Escultures al carrer

A dia d’avui, als diferents barris de Sabadell podem gaudir de quasi una vuitantena d’ escultures; concretament 77 peces escultòriques exemptes, relleus, plaques commemoratives, fonts, creus de terme, edicles o  d’altres modalitats d’objectes amb un valor històric i/o artístic.  El conjunt és un autèntic tresor a l’aire lliure que embelleix els nostres carrers i places, i a la vegada  també un testimoni permanent de la història de la nostra ciutat i dels seus protagonistes; múltiples i diversos són els orígens d’aquestes obres, la major part tenen un significat concret i són nascudes per iniciativa de col·lectius ciutadans per homenatjar persones, entitats, dates, llocs o idees que s’han considerat significatives, i, en definitiva, acaben convertint-se en punts de referència dins el nostre paisatge urbà.

L’escultura més antiga data de l’any 1917 i la trobem a la Plaça del Doctor Robert, en homenatge a Sallarès i Plà de la mà de Josep Clarà; de 1919 són les Fonts del Trinxeraire i de la Granota de la Rambla de Josep Capmeny, còpies de dues escultures anteriors ja existents a Barcelona. Entre les més recents, de l’any 2011 hem de destacar l’escultura d’Agustí Puig en homenatge a Antoni Farrés, ex alcalde de la ciutat al Parc Catalunya o la de Jordi Roca en homenatge a Miquel Crusafont a la recent remodelada plaça del mateix nom.

Entre els diversos autors d’aquestes escultures trobem representada la tradició artística de la nostra ciutat; a més dels ja anomenats, destaquem les 7 escultures existents d’Adolf Salanguera o les 8 existents de Camil Fàbregas, i també d’artistes com Joan Maurí Espadaler, Josep M. Brull, Pepita Brossa, Benet Ferrer, Antoni Marquès, Joan Vila Puig, entre d’altres. No podem oblidar l’existència d’autèntiques obres mestres d’escultors de renom nacional com són: Frederic Marés, Enric Casanovas, Josep M. Subirachs, Joan Brossa, Antoni Tàpies o Gabriel.

A més a través de l’aplicatiu Layar per a smart phones és més fàcil accedir i conèixer aquestes escultures repartides a la nostra ciutat; d’una manera còmode podrem llegir la  seva fitxa tècnica bàsica, amb les dades d’autor, títol, data, mides i tècnica, també a la seva descripció i història i fotografia, així com saber on es troben i com accedir-hi.

 

  • LLISTAT D'ESCULTURES AL CARRER, PER ORDRE ALFABÈTIC DE L'AUTOR:

 

Camil Fàbregas. A mossèn Jacint Verdaguer

Número: 40064 / 53

Títol: A mossèn Jacint Verdaguer

Autor: Camil Fàbregas Dalmau

Data: 1945

Dimensions: 0,5 x 0,9 m

Material: Bronze i marbre blanc

Ubicació: Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer / carrer de Pau Claris

Descripció: Placa amb un retrat de perfil a mig relleu de Mn. Jacint Verdaguer. A l’esquerra del relleu, una branca de llorer i el següent text: “Calle de Mosen Jacinto Verdaguer”.

La placa es fixà a la paret per mitjà de quatre claus de bronze de secció quadrangular i acabats amb punta de diamant.

Història: La placa es va col·locar l'any 1945, quan se celebrava el centenari del naixement de mossèn Cinto, el 17 de maig de 1845, a Folgueroles.

           

 

 

Camil Fàbregas. A Santiago Rusiñol

Número: 40074 / 62

Títol: A Santiago Rusiñol

Autor: Camil Fàbregas Dalmau

Data: Últim quart segle XX

Dimensions: 0,7 x 1 x 0,02 m

Material: Marbre blanc

Ubicació: Carrer de Santiago Rusiñol / passeig dels Almogàvers

Descripció: Placa amb un relleu insidit en un rectangle sota del qual hi ha gravat en daurat el text següent: "CARRER SANTIAGO RVSIÑOL”.

