L’esperit nou del canvi de segle va imbuir una sèrie d’artistes que treballaren disciplines com la fotografia, les arts gràfiques o la ceràmica. Els corrents modernistes, representats pel fotògraf Joan Vilatobà, es diluïen amb la irrupció dels nous corrents vinguts de París i Barcelona.

El veritable revulsiu no arribà, però, a Sabadell fins l’any 1915 amb l’exposició Art Nou Català, promoguda pel poeta Joaquim Folguera i l’agitador artístic Santiago Segura des de les sales del Centre Català. L’exposició i les activitats organitzades  al seu voltant presentaven els nous corrents noucentistes defensats per Eugeni d’Ors, i provocaren a la ciutat una àmplia polèmica amb els postulats tradicionals defensats des de l’Acadèmia de Belles Arts.

Aquest canvi estètic s’anà impregnant d’una forma lenta i tardana en l’ambient cultural de la ciutat, no només en el camps de les arts plàstiques sinó també en la literatura, la poesia i el teatre.

Un plural grup d’artistes, encapçalats per Antoni Vila Arrufat, Rafael Durancamps, Joan Vila Puig, Ricard Marlet, entre d’altres, caracteritzen l’art sabadellenc dels anys trenta que, malgrat estar apartat de les avantguardes, era representatiu dels nous corrents figuratius europeus.

RELACIÓ D'AUTORS: