Escultures al carrer
A dia d’avui, als diferents barris de Sabadell podem gaudir de quasi una vuitantena d’ escultures; concretament 77 peces escultòriques exemptes, relleus, plaques commemoratives, fonts, creus de terme, edicles o d’altres modalitats d’objectes amb un valor històric i/o artístic. El conjunt és un autèntic tresor a l’aire lliure que embelleix els nostres carrers i places, i a la vegada també un testimoni permanent de la història de la nostra ciutat i dels seus protagonistes; múltiples i diversos són els orígens d’aquestes obres, la major part tenen un significat concret i són nascudes per iniciativa de col·lectius ciutadans per homenatjar persones, entitats, dates, llocs o idees que s’han considerat significatives, i, en definitiva, acaben convertint-se en punts de referència dins el nostre paisatge urbà.
L’escultura més antiga data de l’any 1917 i la trobem a la Plaça del Doctor Robert, en homenatge a Sallarès i Plà de la mà de Josep Clarà; de 1919 són les Fonts del Trinxeraire i de la Granota de la Rambla de Josep Capmeny, còpies de dues escultures anteriors ja existents a Barcelona. Entre les més recents, de l’any 2011 hem de destacar l’escultura d’Agustí Puig en homenatge a Antoni Farrés, ex alcalde de la ciutat al Parc Catalunya o la de Jordi Roca en homenatge a Miquel Crusafont a la recent remodelada plaça del mateix nom.
Entre els diversos autors d’aquestes escultures trobem representada la tradició artística de la nostra ciutat; a més dels ja anomenats, destaquem les 7 escultures existents d’Adolf Salanguera o les 8 existents de Camil Fàbregas, i també d’artistes com Joan Maurí Espadaler, Josep M. Brull, Pepita Brossa, Benet Ferrer, Antoni Marquès, Joan Vila Puig, entre d’altres. No podem oblidar l’existència d’autèntiques obres mestres d’escultors de renom nacional com són: Frederic Marés, Enric Casanovas, Josep M. Subirachs, Joan Brossa, Antoni Tàpies o Gabriel.
A més a través de l’aplicatiu Layar per a smart phones és més fàcil accedir i conèixer aquestes escultures repartides a la nostra ciutat; d’una manera còmode podrem llegir la seva fitxa tècnica bàsica, amb les dades d’autor, títol, data, mides i tècnica, també a la seva descripció i història i fotografia, així com saber on es troben i com accedir-hi.
- LLISTAT D'ESCULTURES AL CARRER, PER ORDRE ALFABÈTIC DE L'AUTOR:
Autor desconegut. A Garcia Planas
Número: 40024 / 16
Títol: A Garcia Planas
Autor: Comissió de Veïns de Sant Oleguer
Data: 1988
Dimensions: 3,2 x 0,67 x 0,67 m
Material: Pissarra i formigó
Ubicació: Parc de Nostra Llar, avinguda d'Egara
Descripció: Obelisc de planta quadrada fet de formigó recobert amb lloses de pissarra, situat sobre d’una plataforma esglaonada (3 graons) de planta hexagonal, de 3,57 m de diagonal, la més gran.
A la cara frontal, hi ha una placa de ferro amb el següent text: “Al fundador del barri d. Josep (...) Garcia Planas dels veïns de Nostra Llar, 21 maig 1988”.
Història: Aquest monument va néixer de la iniciativa de la Comissió de Veïns de Sant Oleguer, per tal de retre un espontani homenatge a qui va ser fundador del barri, l'industrial sabadellenc Josep Maria Planas Garcia.
Autor desconegut. A Jean Piaget
Número: 40070
Títol: A Jean Piaget
Autor: No identificat
Data: 1980
Material: Pedra
Ubicació: Plaça de Jean Piaget
Descripció: Placa rectangular de format vertical. A la meitat superior s'hi esculpí l'escut de Sabadell. A la meitat inferior s'hi gravà el text següent: “Sabadell a Jean Piaget, insigne pedagog suís, en reconeixement pels seus treballs i aportacions en l'educació dels infants”.
