Del 3 de setembre del 2014 a l'1 de febrer del 2015 al Museu d'Art

PRESENTACIÓ

L’exposició de Festa Major d’enguany es dedica al pintor Joan Vilacasas, possiblement un dels noms més representatius i internacionals de l’art de Sabadell. Fa gairebé deu anys, coincidint amb l’adquisició i el dipòsit d’una part del seu fons personal, el Museu va fer una primera exposició per mostrar aquesta col·lecció i, sobretot, donar a conèixer l’artista, dins i fora de la ciutat. En aquesta ocasió l’objectiu és fer un pas més i presentar Joan Vilacasas des d’altres punts de vista, més enllà de la seva trajectòria artística, i parlar de les seves dèries, de la seva pintura, de l’escriptura com a mitjà d’expressió...

El comissari de la mostra és Àlex Mitrani; ha dissenyat un discurs temàtic en què es van desgranant conceptes, idees, espais i elements que van formar part de la creació i de la vida de Joan Vilacasas.

Tots aquests raonaments, junt amb un seguit de documentació inèdita, es recullen en una publicació que, a banda del text principal del comissari i del catàleg de peces exposades, inclou també un text d’Enric Casasses sobre el Vilacasas escriptor.

Concepte

La noció de viatge permet abordar els fonaments de la poètica i la singularitat de Joan Vilacasas com a artista culte i popular alhora. El viatge somiat i la rebel·lió real articulen una estratègia crítica i creativa. Els objectes i l’obra literària de Vilacasas la manifesten.

En un poema que li va dedicar Pere Quart el 1950, just quan marxava a París, l’exhortava: “Joan Vilacasas / Fuig del país! / Deixa la vial, surt de les cases / salta la ratlla, vés a París”. L’obertura a una societat altra, més lliure i culta, era la millor sortida per a l’artista inquiet. Vilacasas sempre va cercar certa perspectiva sobre la realitat. Les seves novel·les desenvolupen el tema de l’exigència ètica de l’artista, de la seva llibertat i autenticitat. Posa sobre la taula la pertinència d’una modernitat irònica i crítica alhora. Les Planimetries responen a aquesta necessitat de distància per a aproximar-se, de nou, al món. Segons el mateix Vilacasas, eren alhora una vista d’ocell (un enlairament, doncs) i una cal·ligrafia (una escriptura). Segons Rafael Santos-Torroella: “Les Planimetries de Vilacasas ens alliberen de la força de la gravetat; fan que ens sentim en un altre nivell i en una altra dimensió que els que habitualment ens encadenen”.

El Seat 600 pintat com a planimetria parla de l’Espanya de l’època i del desplaçament. Però, a més, Vilacasas va fer dues sèries d’enorme originalitat, els Marcians i les Astrometries. Entre l’escultura i la joguina, evoquen irònicament la modernitat Pop de la ciència ficció i la conquesta de l’espai. La utilització d’un llenguatge tradicional i artesanal com la ceràmica pels Marcians esdevé manifestament paròdica, mentre que el recurs a l’assemblat i la reutilització de detritus tecnològics a les Astrometries i Naus remet a realitats tant actuals com simbòliques com la saturació tècnica, la pol·lució o el reciclatge.

Objectius

·            Recuperar la figura de Joan Vilacasas en la seva complexitat.

·           Integrar la dimensió plàstica i literària de la seva obra.

·           Explicar la seva singularitat a través del concepte de viatge.

·            Descobrir els dos aspectes menys coneguts de la seva creació: els objectes escultòrics  (ceràmiques i escultures) i l’escriptura.

·           Inserir la seva creació en el context de la seva època contradictòria, de la mediocritat del franquisme i dels somnis populars de la conquesta de l’espai.

Les obres de l’exposició

El gruix de l’exposició estarà composat per peces corresponents a la sèrie dels Marcians (ceràmica) i de les Astrometries (objectes, la majoria d’ells amb llum incorporada). S’inclouran igualment pintures de gran format (Planimetries) i material documental divers (llibres i fotografies). L’Autometria 600, que Joan Vilacasas va pintar a mitjans dels anys 70, utilitzant com a suport el seu propi cotxe, serà sens dubte l’obra estrella que donarà la benvinguda al visitant.

La dimensió literària, per bé que comptarà amb un àmbit propi a l’exposició, es desenvoluparà en activitats paral·leles (lectures i taules rodones).

