Durant la postguerra trobem una sèrie d’autors que s’agruparen al voltant del grup anomenat el Cenacle, per confirmar una pintura conservadora, centrada en el paisatge i els temes religiosos.

Destaquen, però, una sèrie d’individualitats com Andreu Castells, Joan Vila Casas, Xavier Oriach amb el grup Z, David Graells, Ramon Folch, Isabel Pons, Romà Vallès, Pere Elias, Esteve Valls Baqué, Trinitat Sotos Bayarri i Josep M. Brull. que incorporaven nous llenguatges pictòrics, amb corrents informalistes i expressionistes. És l’època de Dau al Set.

Alguns d’aquests artistes viatjaren a París i es van deixar influir pels corrents del moment, mentre que un grup reduït insistia en l’animació artística local amb l’organització de: el Saló d’Art Actual (dues edicions), les Setmanes del Jove, les Biennals de Belles Arts (vuit edicions) i la Sala d’Art Actual, organitzats per l’Acadèmia de Belles Arts en les seves dues edicions, conferències, la revista Riutort i el grup del mateix nom, entre d’altres manifestacions.