Vista aèria de Sabadell de l’any 1912. Al marge inferior esquerra es pot distingir el Vapor de Cal Lau o Vapor Sabadellès, propietat dels Turull.
La fàbrica i els negocis
-
-
Cosidores de la fàbrica Brujas cap el 1905.
-
Els fundadors de l’Institut Industrial, any 1864.
-
Imprès per a una factura de la fàbrica Pere Turull.
-
Anunci de la fàbrica Pere Turull, publicat a la Guia de Sabadell, l’any 1867.
La fàbrica de teixits de llana – els anomenats panyos – dels Turull tenia una desena de telers. Però la prosperitat de la família va arribar de la mà del comerç de la llana, la qual compraven i venien a la península, Gran Bretanya i Amèrica.
L’edifici que els Turull van destinar a residència familiar té l’entrada pel carrer del Dr. Puig, mentre que la fàbrica tèxtil s’ubicava en una construcció annexa – de mes llargària, amb planta baixa i dos pisos -, que confronta amb el carrer de les Comèdies i que dóna al mateix pati de la casa.
El 1819 Pau Turull i Font constituïa la raó social Pau Turull i fill, referint-se a Pere, que molt aviat prengué les rendes del negoci. La fàbrica de teixits de llana – panyos – situada en aquest edifici comptava amb un vogi que movia els aproximadament deu telers de la planta baixa. Al primer pis hi treballaven les cosidores i les escutiadores i el segon es dedicava a magatzem. Les màquines de filar estaven instal·lades en un molí del riu Ripoll.
Però on dedica més esforços Pere Turull és en el comerç de la llana: comprant i venent llana, primer procedent de la península, més tard de la Gran Bretanya i finalment americana. Aquesta condició de subministrador de matèria primera, i més tard de maquinària tèxtil, el convertí també en “banquer” dels fabricants a través dels pagaments ajornats de les vendes que feia.
Entre el 1849 i el 1850 els Turull construeixen el vapor anomenat de Cal Lau o Sabadellès, al centre de la ciutat, per tal de llogar les naus i la força motriu, pràctica mol usual en aquesta època. I l’any 1858 compren el molí de les Tres Creus, a baix del riu, amb la mateixa finalitat.
Si bé el negoci familiar de fabricació de llana es mantingué, els Turull, convertits, en capitalistes, van endegar sobretot moltes societats amb altres fabricants: primer els Escudé (1859), després els Vila, els Serret (1868) i més tard, el 1887, ja els germans Pau i Enric, amb els francesos Jenny i Bocquillon per fabricar fils de llana pentinada. Aquesta societat, coneguda primer com Turull i Companyia, serà a la mort d’Enric la Jenny-Turull.