Escultures al carrer
A dia d’avui, als diferents barris de Sabadell podem gaudir de quasi una vuitantena d’ escultures; concretament 77 peces escultòriques exemptes, relleus, plaques commemoratives, fonts, creus de terme, edicles o d’altres modalitats d’objectes amb un valor històric i/o artístic. El conjunt és un autèntic tresor a l’aire lliure que embelleix els nostres carrers i places, i a la vegada també un testimoni permanent de la història de la nostra ciutat i dels seus protagonistes; múltiples i diversos són els orígens d’aquestes obres, la major part tenen un significat concret i són nascudes per iniciativa de col·lectius ciutadans per homenatjar persones, entitats, dates, llocs o idees que s’han considerat significatives, i, en definitiva, acaben convertint-se en punts de referència dins el nostre paisatge urbà.
L’escultura més antiga data de l’any 1917 i la trobem a la Plaça del Doctor Robert, en homenatge a Sallarès i Plà de la mà de Josep Clarà; de 1919 són les Fonts del Trinxeraire i de la Granota de la Rambla de Josep Capmeny, còpies de dues escultures anteriors ja existents a Barcelona. Entre les més recents, de l’any 2011 hem de destacar l’escultura d’Agustí Puig en homenatge a Antoni Farrés, ex alcalde de la ciutat al Parc Catalunya o la de Jordi Roca en homenatge a Miquel Crusafont a la recent remodelada plaça del mateix nom.
Entre els diversos autors d’aquestes escultures trobem representada la tradició artística de la nostra ciutat; a més dels ja anomenats, destaquem les 7 escultures existents d’Adolf Salanguera o les 8 existents de Camil Fàbregas, i també d’artistes com Joan Maurí Espadaler, Josep M. Brull, Pepita Brossa, Benet Ferrer, Antoni Marquès, Joan Vila Puig, entre d’altres. No podem oblidar l’existència d’autèntiques obres mestres d’escultors de renom nacional com són: Frederic Marés, Enric Casanovas, Josep M. Subirachs, Joan Brossa, Antoni Tàpies o Gabriel.
A més a través de l’aplicatiu Layar per a smart phones és més fàcil accedir i conèixer aquestes escultures repartides a la nostra ciutat; d’una manera còmode podrem llegir la seva fitxa tècnica bàsica, amb les dades d’autor, títol, data, mides i tècnica, també a la seva descripció i història i fotografia, així com saber on es troben i com accedir-hi.
- LLISTAT D'ESCULTURES AL CARRER, PER ORDRE ALFABÈTIC DE L'AUTOR:
Autor desconegut. Als avis
Número: 40034 / 29
Títol: Als avis
Autor: No identificat
Data: 1987
Dimensions: 1,96 m
Material: Bronze
Ubicació: Plaça dels Avis. Confluència carrer de Castellar del Vallès / passatge de Jonqueres
Descripció: Figura dempeus de bronze: un home vell vestit amb túnica que recolza la mà esquerra en un bastó, en posició de caminar. Se situa sobre un pedestal de pedra en forma de tronc de piràmide quadrilàtera irregular que fa 0,90 m d’alçada, 1,65 x 0,89 m la base i 1,35 x 0,89 m la cara superior. A la cara frontal de la base hi ha una placa de 0,15 m amb la inscripció: “Sabadell als avis. 1987”.
Història: La iniciativa d'aquest monument va sortir de la Coordinadora de Casals d'Avis, la qual va fer l’encàrrec directament a l'escultor Camil Fàbregas. Aquest escultor va declinar l'oferta i va proposar de fer una fosa de bronze copiant un motlle de guix d'autor desconegut. Camil Fàbregas digué que el motlle era una reproducció d'una escultura que va ser exposada als voltants de l'any 1910 en uns Salons Internacionals d'Escultura. La fosa fou realitzada a la Fundició Ginfer de Reus i el pedestal fou dissenyat per Camil Fàbregas.
Autor desconegut. Edicle d'Hostafrancs
Número: 40009 / 54
Títol: Edicle d'Hostafrancs
Autor: No identificat
Data: tercer quart segle XX
Dimensions: 3,5 m x 1,4 m
Material: Pedra i granit
Ubicació: Plaça dels Dolors
Descripció: Edicle de pedra i ciment de planta circular i teulada cònica, amb una fornícula tancada amb reixa de ferro forjat de 0,78 x 0,80 x 0,24 m. S'accedeix a la fornícula per mitjà d'una escala de tres graons de 0,70 cm. d’amplada i 0,20 m d’alçada. L’edicle mesura, fins a la coberta de ciment, 3,5 m i el seu perímetre és de 1,40 m. La llinda de pedra, sobre la reixa de la finestra, presenta una inscripció religiosa en llatí, pràcticament il·legible, però que es pot identificar amb el tercer versicle de l'himne "Stabat Mater". Dins la fornícula revestida de relleus geomètrics, hi ha una imatge de la Mare de Déu dels Dolors.