Autor desconegut. A Joan Montllor
Número: 40030 / 25
Títol: A Joan Montllor
Autor: No identificat
Data: 1975
Dimensions: 3,4 x 1,65 x 1 m. Base de 1,8 m x 1,8 m x 0,45 m
Material: Roca calcària natural i ciment
Ubicació: Plaça dels Usatges / carrer d'Agnès Armengol
Descripció: En el basament, una inscripció gravada sobre una planxa de coure que diu: “A Joan Montllor i Pujal (Sabadell 1874-1960) Excursionista, historiador i escriptor. Promotor de l'excursionisme sabadellenc i de moltes activitats ciutadanes. Cronista honorari de la ciutat (1944). Premi a la Ciutadania (1949). Insígnia d'or del Centre Excursionista del Vallès (1958)”.
Història: Joan Montllor dedicà una intensa i variada activitat en benefici de la seva ciutat: pioner de l'excursionisme sabadellenc, fundà el Centre Excursionista del Vallès. Rebé els títols de membre honorari de la Fundació Bosch i Cardellach i el primer Premi de la Ciutadania atorgat a un sabadellenc. El monument fou proposat per la Fundació Bosch i Cardellach amb motiu del centenari del naixement de Joan Montllor. Hi col·laboraren la Unió Excursionista i l'Ajuntament. La roca calcària fou una donació de l'alcalde de Begues, Sr. Jordi Guasch. El conjunt inclou una placa de ciment amb una inscripció il·legible que originàriament deia: “A Joan Montllor i Pujal, sabadellenc insigne estimà i serví el seu poble, en conegué l’esperit i en divulgà la història. Resseguidor incansable dels nostres camins va promoure l’excursionisme complet, cultural i humaníssim i per ell hem estat sabedors que l’antiga Arraona fou la progenitora de Sabadell. Recordeu-lo 1874-1960”. L'any 2005, arran de la reurbanització de la plaça dels Usatges, l'escultura passà del centre de la plaça a un angle i fou restaurada. La inscripció original fou coberta per una de nova sobre una planxa de coure.
Autor desconegut. A la Llibertat
Número: 40055 / 44
Títol: A la Llibertat
Autor: Comissió de Veïns de la Concòrdia
Data: 1977
Dimensions: 1,4 x 1,4 x 1,4 m
Material: Formigó i marbre
Ubicació: Plaça de la Llibertat
Descripció: Cub de ciment d’arestes bisellades amb diversos elements inserits.
A la cara frontal hi ha una placa de carrer de marbre blanc d’1 x 0,47 m amb la inscripció “Plaça de la Llibertat”. I a cada banda una flor que agafa tota la vertical. A sota hi ha una placa de marbre blanc de 0,10 x 0,90 m amb la inscripció: “Antiga placa de la plaça de la Llibertat”.
A la cara esquerra, a l’extrem inferior esquerre, una placa metàl·lica (que es conserva de l’anterior monument), de 0,30 x 0,20 m a la qual, hi ha gravat un text de Salvador Espriu: “...Que no podrem mai si no som lliures. S. Espriu”.
A la cara dreta, extrem superior esquerre, una placa de marbre blanc de 0,445 x 0,295 m amb la inscripció: “Estas placas simbolizan la unión entre los hombres y las mujeres que siempre lucharon por la libertad. A.V. Concordia 26-IV-81”.
Història: Aquest monument fou una iniciativa, l'any 1977, de la Comissió de Veïns de la Concòrdia. En un principi, el monument consistia en un bloc de ciment de 2 x 0,7 x 0,4 m, que feia de suport d'una placa de metall en les cares anterior i posterior, en les quals hi havia gravat dos texts, un de Salvador Espriu i un de Miguel Hernández: "...Que no podrem mai si no som lliures. S. Espriu" i "Porque un pueblo ha gritado ¡¡Libertad!! M. Hernández". Sobre les plaques hi pendulava una cadena trencada. Atès el seu mal estat de conservació, l'any 1995 l'escultura se substituí per l'actual bloc cúbic de formigó en el qual s’encastà la placa de marbre provinent de l'antiga plaça de la Llibertat —actual plaça de Sant Joan, en el Sector Centre.
