Academicismes del segle XIX
És a partir de la segona meitat del segle XIX que es pot començar a parlar d’una activitat artística a la nostra ciutat. Des de la creació de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, a la dècada des setanta, aquesta institució vertebrarà la trajectòria de la major part dels artistes locals fins ben entrat el segle XX.
El fons permanent del MAS és en gran part el reflex d’aquest panorama artístic. L’academicisme ha definit el caràcter de la col·lecció durant dècades.
Des de l’Acadèmia es portà fins a les últimes conseqüències els postulats estètics imperants a l’època arreu del país. Un grup d’artistes es reunien com diu Marian Burguès, per: “aprendre d’art”. Així es trobaven al taller de l’Acadèmia per dibuixar els models o bé sortien en “expedicions” per pintar el paisatge d’una manera naturalista.
Els temes eren recurrents, amb escenes o personatges trets d’un tipus estereotipat dels costums, ratllant el folklorisme o els personatges pintorescs.
Aquest àmbit cronològic es pot dividir en apartats temàtics, que són: el paisatge, l’estudi del cos humà, la història, la mitologia, lal religió, l’orientalisme, el retrat i la natura morta.
Els autors més representatius de l’academicisme local són: Ramon Quer, Miquel Sallarès, Josep Juliana, Joan Vila Cinca, Joan Figueras, Josep Espinalt, Marià Burguès, Josep Casanovas Clerch, Antoni Coll, Llorenç Lladó, Antoni Estruch, Josep Domènech, Vicenç Miquel, Antoni Pous, Domènec Soler, principalment.
La col·lecció conserva obra d’autors forans d’interès, com són: Santiago Rusiñol, Dionís Baixeras, Melcior Domenge, Modest Urgell, Eliseu Meifren, Josep M. López Mezquita, Segundo Matilla, entre d’altres.