Així com l’Acadèmia va tenir a la nostra ciutat un desenvolupament que permet tractar-la d’una forma homogènia, els anys posteriors mostren una trajectòria artística diversa, tant per la manca de definició artística com per la qualitat de les seves produccions.

L’exposició “Art Nou Català” al Centre Català de la nostra ciutat, l’agost de 1915, promoguda pel poeta Joaquim Folguera i el polifacètic Santiago Segura va entendre’s com una “batuda a l’ambient artístic de la ciutat tocat per un excés d’academicisme”, tal com recull la premsa se l’època. Els postulats noucentistes promoguts per Eugeni d’Ors es van poder fer palesos gràcies a obres de Josep Clarà, Iu Pascual, Joaquim Mir o Joaquim Torres Garcia entre d’altres artistes coneguts al voltant del Faianç Català, i van mostrar una nova manera de pintar que commogué els esperits més sensibles i obrí una dura polèmica ciutadana.

Malgrat que fou una acció puntual i aïllada que no inspirà la producció posterior dels artistes sabadellencs, per la seva importància cal destacar la presència a la col·lecció de peces singulars d’autors forans que van participar en aquesta exposició, o en qualsevol cas que en són contemporànies i que donarien a conèixer els moviments artístics renovadors imperants al país, com ara Xavier Nogués, Lluís Bagaría, Ramon Casas, Manolo Hugué, Feliu Elias, Lluís Elias, Francisco Iturrino o Joan Borrell.

Així doncs, el discurs de la col·lecció en aquest àmbit es centra en les individualitats que d’alguna manera van recollir aquests aires de renovació en una nova figuració, fos paisatge com figura, com van ser: Joan Vila Puig, Antoni Vila Arrufat, Rafael Durancamps, Feliu Elias, Pere Elias, Domènec Soler, Màrius Vilatobà o Josep Vives; destacant Joan Vilatobà, Rafel Molins i Albert Rifà en fotografia, Marian Burguès en ceràmica o Ricard Marlet en les arts gràfiques i dedicant una especial atenció a fantàstics exemples de cartellisme.