Generalment, se l´ha considerat com un artista noucentista encara que ell mateix havia declarat que no estava adscrit a cap moviment. Es va formar al costat del seu pare, Joan Vila Cinca, el mestratge del qual s’estén a tota una generació d’artistes sabadellencs. Freqüentà l'Escola de Llotja –entre 1912 i 1915– i posteriorment va ampliar estudis a la Real Academia de San Fernando de Madrid –entre 1915 i 1917.

Abans de marxar a París (1919) Vila Arrufat va exposar individualment per primera vegada a les Galeries Laietanes i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, i va descobrir l’obra de la pintora Mela Mutermilch. La influència que rebrà de l’art déco durant l’estada a la capital francesa, afegida al pòsit deixat pel fauvisme de l’artista polonesa, van provocar que les influències acadèmiques de les obres de la primera època desapareguessin ràpidament i el situessin en una posició a cavall entre el realisme i el noucentisme.

De retorn de París, l’any 1920 féu els primers gravats de temàtica industrial, que el situaren com un innovador d’aquesta tècnica.

Un altre moment important de cara a comprendre la seva evolució posterior és el viatge que fa a Itàlia (1923), que desvetlla en ell un interès per la pintura al fresc i per la figura femenina. Com a resultat d’aquesta atracció per la pintura mural, Vila Arrufat és convertirà en un pioner en la recuperació i renovació de la tècnica del fresc a Catalunya. La seva primera obra va ser l’altar de Sant Sebastià i Sant Roc per al Gremi de Fabricants de Sabadell a l’església de Sant Fèlix (1925), però al llarg dels anys, féu nombroses obres de pintura religiosa mural. Aquests són també els anys en què l’obra de Vila Arrufat se’ns mostra més innovadora i coincideix amb el moment en què fa la decoració de la Sala Sabadell a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

La irrupció de Vila Arrufat en el món artístic català es produeix a la dècada dels 30, quan participa activament en les exposicions oficials i presenta individuals quasi anualment.

Durant la Guerra Civil es va refugiar amb la seva família a Sant Sebastià de Montmajor. Després es dedicà sobretot a la restauració de l’art sacre, que havia sofert importats danys, i tornà a prendre part de forma regular en les exposicions oficials, per la qual cosa va obtenir diversos guardons, com la Medalla d’Honor a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona de 1942.

En plena maduresa, a la dècada dels seixanta, un cop ha fet un gran nombre de pintures murals –tant religioses com civils– retornà d’una manera intensa a la pintura de cavallet i l’obra que fa es pot inscriure ja dins una tendència classicista.

El MAS conserva més de 450 obres d'Antoni Vila Arrufat. Un nombre important ingressaren formant part d'un dipòsit temporal de Joan Vila Grau (1996) i d'un traspàs del santuari de la Mare de Deu de la Salut (1998). Amb aquests ingressos la col·lecció es va enriquir amb un nombre important de dibuixos i projectes representatius de la seva dedicació a la pintura mural. De la resta del fons destaquen les pintures d'abans de la dècada dels cinquanta, com també els gravats, les litografies i els projectes de cartells per a la Festa Major de Sabadell.

Llegiu més: NOIA D'ESQUENA LLEGINT