Exposició permanent

Subcategories

  • Academicismes del segle XIX

    A partir de la segona meitat del segle XIX es pot començar a parlar d’activitat artística a la nostra ciutat, des de la creació de l’Acadèmia de Belles Arts a la dècada dels vuitanta, per Joan Vila Cinca, Joan Figueras, Josep Espinalt i Ramon Quer. Aquesta institució vertebrarà la trajectòria dels artistes locals fins ben entrat el segle XX.

    Els ideals estètics de l’Academicisme eren comuns arreu d’Europa, es centraven en una mirada constant cap al passat, en els cànons classicistes de tècnica i bellesa. D’aquí la importància de l’aprenentatge i de l’estudi, Roma era el punt de referència i font inesgotable de coneixement d’una antiguitat idealitzada., com també ho van ser París, Madrid o Barcelona per a molts dels artistes de la ciutat.

    Aquest romanticisme derivarà al llarg del segle en un esperit retòric i eclèctic allunyat de la realitat. La mitologia romana, els passatges religiosos, els grans temes històrics, el costumisme, el paisatgisme i l’orientalisme conformen una cosmologia pròpia i recurrent en els artistes de l’època.

    Artistes, temes i gèneres representats a la col·lecció amb importants individualitats que singularitzen l’art sabadellenc, com són Joan Vila Cinca, patriarca dels artistes locals, i Antoni Estruch, que amb l’obra Corpus de Sang exemplifica admirablement el gènere de la pintura d’història.

    La col·lecció permet gaudir de la producció heterogènia d’un nombrós grup d’artistes que al voltant de l’Acadèmia de Belles Arts varen conrear aquests diferents gèneres pictòrics.

    Llegiu més: EL CONTEXT ARTÍSTIC EN EL XIX ACADÈMIC, per Francesc Fontbona

     

    • RELACIÓ D'AUTORS

  • De l’Art Nou als anys trenta

    L’esperit nou del canvi de segle va imbuir una sèrie d’artistes que treballaren disciplines com la fotografia, les arts gràfiques o la ceràmica. Els corrents modernistes, representats pel fotògraf Joan Vilatobà, es diluïen amb la irrupció dels nous corrents vinguts de París i Barcelona.

    El veritable revulsiu no arribà, però, a Sabadell fins l’any 1915 amb l’exposició Art Nou Català, promoguda pel poeta Joaquim Folguera i l’agitador artístic Santiago Segura des de les sales del Centre Català. L’exposició i les activitats organitzades  al seu voltant presentaven els nous corrents noucentistes defensats per Eugeni d’Ors, i provocaren a la ciutat una àmplia polèmica amb els postulats tradicionals defensats des de l’Acadèmia de Belles Arts.

    Aquest canvi estètic s’anà impregnant d’una forma lenta i tardana en l’ambient cultural de la ciutat, no només en el camps de les arts plàstiques sinó també en la literatura, la poesia i el teatre.

    Un plural grup d’artistes, encapçalats per Antoni Vila Arrufat, Rafael Durancamps, Joan Vila Puig, Ricard Marlet, entre d’altres, caracteritzen l’art sabadellenc dels anys trenta que, malgrat estar apartat de les avantguardes, era representatiu dels nous corrents figuratius europeus.

    Llegiu més: SABADELL DINS LES “SEGONES CIUTATS”. MODERNISME, NOUCENTISME I AVANTGUARDA, per Mireia Freixa

     

    RELACIÓ D'AUTORS:

  • Obres al pati

  • Escultures al carrer

    A dia d’avui, als diferents barris de Sabadell podem gaudir de quasi una vuitantena d’ escultures; concretament 77 peces escultòriques exemptes, relleus, plaques commemoratives, fonts, creus de terme, edicles o  d’altres modalitats d’objectes amb un valor històric i/o artístic.  El conjunt és un autèntic tresor a l’aire lliure que embelleix els nostres carrers i places, i a la vegada  també un testimoni permanent de la història de la nostra ciutat i dels seus protagonistes; múltiples i diversos són els orígens d’aquestes obres, la major part tenen un significat concret i són nascudes per iniciativa de col·lectius ciutadans per homenatjar persones, entitats, dates, llocs o idees que s’han considerat significatives, i, en definitiva, acaben convertint-se en punts de referència dins el nostre paisatge urbà.

    L’escultura més antiga data de l’any 1917 i la trobem a la Plaça del Doctor Robert, en homenatge a Sallarès i Plà de la mà de Josep Clarà; de 1919 són les Fonts del Trinxeraire i de la Granota de la Rambla de Josep Capmeny, còpies de dues escultures anteriors ja existents a Barcelona. Entre les més recents, de l’any 2011 hem de destacar l’escultura d’Agustí Puig en homenatge a Antoni Farrés, ex alcalde de la ciutat al Parc Catalunya o la de Jordi Roca en homenatge a Miquel Crusafont a la recent remodelada plaça del mateix nom.

    Entre els diversos autors d’aquestes escultures trobem representada la tradició artística de la nostra ciutat; a més dels ja anomenats, destaquem les 7 escultures existents d’Adolf Salanguera o les 8 existents de Camil Fàbregas, i també d’artistes com Joan Maurí Espadaler, Josep M. Brull, Pepita Brossa, Benet Ferrer, Antoni Marquès, Joan Vila Puig, entre d’altres. No podem oblidar l’existència d’autèntiques obres mestres d’escultors de renom nacional com són: Frederic Marés, Enric Casanovas, Josep M. Subirachs, Joan Brossa, Antoni Tàpies o Gabriel.

    A més a través de l’aplicatiu Layar per a smart phones és més fàcil accedir i conèixer aquestes escultures repartides a la nostra ciutat; d’una manera còmode podrem llegir la  seva fitxa tècnica bàsica, amb les dades d’autor, títol, data, mides i tècnica, també a la seva descripció i història i fotografia, així com saber on es troben i com accedir-hi.

     

    • LLISTAT D'ESCULTURES AL CARRER, PER ORDRE ALFABÈTIC DE L'AUTOR: