MUSEUS MUNICIPALS

Jaume París.Camí de la Salut IV

Número: 40084 / 67.4

Títol: Camí de la Salut IV

Autor: Jaume París

Data: 1985

Dimensions: 1,2 x 1,4 x 0,4 m

Material: Ciment

Ubicació: Camí de la Salut /confluència de la pujada de la Salut / raval d'Amàlia

Descripció: Dos blocs de ciment entremig de les quals i a la part superior hi queda inserida una peça de ferro pintada de vermell de 0,66 x 0,83 m.

Història: Aquest conjunt d’escultures el realitzà un grup d’alumnes i professors de l’Escola Illa, amb el propòsit de senyalitzar l’antic camí per a vianants del Santuari de la Salut.

Joan Brossa i Antoni Marquès. A de barca

Número: 40060 / 48

Títol: A de barca

Autor: Joan Brossa i Antoni Marquès

Data: 1996

Dimensions: 7,2 x 4,3 x 1,4 m

Material: Bronze

Ubicació: Parc de Catalunya / plaça de Matagalpa

Descripció: L'escultura té forma de veler amb una gran una lletra “A” majúscula inclinada, actuant de vela. Està signada “Brossa” a la popa. Representa una metàfora de la literatura com a guia del curs de la vida: la cultura i la intel·ligència fan avançar l’existència humana.

L’obra, realitzada a la foneria Barberí, amb un aliatge d’un 85% de coure, un 5% d’estany, un 5% de zenc i un 5% d’alumini mesclat amb ferro i níquel. Mesura 7,20 m d’alçada, 4,34 m l’eslora de la barca, 4,82 m la llargada total i 1,47m d’ample.

L’escultura va ser col·locada directament sobre la gespa, sense cap protecció, amb una intenció d’immeditesa practicable per part dels usuaris del parc.

Història: L’escultura va ser un encàrrec directe de l’Ajuntament de Sabadell a Joan Brossa. Atesa la dimensió ideal i metafòrica de la proposta de Brossa, es va contractar l’escultor local Antoni López Marquès, per tal de solucionar tècnicament la materialització del projecte.

La realització va anar a càrrec de la Foneria Artística Barberí de Riudellots de la Selva (la Selva, Girona).

Joan Mauri Espadaler. Al ciclista Pere Sant

Número: 40023 / 18

Títol: Al ciclista Pere Sant

Autor: Joan Mauri Espadaler

Data: s.d.

Dimensions: 2,4 x 0,7 x 0,3 m

Material: Pedra

Ubicació: Carrer de Sol i Padrís / passeig de Sant Oleguer

Data d’ingrés: 1978

Descripció: Monòlit de pedra de planta rectangular. A la cara frontal hi ha gravat el text següent: “A Pere Sant i Alenta 1929-1953, corredor ciclista excepcional i humaníssim malaguanyat prematurament per un accident dissortat. Sabadell, 1978”.

A sobre del text, el retrat a mig relleu de Pere Sant inscrit en un medalló de bronze de 0,34 m de diàmetre, com també ho és la fulla a mig relleu situada, simètricament a sota el text.

Història: Aquest monòlit nasqué de la iniciativa dels ciclistes sabadellencs, com a homenatge a un company mort a la carretera mentre anava amb bicicleta, a l'edat de 26 anys.

Joan Vila Puig. A l'Any Nou

Número: 40048 / 37

Títol: A l'Any Nou

Autor: Joan Vila Puig

Data: 1994

Dimensions: 8 x 10,1 x 16,5 m

Material: Acer, formigó i ferro

Ubicació: Avinguda de l'Alcalde Moix / carretera de Prats de Lluçanès

Descripció: Escultura que pretén expressar el cicle dinàmic del temps per mitjà de la representació dels tres estadis del cicle anual: l’any creixent, l’any decreixent i l’any nou.

Es tracta d’un conjunt de grans dimensions format per una estructura industrial de perfils laminars d’acer. Aquesta es troba fixada per dotze pilars (els dotze mesos) sobre un podi d’aïllament de formigó armat texturat la planta del qual consisteix en un triangle isòsceles. L’angle orientat vers l’avinguda de l’Alcalde Moix marca el solstici d’estiu.

Aquesta estructura acull en el seu si un conjunt de formes fetes amb planxes d’acer pintat, d’acer galvanitzat, d’acer inoxidable i d’acer perforat aparentment desordenades. En el centre absolut del conjunt presideix un gran tetràedre d’acer pintat de color groc Nàpols i amb les arestes vermelló. S’hi veu una estàtua exempta d’un atleta nu fent la vertical i que simbolitza, amb la seva joventut, l’Any Nou. Realitzada amb la col·laboració de l’escultor Xavier Alcalde, es tracta d’una figura de 2 m d’alt feta en ferro colat pintat de negre.

Història: El projecte arrencà arran del concurs públic d’escultures al carrer convocat des de l’Ajuntament el gener de 1991 amb la finalitat d’omplir aquella frontissa entre l’espai urbà i el paisatge vallesà. L’escultor sabadellenc Joan Vila-Puig Morera, nét del pintor Joan Vila Puig i vicedirector de l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja, va presentar el projecte escollit.