Autor desconegut. A les dones del Poblenou
Número: 40089 / 63
Títol: A les dones del Poblenou
Autor: No identificat
Data: 1989
Dimensions: 2 x 0,4 x 0,3 m
Material: Pedra
Ubicació: Plaça de les Dones
Descripció: Monòlit de pedra repicada amb una placa metàl·lica situada a la cara frontal amb el text següent: “Dedicada a les dones de Poblenou que un dia van saber oposar-se amb valor als que volien fer desaparèixer el seu barri. Sabadell, setembre de 1989”.
Història: Escultura feta a petició de l'Associació de Veïns del Poblenou per tal de commemorar el paper actiu de les seves dones durant la lluita per la preservació del barri. Es decidí urbanitzar un espai veïnal per convertir-lo en una plaça on ubicar el monòlit.
Autor desconegut. A les víctimes de la sida
Número: 40042
Títol: A les víctimes de la sida
Autor: No identificat
Data: 2005
Material: Ferro i granit
Ubicació: Parc del Taulí. Al centre del parc, davant d'un parc infantil.
Descripció: L'escultura consisteix en una estructura de ferro Corten, similar a un banc, sostinguda per vuit potes i amb el seient fragmentat, per mitjà de tres esquerdes soldades, en quatre parts.
Darrere el banc s'aixeca un petit monticle de gespa i cobert amb llambordes de granit gris.
Al costat esquerre, una petita placa de crom damunt la gespa acull la inscripció "UN LLOC PER A LA MEMÒRIA. En record de les persones que ens han deixat i com a símbol de la lluita contra la SIDA. Actuavallès-ACTUEM. Dia Mundial de la Sida 2005".
Història: Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Sida —1 de desembre—, l’Ajuntament i Actuavallès prepararen diverses accions, entre les quals destacà la inauguració, el dia 2 de desembre, de l’escultura del parc del Taulí, en presència del president del Parlament i del president de la Corporació Sanitària.
Autor desconegut. A Lluís Companys
Número: 40062
Títol: A Lluís Companys
Autor: Desconegut
Data: 2005
Material: Acer inoxidable i bronze
Ubicació: Parc de Catalunya / Entrada de la Masia de Can Rull
Descripció: Escultura inserida en un pendent que salva el desnivell entre el carrer Lluís Companys i l’entrada de la Masia de Can Rull. Un mur de contenció fet de carreus irregulars de pedra i blocs de granit fa de fons de l’escultura, ubicada damunt d’un podi baix en forma de tascó invertit.
L’escultura en si està formada per una estructura de planta rectangular i desenvolupament geomètric ascendent, en una forma similar a la d’un raig de llum en una cantonada. A la part frontal, feta d’acer en acabat brillant, hi apareixen les inscripcions següents: a dalt, en majúscules, “Lluís Companys i Jover / El Tarròs, 1882 / Barcelona, 1940 / Diputat per Sabadell / President de la / Generalitat de Catalunya”. A sota, en minúscules, “[...] Jo, Lluís Companys Jover, / trobant-me en el Castell de Montjuïc / sotmès a un consell de guerra, escric / aquest document / [...] / A tots els que m’han agreujat, perdono. /A tots els qui hagi pogut agreujar, demano / perdó. Si he de morir, moriré serenament. / No queda tampoc en mi ni l’ombra d’un rancor. / Donaré gràcies a Déu que m’hagi procurat una / mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí / i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa i serenitat / que m’omple en pensar en la mort, que veig atansar-se / sense temor. / La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. / Per Catalunya i el que representa de pau, justícia i amor. / Lluís Companys”.
Sota el text, les quatre barres de la senyera apareixen verticals i en relleu.
En el lateral esquerra de l’escultura, fet de bronze, s’hi perforà fragments del mateix text reproduint la carta original manuscrita pel president. El lateral dret, també de bronze, presenta una aparença rugosa inacabada. La cara posterior, d’acer brillant com l’anterior, serveix de base per a una altra senyera feta de làmines d’acer soldades a la superfície.
La ubicació del monument sembla tenir una justificació històrica, ja que mentre el diputat Companys residí a Sabadell (carrer de Larra) solia passejar pels terrenys de la veïna masia de Can Rull.
Història: La història del monument es remunta a l’any 1994, quan les Joventuts Socialistes de Catalunya van fer la proposta d’erigir un monument en honor del president màrtir.
