Del 17 de juny al 12 de juliol al Museu d'Art.

Sabadell Obert es el títol del projecte de residències de treball i d’exposició endegat per la NauEstruch de la Fàbrica de Creació d'Arts en Viu L'Estruch i el Museu d’Art de Sabadell l’any 2012; específicament orientat al foment del teixit artístic sabadellenc.

Sabadell Obert és un instrument per donar suport a les pràctiques artístiques contemporànies i multidisciplinars a la nostra ciutat.

Al final de cada temporada, els projectes seleccionats en les dues convocatòries convocades i desenvolupats als tallers de la NauEstruch, es mostren al Museu d'Art de Sabadell en forma d’exposició col·lectiva.

Sabadell Obert 2014 – 15

La mostra de Sabadell Obert enguany ha reunit a cinc artistes que han desenvolupat el seu treball a NauEstruch. Les cinc propostes arriben de formacions, interessos, bagatges i referents ben diversos; el que dóna una àmplia riquesa de perspectives a la mostra. Si bé no es pot trobar criteri temàtic per reunir aquests treballs, sí que volem posar l’accent als processos de com s’han dut a terme. Quins processos o quines performativitats s’han posat en joc seria un dels focus d’interès que s’estudien a una Fàbrica de Creació de les Arts en Viu com es L’Estruch. En tots els casos hi ha rastres clars d’aquest esdevenir. Per exemple el material de Gemma Gelabert és un cúmul d’experiències d’un viatge on tot el recollit és susceptible de ser mostrat. El Genís De Diego, ens presenta imatges de mig coure en una factura que ens apropa més a la construcció d’imatges de la memòria o dels somnis. La Zisis per la seva part, ens parla de l'interstici, no són imatges estàtiques sinó en eterna transformació. En les fotografies de Pablo Sánchez veiem l’apropament, els diàlegs, la presa de confiança… El temps d’abans i després de cada foto. I finalment l’Antonio Daveiga ens deixa clar la seva insistència d’anar un cop i un altre sobre la mateixa tela, afegint capa sobre capa i endinsar-se cap a la foscor. Una sort de ritual de dol.

Si en tots els casos som capaços d’entendre a la persona que fa i que pensa darrere de cada treball, parem-nos a descriure que persegueixen de manera individual:

• GEMMA GELABERT - Pedala la vida

Pedala vida és fruït d’una experiència vital que té a Gemma Gelabert pujada sobre les dues rodes d’una bici durant més d'un any, visitant projectes i centres socials autogestionats, en un viatge per les Europes. La bicicleta, dins del binomi Ésser-màquina, funciona com a metàfora de motor de canvi, de consciència i empoderament. Moure's en bici ens aproxima a una realitat més humana, alenteix el temps regalant-nos-el. Un viatge sobre dues rodes ens fa descobrir la simplicitat i replantejar-nos el nostre camí del dia a dia.

• GENÍS DE DIEGO - Treballs recents

Genís de Diego és pintor. El punt de partida és l'elaboració d’arxius fotogràfics d'ús personal dels quals començar a pintar. La destrucció del referent sol ser una part important del seu llenguatge, a través de la manipulació, la mutació i l'eliminació busca generar imatges que qüestionin aquells mateixos temes, sigui dins l'obra en concret o en l'àmbit general. A grans trets, l'interès personal de Genís sol centrar-se a qüestionar allò que fomenta el pensament únic i en la tendència a no ser capaços de posicionar­-nos dins la realitat que ens envolta.

• ZISIS - Conectados

L’Artista Zisis ens presenta un treball que parteix del mitjà fotogràfic i la seva llarga tradició pictòrica del retrat. El recull fotogràfic reflexiona entorn la fisiognomia i com aquesta esdevé la primera porta de relació amb els altres que ens presenta, ens defineix i ens permet reconèixer als altres. Qui som realment? On comença la meva identitat i on acaba la teva? Qui sóc jo sense tu? Són les preguntes que llença Zisis en aquest joc d’afectes que és la vida.

• PABLO SÁNCHEZ - Circus Magna

Circus Magna retrata el pas per l’Estruch de tres companyies de circ: Sue et Giu, Endika Salazar i Dulce Duca. El projecte és el resultat d’un procés de recerca que ve intercedit per la representació fotogràfica. És a dir, el suport fotogràfic, com a mitjà per apropar-se i entendre el funcionament del circ contemporani, allunyat dels tòpics i trets distintius que acompanyen el circ tradicional de feres i animals. Les noves estètiques i destreses que són les que configuren el circ del segle XXI, al mateix que temps que el seu model de vida.

• ANTONIO DA VEIGA ROCHA - The Black Abyss (Forms)

L’Abisme Negre del nostre planeta (el fons del mar) pot ser considerat un espai extraterrestre, poc explorat, però és una de les fundacions que ha donat vida. El desconegut és sempre on originador moviment, preguntes, respostes i per tant de noves cosmogonies especulatives. És també la fi de la persecució dels somnis de molts, un període violent i preocupant de l'empremta humana. Abisme Negre és una reflexió i una dedicatòria als milions de persones que van perdre la vida al mar en situacions violentes i involuntàries, i als que continuen fent-ho avui en dia.

Text: Marc Vives (Curador de NauEstruch)