Jordi Roca. A W. A. Mozart

Número: 40026 / 15

Títol: A W. A. Mozart

Autor: Jordi Roca Tubau

Data: 1992

Dimensions: 3 x 1 x 0,4 m

Material: Marbre i formigó

Ubicació: Plaça Laietana. Confluència Carrer de Covadonga / carrer de Glaceran de Pinós

Descripció: Bloc de formigó pintat de blanc sobre una base de dinou lloses de marbre de Salzburg. Una decoració de motius musicals en baix relleu decora la franja superior del bloc, mentre que al centre i desplaçat a la dreta, al formigó hi queda retallat el perfil d’Amadeus Mozart, sota del qual hi ha el text gravat següent: “Sabadell a Mozart”.

A la cara dreta hi ha gravat l’escut de la ciutat de Sabadell i l’anagrama de l’Associació dels Amics de l’Òpera de Sabadell (AAOS).

A una de les lloses de marbre del basament hi ha un baix relleu de la silueta de la ciutat de Salzburg i el text gravat següent: “Marbre d’Untersberg donat a la ciutat de Sabadell per la ciutat de Salzburg. Bicentenari de W. Amadeus Mozart (1791-1991), XXVII-X-MCMXCI”.

Història: L'escultura neix d'una iniciativa de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, amb motiu de les primeres Jornades de Mozart a la ciutat. Les dinou lloses de marbre del basament foren una donació de l'Ajuntament de Salzburg (Àustria). L'escultura fou inaugurada el 27 d'octubre de 1992, amb l'assistència del cònsol general d'Àustria, Jacint Soler Padró, les autoritats municipals i membres de l'AAOS.

Jordi Roca. Miquel Crusafont

Número :       40090

Títol:   Miquel Crusafont

Autor:   Jordi Roca

Data:         Febrer, 2011

Material:       Pedra, ferro i acer

Ubicació: Plaça Miquel Crusafont

Descripció:     Quan la remodelació de la cèntrica plaça, s’ubicà al seu bell mig i al terra la silueta en metàl·lic d’un dinoteri, una bèstia prehistòrica en la que Miquel Crusafont va treballar, així com una placa commemorativa del seu naixement, que diu: “”Sabadell a Miquel Crusafont i Pairó. Sabadell 1910 – 1983. Paleontòleg i fundador de l’Institut de Paleontologia de Sabadell. Any 2010. Ajuntament de Sabadell”; tot obra de l’artista local Jordi Roca, consensuat amb la comissió de l’Any Crusafont i l’Institut Paleontològic.

Història:     La comissió Miquel Crusafont agrupava un conjunt de persones i institucions sensibilitzades amb la figura i obra de l’il·lustre personatge del món de la cultura i de la ciència de la paleontologia. Tots van col·laborar per elaborar un programa d’activitats per celebrar l’efemèride i per donar a conèixer la seva figura i el seu treball més enllà de la nostra ciutat .

Josep Campeny i Josep Renom. Noi dels càntirs

Número: 40066 / 50

Títol: Noi dels càntirs

Autor: Josep Campeny i Santamaria i Josep Renom i Costa

Data: 1949. Data d’ingrés: 1919

Dimensions: 1,80 x 0,80 x 0,80 m

Material: Ferro i pedra

Ubicació: Plaça de Jean Piaget

Descripció: Conjunt format per una escultura i una font amb funció de basament. La figura és un infant dempeus amb les cames obertes i un càntir català a les mans i un altre a terra; amb indumentària popular, pertany al tipus d’escultura de tema anecdòtic.

El basament, amb forma de columna jònica de proporció distorsionada, presenta, a la cara frontal, l’escut de Sabadell en baix relleu. Situat a sobre d’un basament quadrat amb una aixeta i una pica de pedra a la cara frontal.

Història: "El noi dels càntirs" és una còpia de l'obra homònima que Josep Campeny i Santamaria creà per a la plaça del Bisbe Urquinaona de Barcelona l'any 1912. La còpia de Sabadell, però, es diferencia pel seu basament petri i pel fet que té un càntir menys. “El noi dels càntirs” és una de les tres fonts que la Comissió de l'Eixample de Barcelona encarregà el desembre de 1911 a Josep Campeny, junt amb “El Trinxeraire” i la “Font de la granota”. Totes les va fondre en bronze la foneria Morales i es van col·locar al carrer el 1912. Les tres les copià, a Sabadell, la foneria Martínez. El “Noi dels càntirs” s'instal·là als jardinets de la plaça del Doctor Robert l'any 1919. Quan l'any 1949 es reurbanitzaren la plaça de Clavé i la plaça de Jean Piaget, es decidí traslladar aquesta escultura fins al seu emplaçament actual. L'obra va patir diversos atacs vandàlics, per la qual cosa l'any 1999 s'enretirà i es va refer íntegrament.