Autor desconegut. Escut de Sabadell
Número: 40076 / 42
Títol: Escut de Sabadell
Autor: No identificat
Data: 1976
Dimensions: 1,5 x 1 x 0,5 m
Material: Pedra
Ubicació: Carretera de Bellaterra / carrer de Domènech i Montaner
Descripció: A la cara principal, en estil modernista, l'escut de la ciutat de Sabadell, envoltat de volutes i borles de llorer, amb una corona comtal.
Història: L'escut s'esculpí l'any 1885 en un bloc de pedra que havia de presidir la façana posterior de l'edifici de l'Ajuntament, emplaçament que mai arribà a tenir. L'any 1976 es decidí situar-lo a la via pública a l'entrada de la ciutat.
Autor desconegut. L'elefant
Número: 400741 /
Títol: L'elefant
Autor: No identificat
Data: 1966
Material: Fusta i ferro
Ubicació: Plaça Comtal / carretera de Barcelona / carrer de Pizarro
Descripció: Fet mitjançant una trama estructural de tubs de ferro soldats que donen lloc a la volumetria pròpia d'un elefant de mida natural. La trompa, feta de fusta de pi tractada, era un tobogan, però va ser barrat en el moment en què el joc passà a ser escultura.
Tota l'estructura reposa damunt de dos basaments quadrilàters de formigó. Damunt del basament del tobogan, una placa d'acer inoxidable mostra la següent inscripció: “L'ELEFANT. Joc infantil adquirit fa 35 anys per l'Ajuntament de Sabadell a l'empresa MEIN de la nostra ciutat. Va ser un dels jocs més emblemàtics de l'època, singularment en aquest indret que arribà a ser conegut com Plaça de l'Elefant. Sabadell, novembre de 2001”.
Història: L'Ajuntament adquirí l'Elefant a l'empresa MEIN l'any 1966. Encara que en origen tan sols havia de servir com a joc infantil en la via pública, amb el temps aquest elefant es va acabar convertint en un element emblemàtic d'aquella part de la Creu de Barberà. L'any 2001, en ser reurbanitzada la plaça Comtal es decidí no retirar-lo, donada l'estima que li professen els veïns del barri. Tanmateix, perdé la seva finalitat i passà a ser tractat com una escultura pública: es recol·locà damunt d'un basament de formigó, es tancà dins d'un clos enjardinat i se li procurà una il·luminació nocturna.
Autor desconegut. Ordenació del Parc Taulí
Número: 40040
Títol: Ordenació del Parc Taulí
Autor: no identificat
Data: 1998
Dimensions: 1,3 m
Material: Granit i ferro
Ubicació: Parc del Taulí. Davant les Urgències de l'hospital
Descripció: Monòlit de granit gris sense desbastar que acull una placa de ferro amb la inscripció "Aquest roure, símbol d'arrelament, fou plantat amb motiu de la visita del president de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Senyor Jordi Pujol i Soley per commemorar l'acabament de la primera fase del Projecte d'Ordenació del Parc Taulí. Sabadell, 2 de novembre de 1998". La placa fa referència a l'arbre que es troba al parterre on hi ha el monòlit.
Autor desonegut. Edicle de Gràcia
Número: 40067 / 51
Títol: Edicle de Gràcia
Autor: No identificat
Data: Tercer quart segle XX
Dimensions: 3,5 m x 1,4 m
Material: Pedra i granit
Ubicació: Plaça dels Jocs Florals / carrer de Bailèn
Descripció: Edicle de planta circular i teulada cònica, amb una fornícula tancada amb reixa de ferro forjat de 0,78 x 0,80 x 0,24 m. S'accedeix a la fornícula per mitjà d'una escala de tres graons de 0,70 cm d’amplada i 0,20 m d’alçada. La llinda de pedra, sobre la reixa de la finestra, presenta una inscripció religiosa en llatí, il·legible. Dins la fornícula revestida de relleus geomètrics, hi ha una imatge de la Verge del Roser.
Història: A finals de l'any 2008 l'edicle es restaurà i es reconstruí la imatge de la Verge del Roser, que havia estat decapitada a causa d'un acte vandàlic
Benet Ferrer i Francesc Patrís. Barda
Número: 40046 / 36
Títol: Barda
Autor: Benet Ferrer Bolunya i Francesc Patrís
Data: 1993
Dimensions: 6 x 10,45 x 1,7 m
Material: Formigó i ceràmics
Ubicació: Plaça de Josep Rosell
Descripció: Monument format per un mur de formigó en forma de trapezi irregular, obra de Francesc Patrís, arquitecte que dissenyà la mateixa plaça, recobert per un mosaic de trencadís dissenyat per Benet Ferrer.
El mur és un element d’atenció i singularització d’un espai d’ús i de trobada veïnal, d’aquí el nom de barda o cleda, és a dir, clos tancat.
