Escultures al carrer

A dia d’avui, als diferents barris de Sabadell podem gaudir de quasi una vuitantena d’ escultures; concretament 77 peces escultòriques exemptes, relleus, plaques commemoratives, fonts, creus de terme, edicles o  d’altres modalitats d’objectes amb un valor històric i/o artístic.  El conjunt és un autèntic tresor a l’aire lliure que embelleix els nostres carrers i places, i a la vegada  també un testimoni permanent de la història de la nostra ciutat i dels seus protagonistes; múltiples i diversos són els orígens d’aquestes obres, la major part tenen un significat concret i són nascudes per iniciativa de col·lectius ciutadans per homenatjar persones, entitats, dates, llocs o idees que s’han considerat significatives, i, en definitiva, acaben convertint-se en punts de referència dins el nostre paisatge urbà.

L’escultura més antiga data de l’any 1917 i la trobem a la Plaça del Doctor Robert, en homenatge a Sallarès i Plà de la mà de Josep Clarà; de 1919 són les Fonts del Trinxeraire i de la Granota de la Rambla de Josep Capmeny, còpies de dues escultures anteriors ja existents a Barcelona. Entre les més recents, de l’any 2011 hem de destacar l’escultura d’Agustí Puig en homenatge a Antoni Farrés, ex alcalde de la ciutat al Parc Catalunya o la de Jordi Roca en homenatge a Miquel Crusafont a la recent remodelada plaça del mateix nom.

Entre els diversos autors d’aquestes escultures trobem representada la tradició artística de la nostra ciutat; a més dels ja anomenats, destaquem les 7 escultures existents d’Adolf Salanguera o les 8 existents de Camil Fàbregas, i també d’artistes com Joan Maurí Espadaler, Josep M. Brull, Pepita Brossa, Benet Ferrer, Antoni Marquès, Joan Vila Puig, entre d’altres. No podem oblidar l’existència d’autèntiques obres mestres d’escultors de renom nacional com són: Frederic Marés, Enric Casanovas, Josep M. Subirachs, Joan Brossa, Antoni Tàpies o Gabriel.

A més a través de l’aplicatiu Layar per a smart phones és més fàcil accedir i conèixer aquestes escultures repartides a la nostra ciutat; d’una manera còmode podrem llegir la  seva fitxa tècnica bàsica, amb les dades d’autor, títol, data, mides i tècnica, també a la seva descripció i història i fotografia, així com saber on es troben i com accedir-hi.

 

  • LLISTAT D'ESCULTURES AL CARRER, PER ORDRE ALFABÈTIC DE L'AUTOR:

 

Àlex Masalles.Creu de terme. Creu Alta

Número: 40027 / 19

Títol: Creu de terme. Creu Alta

Autor: Àlex Masalles

Data: 1998

Dimensions: 42 x 0,58 x 0,58 m

Material: Plom i pedra

Ubicació: Plaça de la Creu Alta

Descripció: Creu de pedra de braços lobulats sobre una columna octogonal amb capitell. El basament, també de pedra, es presenta esglaonat en tres nivells. La figura del Sant Crist, amb el seu perisoma, aurèola i els tres claus, és feta de plom.

Història: En el terme de Jonqueres (actual Creu Alta) i en el camí de Manresa, hi havia la Creu Baixa i la Creu Alta. Aquesta darrera estava a tocar de l'espirall de les aigües. Com que estava en molt mal estat, el Consell de la Vila va acordar fer-ne una de nova. Aquesta nova creu fou construïda per Torrella de Matadepera l'any 1745 i costejada pel Comú de Sabadell. Fou desmuntada el 27 de febrer de 1933 i reconstruïda el 28 de maig de 1939. Posteriorment, en ser reurbanitzada la plaça de la Creu Alta l'any 1954, la creu barroca va ser substituïda per una nova creu de ferro sobre pilar de pedra. L'any 1986 la creu barroca retornà al seu emplaçament històric en reurbanitzar-se novament la plaça. Finalment, l'any 1997 la creu ingressà al Museu d'Història per tal de ser restaurada i substituïda per una rèplica l'any 1998.

 

Alumnes de l'Escola Illa, Adolf Salanguera i Rosa Martínez. A Zamenhof

Número: 40036 / 21

Títol: A Zamenhof

Autor: Alumnes de l'Escola Illa, Adolf Salanguera i Rosa Martínez Camarasa

Data: 1989

Dimensions: 10,75 m

Material: Ferro i coure

Ubicació: Ronda de Zamenhof / carrer de Sant Vicenç

Descripció: L’obra consta d’un conjunt de quatre peces de 10,75 m, 9,75 m, 7,25m i 6 m d’alçada, respectivament, amb planta de segment de cercle de 77°, 72°, 90° i 50° cadascuna. La ubicació de les peces conforma una mena de cercle discontinu. El material és de planxa metàl·lica amb acaba de planxa de ferro corrent i perfils laminats de ferro a l’interior. La peça més alta té una estrella retallada laminada pels seus costats interiors amb planxa de coure.