El baix relleu representa una al·legoria de les arts: la literatura, la pintura i el teatre, per mitjà de dos nus femenins en posició sedent. L’una aguanta amb les mans les dues màscares de la comèdia i de la tragèdia. L’altra té un llibre a la mà i amb l’altra sosté un pinzell en acció de pintar una flor gravada al fons.

 

Camil Fàbregas. Al Doctor Fleming

Número: 40010 / 5

Títol: Al Doctor Fleming

Autor: Camil Fàbregas Dalmau

Data: 1960

Dimensions: 2,87 x 1,08 x 0,65 m

Material: Pedra

Ubicació: Plaça del Doctor Fleming

Descripció: Monòlit de pedra en forma d’estela assentat directament a terra. A la part superior de la cara central presenta un baix relleu d’una fulla. Al centre un medalló amb el retrat a mig relleu del Dr. Fleming de 50 cm. de diàmetre. A sota del medalló, un rectangle en baix relleu negatiu amb el següent text gravat: “Sabadell a Fleming”.

A la cara posterior, un baix relleu d’estil figuratiu ocupa la meitat superior del monòlit. Es tracta d’una representació del tema bíblic El Bon Samarità: una figura masculina dóna socors a un malalt sota un gran arbre. La xifra romana corresponent a l’any de col·locació, MCMLX, remata el conjunt

Història: Fou un encàrrec directe de l'Alcalde Marcet. Es tracta del primer i —de moment— únic monument sabadellenc dedicat a un científic. Es va fer en un moment en què altres ciutats erigien monuments similars a l'investigador britànic descobridor de la penicil·lina.

 

Camil Fàbregas. Al doctor Sardà i Salvany

Número: 40079 / 65

Títol: Al doctor Sardà i Salvany

Autor: Fàbregas Camil Dalmau

Data: 1948

Dimensions: 4,3 x 1,1 x 1,1 m

Material: Pedra

Ubicació: Jardins de la Salut

Descripció: Monument format per una figura i un pedestal, està dins d’un estany i aquest, al seu torn, dins d’un parterre.

A la cara frontal del pedestal, el bust de Sardà i Salvany a mig relleu inscrit dins del medalló refós i la següent inscripció: “Doctor Feliu Sardà i Salvany”.

Al lateral esquerre, un mig relleu amb la inscripció "FIDES", representa la devoció a la Mare de Déu de la Salut, amb el tema iconogràfic de la família aplegada en l’oració. Al lateral dret, un mig relleu amb la inscripció "LUX", representa l’ensenyament de la doctrina cristiana amb el tema iconogràfic de l’aprenent. A la cara posterior, un mig relleu amb la inscripció "CARITAS", representa el manament cristià de l’amor amb el tema iconogràfic del vell captaire acollit en un recinte religiós. Corona el pedestal, una al·legoria de la l’Església: una figura femenina dempeus amb túnica i capa d’estil classicitzant, aixeca amb la mà dreta un vaixell de tres veles, mentre que amb l’esquerra guarda unes claus. Als seus peus, una llosa de pedra presenta gravada als costats laterals i frontals la inscripció: "SANCTA MATER ECCLESIA".

Història: La construcció d'aquesta escultura l'impulsà el doctor Ernest Mateu, capellà guardià del Santuari de la Salut. L'escultura s'inaugurà l'any 1948, poc després de les festes de la Coronació Canònica de la imatge de la Mare de Déu de la Salut, celebrada l'octubre de 1947

 

Camil Fàbregas. La vaca cega

Número: 40013 / 2

Títol: La vaca cega

Autor: Camil Fàbregas Dalmau

Data: 1980

Dimensions: 2,6 x 2,5 x 0,2 m

Material: Pedra artificial

Ubicació: Pati elevat a l’interior de la Casa Duran

Descripció: Dos blocs de pedra formant un conjunt amb una imatge monumental d’una vaca de perfil en alt relleu. Al marge inferior esquerre s'hi esculpí el nom de Manolo Hugué i al marge inferior dret del basament s'hi conserven les sigles de Camil Fàbregas i la data de creació de l'escultura.