Autor desconegut. A Mossèn Rodamilans
Número: 40007 / 9
Títol: A mossèn Rodamilans
Autor: No identificat
Data: 1956
Dimensions: 2,4 x 0,6 x 0,6 m
Material: Pedra
Ubicació: Via de Massagué, a la placeta de la Parròquia de la Puríssima Concepció
Descripció: Monòlit de pedra grisa de 2,40 x 0,60 x 0,60 m, amb una creu llatina incisa a la cara frontal, amb la següent inscripció: “Hic propter Dominum - martyrium subiit - DOM - Angelus Rodamilans - OSB - monachus montserratensis - XXVII VII MCMXXXVI” (Aquí va patir martiri pel Senyor, Dom Àngel Rodamilans, monjo de Montserrat, el 27 de juliol de 1936).
A sota hi ha una placa metàl·lica posterior amb la inscripció següent: “El pare Rodamilans fou organista de la nostra parròquia. Fou immolat l’any 1936 a la Serra d’en Camaró. Aquest monòlit, que recorda el fet, fou traslladat aquí”.
Queda inscrit dins d’una plataforma circular de llambordes, amb un xiprer a cada costat.
Història: Aquest padró martirial dedicat al frare montserratí sabadellenc assassinat durant la Guerra Civil va ser inaugurat l'any 1956. En un origen es trobava a la confluència del carrer de Felip de Malla amb l'avinguda de Ferran Alzina, lloc on va ser assassinat. En ser reurbanitzat aquest sector de la ciutat, el monòlit fou cedit a la parròquia de la Puríssima, que el recol·locà a la via de Massagué l'any 1988. Presenta les mateixes característiques que el padró martirial a mossèn Gaietà, construït a Sant Julià el mateix any 1956.
Autor desconegut. A Patro Agulló
Número: 40056 / 46
Títol: A Patro Agulló
Autor: Comissió de Veïns
Data: 1967
Dimensions: 1,12 x 1,12 x 1,12 m
Material: Formigó i marbre blanc
Ubicació: Plaça de Patrocini Agulló / carrer de García Lorca / carrer de Gustavo Aldolfo Bécquer
Descripció: Cub fet de plaques de marbre blanc d’una sola peça per cada cara, de superfície polida. Com a única decoració porta la inscripció gravada: "SABADELL A PATRO AGULLÓ, Penàguila 1909 - Sabadell 1966. Compromesa amb la lluita per la convivència i la solidaritat ciutadana. Can Rull, 2010”.
Història: Aquesta escultura fou iniciativa dels veïns de Can Rull, que l'any 1967 volgueren retre homenatge a Patrocini Agulló, que havia mort a finals de l'any anterior. L'any 1993 i per iniciativa de l'Associació d'Amics de Patro Agulló, l'empresa ECRA la restaurà i, amb la col·laboració del Servei d'Obres municipal, es va desplaçar uns metres, per tal d'ubicar-la a la illeta que, des del mateix any, passà a anomenar-se plaça de Patro Agulló. A principis de l'any 2010 els acabats de l'escultura es van refer amb noves plaques de marbre i una nova inscripció més llarga.
Autor desconegut. Al portal d'Europa
Número: 40014
Títol: Al Portal d'Europa
Autor: No identificat
Data: 1990
Dimensions: 0,70 x 0,70 m
Material: Pedra
Ubicació: Carrer de la Mare de Déu de les Neus / Via DE Massagué
Descripció: Placa de pedra amb el text següent: “En aquest indret estigué ubicat en el segle XVIII el portal d’Europa” sota un alt relleu en forma d'arc de mig punt. A sota del text l’anagrama del Casal en una placa rectangular de ceràmica vidrada: un cercle fet d’estrelles i la lletra “e” i el text: “Dia d’Europa, 5 de maig de 1990”.
Història: Amb motiu de la commemoració del Dia d'Europa a Catalunya, que se celebrà a Sabadell, el Casal d'Europa de la ciutat va col·locar la placa. Aquesta havia de marcar l'emplaçament d'un portal que des del s. XVI obria la ciutat al nord i que a partir del s. XVIII seria conegut com a Portal d'Europa.