Josep Campeny. Font de la granota

Número: 40002 / 6

Títol: Font de la Granota

Autor: Josep Campeny i Santamaria i Josep Renom i Costa

Data: 1919

Dimensions: Les mides de l’escultura són 95,5 x 0,80 x 1,37 m. I les de la font de pedra, 1,79 x 1,72 x 1,35 m. L’alçada total és de 2,24 m

Material: Ferro colat i pedra

Ubicació: Cantonada Rambla / carrer del Jardí

Descripció: Font de pedra coronada amb una figura de ferro colat, pintada imitant el bronze. L’escultura és un nen estirat de bocaterrosa amb la cama esquerra enlairada des del genoll i la dreta arronsada fins a formar un angle recte respecte de l’eix del cos. De cintura cap amunt, la figura es projecta per sobre de la font amb els braços estirats en direcció a terra i les mans (originalment agafant una granota) just a sobre de l’aixeta. La font de pedra consta d’una plataforma amb mitja barana acabada amb volutes, on s’alça una pilastra decorada amb mitges esferes a mig relleu, un escut de Sabadell i una pica decorada amb una sanefa de fulles a mig relleu. La font de pedra està signada per J. Renom, 1919.

Història: És una còpia d'una escultura modernista de 1912 situada a la cruïlla de l'avinguda de la Diagonal amb el carrer de Còrsega de Barcelona.

Josep Campeny. Font del trinxeraire

Número: 40001 / 7

Títol: Font del Trinxeraire

Autor: Josep Campeny i Santamaria

Data: 1919

Dimensions: 1,4 x 0,62 x 0,7 m

Material: Ferro i pedra

Ubicació: Cantonada Rambla / carrer de Gurrea.

Descripció: Conjunt format per una escultura de ferro colat, pintada imitant bronze i una font del mateix material amb funció de pedestal.

La figura és un nen recolzat de mig cos sobre la pilastra de la font. Amb la mà esquerra, aguanta una aixeta que forma part de l’escultura —l’altra que hi ha, que és l’hàbil, és moderna—, mentre que la dreta la té situada sobre la font. Va descalç i amb indumentària d’època. El bronze té un basament de pedra amb una pica.

Història: És una còpia exacta d'una font de 1912 situada a la confluència de la ronda de la Universitat i el carrer de Pelai de Barcelona. La figura del nen de bronze que corona una font és molt popular i pertany a un tipus d'escultura de tema anecdòtic molt freqüent a finals del s. XIX i la primeria del s. XX.

Josep Clarà. A Sallarès i Pla

Número: 40000 / 1

Títol: A Sallarès i Pla

Autor: Josep Clarà Ayats

Data: 1917

Dimensions: 258 x 185 x 115 cm

Materials: Bronze i pedra

Ubicació: Plaça del Doctor Robert

Descripció: Estàtua sedent de bronze (nu masculí) que sosté un caduceu amb símbols de la mà, d’un ull, d’unes ales i d’unes fulles d’olivera; i que apareix situada a sobre d’una peanya de pedra que consta de dues parts cúbiques desiguals.

Una, la que actua com a basament del bronze, té a la part posterior un relleu negatiu: un anagrama que simbolitza l’activitat industrial i comercial (engranatge amb corona de llorer) amb el text virgilià “Improbus labor omnia vincit”.

A l’esquerra del bronze, la segona part de la peanya, més alta que la primera i a segon terme, té adossada una placa de pedra amb el retrat a mig relleu de Sallarès i Pla i el text següent: “A Juan Sallarès y Pla 1845-1901”.

Història: Clarà va realitzar l'original d'aquesta escultura (el déu Mercuri) a París durant els anys 1915-1916. Va ser fosa a la fundació Barberi d'Olot. Joan Sallarès i Pla va morir l'any 1901. El 1902 el Gremi de Fabricants proposà de fer-li un monument. No és fins a l'any 1912 que es constitueix una "Junta Magna" per tirar endavant el monument. Es proposa situar-lo a la plaça Major, la qual hauria de dur el nom de Sallarès i Pla. La petició fou denegada. El 1915 presideix la Comissió Executiva Monument Sallarès el Sr. Francesc Llonch. El 1916 es decideix d'emplaçar el monument a la plaça del Doctor Robert, urbanitzada al començament de segle en el que havia estat solar de la Casa Meca (posteriorment seu de les Escoles Pies i actual seu de l'Ajuntament). El monument, obra única, es va inaugurar el 21 de gener de 1917, tot coincidint amb la festa de Sant Sebastià, patró del Gremi de Fabricants. L'acte fou sabotejat per membres del moviment obrer. Cal consignar que l'any 1935 es pensà de canviar el monument de lloc, la qual cosa es desestimà. Entre els anys 1936 i 1939 el relleu de Sallarès i Pla fou substituït per un text, en català, que exaltava l'esforç dels obrers sabadellencs. D'aquesta manera, el contingut personalitzat del monument quedava desplaçat per un contingut abstracte i genèric. L'any 1939 li fou restituït el caràcter de monument individual. L'any 1992, en ser reurbantizada la plaça del Doctor Robert, el monument trobà l’emplaçament actual i es restaurà.