Història: Camil Fàbregas prengué, com a model per a la seva escultura, les característiques vaques en miniatura de Manolo Hugué, amic de l’escultor sabadellenc. L’obra va ser tallada directament al lloc del seu emplaçament a un mur extern de la Casa Duran. Després d’uns anys als magatzems municipals, l’any 2006 es va situar al pati del primer pis de la Casa Duran.

 

Eduard Ferrer i Josep Domènech. Rellotge de sol analemàtic

Número: 40044 / 33

Títol: Rellotge de sol analemàtic

Autor: Eduard Ferrer i Josep Domènech

Data: 1986

Dimensions: 14,45 m

Material: Pedra

Ubicació: Plaça del Primer de Maig

Descripció: Rellotge de sol analemàtic que conforma el paviment de la plaça del Primer de Maig. Al mig del mosaic —fet de llambordes de color blau i color terrós, terratzo de colors blau i rosat (seguint el model de trencadís gaudinià)— hi ha situat un analema de metall amb indicacions del calendari.

Els rellotges analemàtics tenen un mecanisme peculiar: tota persona que se situï sobre la data corresponent projecta la seva ombra vers la xifra que assenyala l’hora en UT, sense necessitat de fer cap correcció.

Història: El 1985, en ocasió del 25è aniversari de la fundació de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, es proposà construir un rellotge de sol gegant en una plaça pública per homenatjar l'activitat de l'entitat.

 

Francesc Patrís. Al Mil·lenari de Catalunya

Número: 40071 / 55

Títol: Al Mil·lenari de Catalunya

Autor: Francesc Patrís

Data: 1992

Dimensions: 16 x 32 x 2 m

Material: Acer i formigó

Ubicació: Plaça del Mil·lenari de Catalunya

Descripció: Un gran prisma vertical fet de pannells de planxa d’acer galvanitzat i lacat amb pintura gris plata.

L’interior està format per una estructura de perfils d’acer. Aquest prisma es recolza a l’extrem d’un altre prisma horitzontal de formigó de 32 m de llarg amb una escala de cinc graons inserida a l'extrem. Aquests mesuren 0,20 m d’alt i 0,49 d’ample, excepte el primer, que fa 0,42 m d’alt. El conjunt forma una “L” lleugerament inclinada (3 graus) en direcció al castell de Can Feu.

Història: El gener de 1991 l'Ajuntament de Sabadell convocà un Concurs d'Escultures que va ser guanyat de forma unànime per part Francesc Patrís.

 

Frederic Marés. A la tasca de l'agent comercial


 

Número: 40018 / 13

Títol: A la tasca de l'agent comercial

Autor: Frederic Marès i Deulovol

Data: 1920 Data d’ingrés: 17/04/1999

Dimensions: 1,09 x 0,33 x 0,45 m. Del suport: 1,19 x 1,16 x 0,6 m

Material: Bronze i granit

Ubicació: Carrer de Sant Antoni Maria Claret

Descripció: Figura masculina d’escala inferior a la real; és un tors masculí nu, sense braços ni cap. L’escultura està assentada sobre un basament que la situa a l’alçada de la vista del vianant.

La peanya presenta una placa de bronze allargada amb la inscripció “Homenatge a la tasca de l’agent comercial”. També hi consta “Frederic Marès i Deulovol (1893-1951). Nu d’home, c.1920”.

Història: L’Ajuntament de Sabadell i el Col·legi d’Agents Comercials, a proposta d’aquest darrer, acordaren realitzar una reproducció en bronze d’una obra escultòrica per instal·lar-la a la via pública com a homenatge a la tasca dels agents. comercials de Sabadell.

La selecció definitiva va ser entre les peces de la col·lecció del Museu Marès; l’escollida va ser Tors masculí, de Frederic Marès, obra de clara influència rodiniana i, per tant, força allunyada del classicisme, pel qual és més conegut l’escultor. A la seva expressivitat i gran llibertat de moviment hi uneix una gran perfecció tècnica.

