A partir de la segona meitat del segle XIX es pot començar a parlar d’activitat artística a la nostra ciutat, des de la creació de l’Acadèmia de Belles Arts a la dècada dels vuitanta, per Joan Vila Cinca, Joan Figueras, Josep Espinalt i Ramon Quer. Aquesta institució vertebrarà la trajectòria dels artistes locals fins ben entrat el segle XX.

Els ideals estètics de l’Academicisme eren comuns arreu d’Europa: es centraven en una mirada constant cap al passat i en els cànons classicistes de tècnica i bellesa. D’aquí la importància de l’aprenentatge i de l’estudi. Roma era el punt de referència i font inesgotable de coneixement d’una antiguitat idealitzada, com també ho van ser París, Madrid o Barcelona per a molts dels artistes de la ciutat.