L’assentament de l’obra s’ha fet dins d’un triangle de pedres de riu de 7-10 de diàmetre morterades, rodejat de llambordes de pedra. En aquest triangle hi ha un petit bloc de pedra artificial amb medalló del Dr. Zamenhof (fet per A. Salanguera) i el text següent: “D-RO LL. Zamenhof, 1858 Bialystok, 1917 Varsòvia, la ciutat de Sabadell a l’iniciador de la llengua internacional ESPERANTO. La Urbo Sabadell al la iniciatinto de la internacia lingvo. 15.12.89.”.

Al costat hi consta la inscripció següent: “Comissió ciutadana Dr. Zamenhof. Ajuntament de Sabadell. Escola Illa. Construccions Mañero”.

Història: L'escultura fou una iniciativa del Centre Esperantista de Sabadell. El disseny de l'obra el van fer alumnes de l'Escola Illa i el projecte constructiu el va executar l'arquitecta municipal Rosa Martínez.

 

Anton Puigdomènech. Camí de la Salut I

Número: 40081 /67.1

Títol: Camí de la Salut I

Autor: Anton Puigdomènech

Data: 1984

Dimensions: 1,6 m x 1,18 m

Material: Ciment i ferro

Ubicació: Camí de la Salut / carrer de Pelai Briz / carretera de Caldes

Descripció: Columneta d’obra pintada de blanc amb tiges de ferro de colors que la travessen. La més ampla té una funció òptica: mirant dins del tub es veu el Santuari de la Salut. Aquesta obra inicia el camí per a vianants del Santuari.

Història: Aquest conjunt d’escultures el realitzà un grup d’alumnes i professors de l’Escola Illa, amb el propòsit de senyalitzar l’antic camí per a vianants del Santuari de la Salut.

 

Antoni Marquès. Primera escultura del parc

Número: 40058 /45

Títol: Primera escultura del parc

Autor: Antoni Marquès

Data: 1986

Dimensions: 8,3 x 3 x 1,2 m

Material: Ferro

Ubicació: Parc de Catalunya. Al centre del parc, en un marge del camí de la Ciutat

Descripció: Element monumental construït amb planxa de ferro Corten, de 10 mm de gruix. L'escultura comprèn dues parts: un eix vertical acabat en forma de “Y” assentat sobre una base polièdrica. Totes les soldadures són en forma de canal (M.G.I.). A l'extrem més elevat s'hi col·locà un parallamps.

Història: Rèplica monumental d'una escultura realitzada per Antoni Marquès l'any 1985 en acer negre acoblat de 2,7 x 1 x 0,4 m. Aquesta primera obra s'exposà a la Galeria Buades de Madrid i a l'Espai 83 del Museu d'Art de Sabadell l'any 1986. La construcció en gran format va anar a càrrec de la Caldereria Guillem de Sabadell.

 

Antoni Tàpies. Gran campana


 

Número: 40017 / 12

Títol: Gran campana

Autor: Antoni Tàpies

Data: 1994

Dimensions: 1,8 x 2,4 x 1,37 m

Material: Coure i aliatge de ferro, estany, plom, zinc i níquel

Ubicació actual: Racó del campanar

Descripció: Escultura en forma de campana. Presenta un tall en què hi ha inserits dos marcs entrecreuats, formant una mena de creu grega de gran rellevància volumètrica. Un travesser col·locat en diagonal recorda una hipotètica biga de suport. Inclou símbols com una creu en aspa i una inscripció capgirada en què s’hi pot llegir, en autògrafs realitzats amb pintura blanca, “DE SONERE EMISIO”; hi ha ratllades la “R” i la “E” consecutives. Aquesta locució llatina al·ludeix al títol d’un llibre català del s. XVI que recollia les instruccions per fer convocatòries amb campanes. La campana de Tàpies descansa directament sobre la peanya de formigó, sense cap altre element de sustentació.

L’artista va voler que la campana perdés les seves connotacions religioses i l’elevà a símbol per considerar-la abric, aixopluc i recer en tenir en compte la seva utilització quan es feia cridar a la població alertant-la del perill.

Història: Escultura encarregada per l’Ajuntament de Sabadell. Realitzada a la Foneria Barberí d’Olot l’any 1994. La Campana es convertí en la tercera escultura pública firmada per Tàpies fora de Barcelona ciutat i Sankt Gallen (Suïssa).

 

Autor desconegut. A Andreu Castells

Número: 40035

Títol: A Andreu Castells

Autor: No identificat

Data: 1988

Material: formigó i ceràmics

Ubicació: Plaça de la Creu Alta. Confluència carrer Major / carretera de Prats de Lluçanès

Descripció: Placa ceràmica conformada per sis rajoles vidrades que recullen la inscripció “A Andreu Castells Peig, 29-X-1918 15-I-1987. Tots els meus treballs de recerca els faig vivencialment: Vaig fer l'Art Sabadellenc segurament perquè havia pintat, les Brigades Internacionals perquè hi havia participat, i l'Informe de l'Oposició perquè em sento més d'esquerres que de dretes. Entrevista a "l'Avenç", Desembre de 1981. Creu Alta, maig de 1988”.

