En una casa benestant, els mobles no només han de reflectir la puixança econòmica de la família, sinó que han de ser també un aparador de la moda. El mobiliari de la casa fàbrica Turull és un reflex del gust i l’esperit del període isabelí.

L’evolució del mobiliari en les cases benestants de la ciutat es va produir lentament, sempre amb un cert retard respecte a Barcelona, que era el model a seguir pel que fa a les tendències. La major part del mobiliari que es pot contemplar a la casa fàbrica Turull és original, si bé cal remarcar la incorporació de diferents peces provinents d’altres cases pairals de Sabadell de la mateixa època i també diverses donacions  o dipòsits puntuals.

A la primera planta hi trobem cadires d’estil isabelí, amb esquelets de fusta de caoba, amb braços o sense, que són el paradigma de la cadira romàntica. L’ebenisteria catalana del període isabelí va utilitzar una àmplia varietat de fustes, entre les quals n’hi ha de nobles com la caoba, el pal rosa i la xicranda. Situades en diagonal, hi ha dues consoles adossades i un mirall de conjunt, l’una de caoba amb lleuger moviment serpentí d’estil isabelí i l’altra totalment daurada d’estil barroc.

L’anomenada habitació d’Isabel II – la que dóna al pati .- no conserva el mobiliari original, ja que al va heretat Concepció Turull Comadran, filla de Pere Turull, que en casar-se se’l va emportar a Madrid. Malgrat tot, es pot determinar quins mobles la vestien: dins la saleta alcova hi havia un llit sofà, un lavabo i unes quantes cadires. La saleta comptava amb un mirall de cos sencer i un cadiratge. El parament es completava amb petits tamborets, quatre raconeres, tres quadres, dues escopidores i una taula “maquejada” (o “enxarolada”).

L’alcova – que dóna al carrer – conserva el mobiliari original en què va dormir el general Prim en la seva visita a la ciutat. Destaquen les dues calaixeres, de forta curvatura al davant i als costats, decorades amb elements daurats, i amb un primer calaix que, en obrir-se, es desplega i configura un petit taulell.

Els cortinatges que trobem a la casa compleixen la doble funció de servir com a element ornamental i com a element funcional, ja que servien com a aïllant tèrmic i separaven espais dins un mateix espai. L’entapissat gofrat de les parets, de regust xinès – chinoiseire – contrasta amb la catifa florejada del terra, ambdós originals de la casa.