l’art contemporani a aquells que no són habituals en el consum d’aquest, mitjançant la generació de distintes capes de coneixement dins de la seva obra.

Laura Vidal (Sant Quirze del Vallès, 1997) és estudiant del Grau en Belles Arts i titulada en el Grau d’Intermediate de la Royal Academy of Dance. Aquest doble camí permet al seu treball artístic l’hibridació de llenguatges. Des de la pintura, la fotografia i el moviment corporal tracta els seus projectes sobre vivències comunes, en la majorida dels quals el cos pren protagonisme.