El basament consisteix en un dau de formigó semisoterrat en pendent. Darrera la placa s'alça, com una fita, un xiprer.

 

Autor desconegut. A Arraona

Número: 40080 / 64

Títol: A Arraona

Autor: No identificat

Data: 1949

Dimensions: 3,7 x 0,7 x 0,5 m

Material: Pedra

Ubicació: Jardins de la Salut

Descripció: Monòlit en forma de fita a mig desbastar. A la superfície frontal hi ha gravat el següent text en lletres incises i daurades: "CVNAE CIVITATIS NOSTRAE HIC VETUS ARRAGONA FVIT”.

Història: El monòlit, promogut per mossèn Ernest Mateu Vidal i Joan Montllor i Pujal, s'instal·là a petició de la Peña Cultural y Recreativa Arrahona el 1949, com a memorial de l'antic poblat ibero-romà que es considera el primer assentament poblacional de la història de l'actual terme de Sabadell. El seu emplaçament assenyala exactament el lloc on es trobaren enterrades les restes analitzades pels arqueòlegs i historiadors.

 

Autor desconegut. A Catalunya i l'Estatut

Número: 40063

Títol: A Catalunya i l'Estatut

Autor: No identificat

Data: 2006

Material: Ferro

Ubicació: Parc de Catalunya / passeig d'A Mariña Lucense / pont del llac

Descripció: Placa rectangular de ferro Corten d’acabat rugós. Sota l’escut de la ciutat de Sabadell, es llegeix un text en cursiva que resa “La ciutat de Sabadell vol retre un homenatge a Catalunya amb motiu / de la celebració de l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya” Tot seguit, una altra inscripció diu “El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de / la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta / la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una / qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya / (preàmbul de l’Estatut d’Autonomia del 2006 / Sabadell, setembre de 2006) ”.

Aquesta placa, fixada en el mur on reposa el pont del llac, es troba als peus del pal d’una senyera que presideix ininterrompudament la façana del parc sobre l’Eix Macià.

Història: La placa i la senyera del parc de Catalunya es van col·locar amb motiu de la celebració de la Diada nacional del 2006, amb la intenció de convertir-se en un element simbòlic permanent.

La inauguració es va fer el 10 de setembre, per mitjà d’un acte d’homenatge i una hissada de la senyera.

 

Autor desconegut. A Dolors Miralles

 
 

Número: 40019

Títol: A Dolors Miralles

Autor: No identificat

Data: 2000

Material: Bronze

Ubicació: Plaça de Dolors Miralles

Descripció: Placa rectangular de bronze d’acabat rugós. En majúscules conté el text “Dolors Miralles Valls / 1889-1981”. A sota, en minúscules, “Fundadora de l’Acadèmia Miralles / i de l’Agrupació Feminista Bell-lloc / Medalla de la Ciutat”. A l’angle superior dret sobresurt en relleu un bust de l’homenatjada ja anciana, en tres quarts i mirant vers l’esquerra

Història: La plaça i la placa es van inaugurar l’11 de setembre del 2000, amb l’assistència del col·lectiu d'exalumnes i antics professors de l’Acadèmia Miralles.

 

Autor desconegut. A Ernest Lluch

Número: 40061

Títol: A Ernest Lluch

Autor: No identificat

Data: 2001

Material: Pedra i bronze

Ubicació: Parc de Catalunya / passeig de San Sebastián de los Ballesteros / plaça d'Ernest Lluch

Descripció: Clos fet de carreus irregulars de pedra i blocs de granit formant una planta romboïdal —en un origen el clos era un pentàgon fet de bigues de fusta—. A l’interior, una base de còdols eleva el nivell del sòl i, consegüentment, el d’un roure i el de la placa en homenatge a Ernest Lluch.

La placa, feta en bronze, consta de dues parts: a dalt, s’hi llegeix “Ernest Lluch / per la pau / i la llibertat” mentre a sota “En record de totes / les víctimes del terrorisme”. Les dues plaques estan fixades a un bloc a mig desbastar i de perfils laterals triangulars.

Història: El rebuig popular que va provocar l’assassinat d’Ernest Lluch va empènyer a vint-i-una entitats locals a demanar, un any després de la seva mort, que se l’homenatgés fent-lo entrar en el nomenclàtor local. L’espai escollit fou aquesta plaça de 6.500 m2 dins el Parc Catalunya, davant de l’Oficina del Parc. El “bateig” de la plaça es va fer el 22 de novembre de 2001, el dia en que es commemorava un any i un dia de la mort de Lluch.