VICENÇ ALTAIÓ: NÒMADA DE LES PARAULES

Al Museu d'Art

Del 14 de maig al 21 de juny del 2026

 

  

 

Vicenç Altaió, nascut a Santa Perpètua de Mogoda el 1954 i molt vinculat al Vallès, és una figura referent de la cultura catalana contemporània. Juntament amb Perejaume, Frederic Amat, Pere Noguera, Jordi Benito, Carlos Pazos, entre d’altres, forma part de la tercera generació d’avantguardistes, rebent la influència de les dues anteriors, especialment de J.V. Foix i Salvat-Papasseit i de Dalí i Miró—de la primera generació—, i de Tàpies i Brossa —de segona generació—. Format a la Universitat Autònoma de Barcelona als anys setanta, la mostra ens obre les portes a la trajectòria del poeta, des dels seus inicis en aquesta universitat

Les obres que es presenten són alguns dels seus poemaris, els catàlegs de les principals exposicions que ha comissariat, exemplars de les revistes que ha editat al llarg de la seva trajectòria, fotografies, llibres d’artista i altres obres dels artistes més propers a ell, com Perejaume, Alfredo Jaar, Hannah Collins, etc., fragments de la pel·lícula Història de la meva mort del cineasta Albert Serra, i gran quantitat d’objectes que formen part del gabinet de curiositats que és casa seva: màscares, esquelets, quadres, dibuixos, a més de la projecció d’una entrevista realitzada a l’artista amb motiu de l’exposició.

L’itinerari de l’exposició, format per una seixantena peces, es distribueix en sis àmbits   (Poeta i escriptor / Creador de revistes i comissari d’exposicions /  Els llibres d’artista /  Animador i promotor cultural / Vicenç Altaió i la mort) i alhora planteja un recorregut per la casa de l’artista, on s’estableix un vincle entre el seu habitacle, com una gran cambra de meravelles, i cada una de les seves facetes.

Amb aquesta exhibició, podem veure que Vicenç Altaió sempre s’ha destacat per la seva veu poètica revolucionària i pel seu desig d’explorar els límits de la cultura visual i escrita i trencar amb aquests. Aquesta exhibició, que és la primera que es dedica enterament a la seva figura, es podria considerar, en paraules seves, una autobiografia sense subjecte.

 

 

L' exposició ha estat organitzada en el marc del Màster Oficial en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic/ Mòdul: Crítica, Comissariat i Difusió de l'Art. Departament d’Art i de Musicologia de la  Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, on s’idea i executa una exposició que es presenta a final de curs a la Sala d’exposicions de la mateixa Universitat.

La coordinació del màster va a càrrec de Jaume Vidal Olivera, el comissariat ha anat a càrrec de les alumnes: Cristina Calamonte Naegel, Sofía Carmona Hernando, Andrea Díaz Fernández, Mercedes Fernández Espinosa, Nuria Flores Ortega, Carla García Amores, Juana García García, Alexandra Laplaza Cots, Judith Llenas Cañizares, Mercè Mas Malagarriga, Marina Mirambell Giralt, Sofya Nekhoroshikh, Marta Ortiz Beyret, Júlia Planas París, Irene Poch Silva, Paula Rodríguez Lorenzo i  Jaume Vidal Oliveras , i el disseny gràfic i el muntatge de Jesús Galdón.

Aquesta col·laboració entre el Campus i el Museu d’Art de Sabadell exemplifica com es poden crear sinergies i obrir canals de diàleg al territori, els museus i la recerca o la teoria amb la praxis artística, de manera que totes les parts s’enriqueixen.