MUSEUS MUNICIPALS

Del 23 d'octubre del 2025 al 25 de gener del 2026

Al Museu d'Art

Inauguració: dijous, 23 d’octubre a les 19’00h, al Museu d'Art de Sabadell

Organitza: Museu d’Art  de Sabadell

Col·labora: Art Emergent, Acadèmia de Belles Arts i  l’Estruch.

Sabadell Obert és un instrument per donar suport a les pràctiques artístiques contemporànies i  multidisciplinars a la nostra ciutat. En termes generals, Sabadell Obert acull artistes o col·lectius per desenvolupar el seu treball a la NauEstruch per finalment mostrar-lo al Museu d'Art de Sabadell en forma d’exposició.

En aquest cas, es mostra el treball de l’artista guanyador del premi Sabadell Obert del Certamen Art Emergent, organitzat per l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell l'any 2024.

Manel Bafaluy (Barcelona, 1997) és un artista visual que explora les interseccions entre l’orgànic i el digital. La seva investigació artística se centra a examinar noves eines digitals a la recerca de llenguatges expressius que aconsegueixin transmetre la seva  fascinació per les formes elementals de la natura i la seva curiositat per les estructures intangibles que constitueixen la vida.

Especialitzat en la creació d’escultures digitals mitjançant impressió 3D i modelatge en realitat virtual, comparteix els seus processos creatius a través de performances en directe, revelant una forma única de relacionar-se amb la plasticitat digital mitjançant l’automatisme, el gest i l’exploració intuïtiva.

La seva obra abasta l’escultura contemporània, la performance, l’art digital i el muralisme, centrant-se principalment en l’exploració dels significats que emergeixen de les formes abstractes creades amb materials escultòrics no convencionals.

Graduat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, on també va completar el Postgrau en Fabricació Digital i el Màster en Producció Artística, ha participat en exposicions com Matèria computada al Museu Nacional d’Arts Decoratives o Cultura Online 2023 al Centre de Cultura Contemporània del Carme. La seva obra ha estat presentada en festivals com Intropías, Mayrit Biennal i MMMAD 2024. Premi Sabadell Obert 2024, actualment desenvolupa una residència artística a L’Estruch Fàbrica de Creació.

Instagram: @manel.bafaluy

Web: www.manelbafaluy.com

• Un punyal fet ornament

Al llarg de la història, els objectes punxants —ganivets, dagues o punyals— han estat molt més que simples eines. En moltes cultures es carregaren d’un caràcter simbòlic i ritual: es decoraven minuciosament per investir de legitimitat l’acte d’arrabassar una vida. L’ornament, en aquest sentit, no era un afegit superflu, sinó un llenguatge de poder que embolcallava la violència amb una pàtina de bellesa i prestigi.

Les arts decoratives del segle XIX reprodueixen, a una altra escala, aquesta mateixa ambivalència. La Casa Turull n’és un exemple paradigmàtic: els seus interiors exuberants, plens de floritures i daurats, encarnen l’aspiració d’una burgesia industrial que cercava reafirmar la seva posició social mitjançant l’ostentació ornamental. Tanmateix, darrere d’aquella profusió estètica s’hi amaguen els fonaments materials de la riquesa que la féu possible: l’expansió industrial lligada al comerç colonial i, de manera directa o indirecta, al tràfic d’esclaus.

Com assenyalava Adolf Loos a començaments del segle XX, l’ornament mai no és innocent: és un signe carregat d’ideologia, un dispositiu que reflecteix —i sovint justifica— un determinat ordre social. Més recentment, Achille Mbembe ha mostrat com la riquesa i la cultura europees se sostenen sobre una economia de violència colonial que encara ressona en les nostres institucions i espais. Des d’aquesta perspectiva, els murs florits i els daurats de la Casa Turull poden llegir-se no només com a exuberància estètica, sinó com a empremta material d’una història d’explotació. L’ornament, en aquest sentit, no oculta la ferida: l’embelleix, la transforma en arabesc, i la fixa en la memòria de la ciutat.

En aquest context se situa la intervenció de Manel Bafaluy, les escultures del qual, modelades en realitat virtual i impreses en 3D, dialoguen amb el llenguatge neogòtic i les floritures arabesques de la Casa Turull. Les seves formes punxants i florals evoquen dagues, ferides i brots orgànics que semblen créixer a contrallum de la història. Lluny d’una mera imitació, aquestes peces desplacen l’ornament vuitcentista cap al terreny del digital i del postnatural, obrint un pont entre les arts decoratives del segle XIX i els processos tecnològics del XXI. Allà on els arabescos burgesos funcionaven com a vel ideològic, Bafaluy hi introdueix una esquerda crítica: l’ornament torna a ser punyent, però ara ho fa com a eina de memòria i de reflexió.