Marlet va tenir una formació autodidacta i practicà diversos llenguatges plàstics: pintura de cavallet, pintura mural, orfebreria, escultura i xilografia. Però on realment va excel·lir va ser en el gravat i per això no és estrany que se l’identifiqui eminentment com a gravador. A l’inici del segle XX, amb el sorgiment del noucentisme, es produeix a Catalunya una revifalla del gravat sobre fusta, la xilografia, que anteriorment havia estat arraconat per altres tècniques. Entre els gravadors més importants d'aquest moment trobem Enric-Cristòfol Ricart, Josep Obiols, Xavier Nogués i el mateix Ricard Marlet.

La trajectòria artística de Marlet està vinculada en un primer moment a la d’un altre artista sabadellenc, Antoni Vila Arrufat, bon amic seu, que l’introdueix dins l’òrbita intel·lectual de la ciutat. La primera xilografia que féu data del 1918 i representa una ballarina que toca una flauta doble. A poc a poc la destresa tècnica i la facilitat pel dibuix el convertiren en l’autor dels programes de l'Associació de Música de Sabadell i en el gravador oficial de la casa Sallent. Entre els nombrosos boixos que grava cal destacar els destinats a il·lustrar l’obra de Marià Manent, L'aire daurat (1925), els de l'Almanach de les Arts (1924-1925), els d’un Quixot inèdit per a una societat de bibliòfils de Nova York (1932)... En aquests primers anys s'integra a la Colla de Sabadell també coneguda com el Grup de La Mirada.

Durant la Guerra Civil va dissenyar i gravar els bitllets de banc (d’1 pesseta, 50 i 25 cèntims) emesos per l'Ajuntament de Sabadell. Finalitzada la guerra, el 1939, trasllada definitivament la seva residència a Matadepera, població on estiuejava des del 1929. Al llarg de tota la vida no abandona mai la dedicació al gravat que simultaniejà amb altres activitats plàstiques. Així, el 1943 pintà els sis plafons murals del saló modernista de la Caixa d'Estalvis de Sabadell i d’aquest mateix any data l’única exposició individual que va fer. L'interès de Marlet per les arts abraçava tot tipus de manifestacions i incloïa l’escultura, l’orfebreria, la pintura, les arts gràfiques, etc., i en totes ha deixat obres.

El MAS conserva més de 300 peces de Ricard Marlet, majoritàriament boixos procedents de diversos fons, que permeten seguir l’evolució com a gravador. El fons també compta amb alguna mostra d’escultura, dibuix, pintura al fresc i cartellisme, la qual cosa permet completar-ne la trajectòria i copsar-ne la riquesa plàstica.