El gruix de les obres procedeix de la col·lecció personal de l’artista, que gestiona la seva filla Marie-Christine Vila, així com del fons que conserva el Museu d’Art de Sabadell, tant en propietat com en dipòsit. Tot i així, per a aquesta exposició s’ha fet una gran feina de recerca per localitzar diferents col·leccionistes de la ciutat i barcelonins que tenen obres de Joan Vilacasas.

L’autor

Joan Vilacasas (Sabadell, 1920 – Barcelona, 2007) es considera un dels artistes més destacats de la represa de la modernitat a la postguerra.

Es va formar a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, com a deixeble de Joan i Màrius Vilatobà, i el 1940 va iniciar la seva carrera artística, dins d’una producció de temàtica tradicional. Acabada la Guerra Civil fou membre destacat del grup El Cenacle.

L’any 1949 es va instal·lar a París, on viuria fins al 1960, tot i que va seguir mantenint un contacte regular amb Catalunya. A París va fer amistat amb Palau i Fabre i va descobrir la ciutat a Joan Brossa. Residia al Pavelló Espanyol de la Ciutat Universitària, on tenia per companys Guinovart, Ràfols Casamada, Chillida, Grau Sala i Xavier Valls, i on va consolidar una estreta amistat amb el pintor neo-dadaista Yves Klein. En aquesta ciutat, després de visitar una exposició antològica de Picasso a la Maison de la Pensée Française, va interessar-se pel pas de la geometrització de les formes.

El 1954 va presentar a Barcelona les seves obres ceràmiques, tècnica en la qual els seus marcians són mostra d’una destacada originalitat. Va particiapar en la Tercera biennal Hispanoamericana d’Art de Barcelona (1955) i el 1957 va participar a l’exposició Arte Otro a la Sala Gaspar de Barcelona, on va presentar les primeres obres informalistes. L’exposició estava comissariada per Michel Tapié, i hi participaren també primeres figures com Antoni Tàpies, Joan-Josep Tharrats, Karel Appel o Alberto Burri. Poc després, l’any 1958, presentava les primeres Planimetries, en què predominaven l’estructuració espacial a base de xarxes i ritmes lineals molt propers a la topografia, llenguatge que ja no abandonaria i que experimentaria sobre tot tipus de suports.

Va exposar individualment a Madrid, Bilbao i Lisboa, entre d’altres, i col·lectivament a Europa, Amèrica i Àsia. Com a col·laborador de la Sala Gaspar de Barcelona, va treballar en la promoció de l’art modern i destaca com un dels fundadors de la revista O Figura l’any 1960, el mateix any que va rebre el Premi Joan Gris. Va participar en diverses edicions de la Mostra d’Art Nou de Barcelona i en les biennals de Venècia (1960, 1964 i 1968), de São Paulo (1961) i d’Alexandria (1964), on va ser guardonat.

En un primer moment va practicar una figuració de síntesi moderna fins que el 1955 es va decantar per l’informalisme. Va elaborar una abstracció molt personal a partir del model del plànol, que anomenà Planimetries i que aplicà a la pintura, el gravat, l’escultura i l’arquitectura (col·laborant amb arquitectes com Antoni Bonet Castellana).

A partir del seu primer llibre, Escrits, publicat el 1954, Vilacasas desenvolupà una notable carrera com a escriptor. Doble blanc va ser finalista del Premi Joanot Martorell de 1959 i Operació viaducte ho va ser del Premi Sant Jordi de 1961. les seves novel·les són de gran interès per la seva escriptura moderna i per la seva temàtica, on els problemes del món de l’art i de la creació s’expliquen de manera original a través del gènere de la novel·la policíaca. Fou també autor d’obres de teatre, generalment satíriques, i va participar en treballs per al conegut Joan Capri.

L’any 2001 Joan Vilacasas va cedir en dipòsit al Museu d’Art de Sabadell el seu Seat 600, denominat Autometria 600, que des del 2002 s’exposa a la Biblioteca Vapor Badia de la ciutat. Des del 2005 el Museu guarda part del seu fons personal. La seva obra també es pot veure al Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca, a l’Artium de Vitoria, al Museu d’Art Contemporani de Barcelona o a la Tate Gallery de Londres, entre d’altres.

Més informació: http://www.vilacasas.org/