Feliu Elias va ser un creador polifacètic que destacà com a dibuixant, crític literari i pintor. Amb el pseudònim d'Apa es va donar a conèixer com a dibuixant humorístic i caricaturista satíric en publicacions com Cu-cut!, Papitu, Picarol, L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, Iberia, El Poble Català, La Publicitat... Aquesta activitat, que exercí sobretot durant el període comprès entre 1902 i 1939, li donà una gran popularitat. El seu estil es pot qualificar de germànic si bé en el transcurs del temps s'humanitzà i el traç perdé la rigidesa inicial.

Com a crític d'art signava els textos amb el pseudònim de Joan Sacs. D'entre els diversos llibres, assaigs, estudis, narracions i articles a diaris i revistes que publicà, destaquen un estudi fet el 1917 sobre la pintura francesa, diversos escrits sobre civilitzacions orientals i les biografies de Simó Gómez, Benet Mercader, Enric Monserdà i Francesc Soler i Rovirosa. Durant l’etapa com a crític noucentista endegà una campanya de desprestigi del modernisme des de les pàgines del diari El Poble Català. D’altra banda, per mitjà del setmanari Revista Nova, fundat per ell conjuntament amb Francesc Pujols el 1914, va contribuir a divulgar l'art modern francès a Catalunya. També va promoure i fundar Els Amics de l'Art Vell, fou director de Vell i Nou i va col·laborar en la revista Amics de l'Art Vell.

La producció pictòrica d’Elias no fou gaire abundant, poc més d'un centenar de quadres, majoritàriament natures mortes i interiors amb personatges. El realisme pictòric que conreava li exigia un procés de creació lent, per la qual cosa no és estrany que a les seves individuals presentés molt poques obres. A més, la seva eclosió fou tardana, es produí pel maig de 1925 en ocasió d'una individual a les Galeries Dalmau.

Artista d'un realisme nítid, que l'apropà a la neoobjectivitat alemanya, fou un gran admirador dels impressionistes francesos i de la pintura holandesa del XVII, que es tradueix en l'ús d'un cromatisme d'arrel impressionista i en l'intimisme vermerià de les seves peces, on la llum juga un paper primordial. També pintà algunes obres de caràcter decoratiu que es concretaren en grans plafons. En els últims anys, prestà una especial atenció pel paisatge, malgrat que de jove havia afirmat que detestava la natura.

La seva família era originària de Sabadell. Es va formar a l'Acadèmia Hoyos de Pintura i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Fou precisament en una col·lectiva d’aquest centre on per primera vegada presentà la seva obra. El 1907 va obtenir la Medalla de Primera Classe amb el dibuix El penjat a la V Exposición Intenacional de Barcelona.

El 1910 entrà a formar part de l'associació Les Arts i els Artistes. L’any següent marxà a París, on restà fins el 1913, des d'allà col·laborà en la revista Picarol. De retorn a Barcelona, fundà la Revista Nova. L'agost de 1915 va prendre part en l'exposició d'Art Nou Català de Sabadell i en realitzà el cartell anunciador.

El 1918 el govern de França li concedí la Gran Creu de la Legió d'Honor en reconeixement de les seves campanyes satíriques i culturals a favor de la causa aliada. El 1919 col·laborà a la revista sabadellenca Garba.

Al llarg de la seva trajectòria va fer només vuit individuals. La primera aplegava caricatures, guaixos i aquarel·les i va tenir lloc al saló Reig el 1909. Posteriorment exposà a les Galeries Dalmau el 1915 i el 1925; i a les Galeries Laietanes el 1916 i el 1920. A París va fer el 1917 una exposició de caricatures i les darreres monogràfiques van tenir lloc a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i a la Sala Parés el 1936.

A part de les tres peces exposades a la permanent, el MAS conserva dues obres més de Feliu Elias. Es tracta d’un dibuix que porta per títol La sargantana i d'un altre dibuix preparatori del gran Mural del profeta que féu per a la casa de la família Masferrer a Vic.

Llegiu més: CARTELL D'ART NOU CATALÀ