El president del Col·legi d’Agents Comercials de Sabadell la va lliurar a la ciutat el dia 17 d’abril de 1999. En l’acte d’inauguració es destacà la gran contribució de l’agent comercial al desenvolupament econòmic de la ciutat.

 

Gabriel. Empantaneguem l'ultrasò

Número: 40037 / 32

Títol: Empantaneguem l'ultrasò

Autor: Gabriel

Data: 1987. Data d’ingrés: 00/11/1993

Dimensions: 0,69 m x 1,55 m

Material: Ferro

Ubicació: Parc del Taulí. Rotonda davant del Pavelló de la Reina Victòria Eugènia

Descripció: El monument forma part d’un conjunt de tres escultures realitzades en ferro fosfatat. El tret compartit d’aquestes escultures és la seva concentració formal i el seu lligam referencial al camp semàntic de les formes geomètriques i la irradiació simbòlica que els és pròpia.

La severitat de les formes escultòriques, l’austeritat de la manufactura i l’acabat del material en les superfícies mostren un nou ordre de significació dins l’espai construït del parc i el seu enjardinament.

Es situaren unes plaques de bronze on consta el nom de l’autor i de l’obra i els anys de realització.

Història: Les escultures es van exposar durant la primavera de1987 a la Galeria Dau al Set (Barcelona) i al Centre d’Art Contemporani Espais (Girona), on van servir d’inspiració, junt amb d’altres obres, per a la creació d’un espectacle de dansa contemporània.

Més endavant es van escollir per tal de referenciar amb elements de caràcter emblemàtic tres àmbits del parc del Taulí. Són peces per ser “trobades” i mirades de prop i que demanen un espai de comunicació amb l’espectador. La seva situació no pretén jerarquitzar l’estructura general, sinó significar tres llocs a partir d’una relació formal i simbòlica amb l’espai circumdant.

 

Gabriel. Trona al sol

Número: 40039 / 31

Títol: Trona al sol

Autor: Gabriel

Data: 1987. Data d’ingrés: 1993

Dimensions: 1,65 x 1,47 x 1,18 m

Material: Ferro

Ubicació: Parc del Taulí. Enfront de la Residència Albada

Descripció: El monument forma part d’un conjunt de tres escultures realitzades en ferro fosfatat. El tret compartit d’aquestes és la seva concentració formal i el seu lligam referencial al camp semàntic de les formes geomètriques i la irradiació simbòlica que els és pròpia.

La severitat de les formes escultòriques, l’austeritat de la manufactura i l’acabat del material en les superfícies mostren un nou ordre de significació dins l’espai construït del parc i el seu enjardinament.

Es situaren unes plaques de bronze on consta el nom de l’autor i de l’obra i els anys de realització.

“Trona al Sol” consta d’una planxa de ferro retallada en forma de flor esquemàtica de cinc pètals. La part central està constituïda per un casquet esfèric amb una incisió cruciforme al centre. El perfil té una incisió cruciforme al centre. El perfil té quatre petites osques de formes geomètriques diverses. S’aguanta dreta, amb una lleugera inclinació posterior mitjançant un tornapuntes del mateix material que forma part de l’escultura.

Història: Les escultures realitzades per Gabriel l’any 1987 es van exposar, durant la primavera d’aquell any, a la Galeria Dau al Set (Barcelona) i al Centre d’Art Contemporani Espais (Girona), on van servir d’inspiració, junt amb d’altres obres, per a la creació d’un espectacle de dansa contemporània.

Més endavant es van escollir per tal de referenciar amb elements de caràcter emblemàtic tres àmbits del parc del Taulí. Són peces per a ser “trobades” i mirades de prop i que demanen un espai de comunicació amb l’espectador. La seva situació no pretén jerarquitzar l’estructura general, sinó significar tres llocs a partir d’una relació formal i simbòlica amb l’espai circumdant.