Les imatges, ben retallades en la definició que dóna el contrast de color, es despleguen per tota la superfície del mur de la manera següent: a la paret nord, s’hi presenten cercles, bolets, xemeneies gaudinianes, serps-peixos, llunes i sols. Presències d’éssers fantàstics dins d’un camp daurat d’estiu.
La paret sud està dominada per un gran personatge meitat home, meitat animal, coronat per un triangle flotant enmig d’un desert de línies que s’estenen cap a les parets laterals i sobre el mur.
Benet Ferrer. A Campoamor
Número: 40077 / 58
Títol: A Campoamor
Autor: Benet Ferrer Bolunya
Data: 1988
Dimensions: 15 m
Material: Ferro
Ubicació: Carrer de Goya
Descripció: Escultura monumental lleugerament inclinada respecte de la base, construïda amb planxa de ferro massís. Es tracta d’un acoblament de cinc peces soldades entre si i assentades sobre una base de ciment pintada de gris.
Cada una de les parts ha estat pintada de color diferent: blau, vermell, negre, groc i blanc grisós, després d’haver estat protegides amb una imprimació antiòxid. L’acabat és brillant. L’obra pesa 5.470 kg i la profunditat de fonamentació és de 3,5 m. El moment d’inèrcia a la base és d’onze tones/metre.
Camil Fàbregas i Josep Vila Juanico. A Anselm Clavé
Número: 40065 / 49
Títol: A Anselm Clavé
Autor: Camil Fàbregas Dalmau i Josep Vila Juanico
Data: 1949
Dimensions: 3,7 x 1,2 x 1,3 m
Material: Pedra
Ubicació: Plaça d'Anselm Clavé / carrer del Pintor Pradilla / carretera de Molins
Descripció: Monument format per una figura i un basament, ambdós de pedra treballada.
El pedestal té forma de mitja el·lipse, tot ell decorat amb un alt relleu d’estil figuratiu. Al lateral dret, un grup coral masculí amb indumentària popular catalana (faixa, barretina, espardenyes). Al lateral esquerre, un orfeó femení lluint una senyera. A la cara frontal una figura femenina, vestida segons correspon a la classe obrera, aguanta amb els braços enlairats un nen mig nu.
El bust d’Anselm Clavé emergeix de la part alta d’aquesta última composició, alhora que es situa just a sota de la figura femenina que corona el pedestal. Aquesta escultura, una al·legoria o una musa d’estil classicitzant, està asseguda de costat, amb el cos tirat endavant i amb la mirada baixa en direcció al bust de Clavé, que corona amb el simbòlic llaurer.
A la cara plana posterior del pedestal, hi ha gravada la lletra d’una de les més populars composicions d’Anselm Clavé “La Maquinista: La campana al treball crida al taller a treballar. És el pa de la família la suor del nostre afany. Al taller, a les encluses, al cargol, al torn, al banc, que els timbres més honrosos son els timbres del treball" A la cornisa superior del pedestal es llegeix la inscripció: “Sabadell a J.A. Clavé. Poeta" i a la inferior la data "MCMXLIL”
Història: La idea de construir un monument a Clavé nasqué als anys trenta, quan es traçaren els primers projectes. Camil Fàbregas féu un projecte no realitzat que es conserva al Museu d’Art de Sabadell, on també es conserva el model original de l'escultura definitiva, fet en escaiola (núm. de reg. 1351). La plaça es va reurbanitzar el mateix any 1949, amb un projecte de l'arquitecte Vila Juanico, qui decidí l'emplaçament precís de l'escultura de Fàbregas.
Camil Fàbregas. A mossèn Gaietà
Número: 40054 / 43
Títol: A mossèn Gaietà
Autor: Camil Fàbregas Dalmau
Data: 1956
Dimensions: 2,4 x 0,6 x 0,6 m
Material: Pedra
Ubicació: Carretera de Matadepera, km 3
Descripció: Monòlit amb una creu llatina incisa a la cara frontal, amb la següent inscripció: “Aquí abrazó la palma del martirio el padre de los pobres mosén Cayetano Clausellas Ballvé. XIV-VIII-MCMXXXVI”.
Al damunt del text s'hi afegí un medalló de bronze amb el retrat en mig relleu de mossèn Gaietà.
Història: Aquest padró, realitzat al mateix temps i amb les mateixes característiques que l'erigit a la serra d’en Camaró per al mossèn Rodamilans, perpetua la memòria de dos sacerdots sabadellencs víctimes durant la persecució religiosa desencadenada durant la Guerra Civil. El padró de mossèn Gaietà tingué un precedent, més petit, inaugurat el 4 de desembre de 1941 i que se substituí per l'actual l'any 1956. En aquell moment el padró s'ubicà damunt d'una plataforma circular amb grades de pedra. L'any 1973 s'hi afegí el medalló de bronze, obra de Camil Fàbregas, que mostra el bust del clergue. L'any 2004 es reféu la plaça on es trobava el monòlit.