Rafel Molins Marcet (Sabadell, 1900 - 1993)

  • Cara d'estudi

    Cara d'estudi

    Entre 1925 - 1936

    Còpia moderna

    17,5 x 14 cm

    Procedència: Donació de l’original de Rafel i Margarida Molins

    Inv. 3888

  • Estudi de figura

    Estudi de figura

    Entre 1925 - 1940

    Còpia moderna

    24 x 17,5 cm

    Procedència: Donació de l’original de Rafel i Margarida Molins

    Inv. 3889

Quan encara era molt jove, el 1909, entrà d'aprenent al taller del fotògraf Joan Vilatobà. En aquell moment, la trajectòria professional de Vilatobà estava en un punt culminant i l'estudi era un autèntic cau cultural freqüentat per artistes i intel·lectuals. En aquest cenacle féu el seu aprenentatge, que es perllongà durant quatre anys i que es completà amb l'assistència a les classes de dibuix de Joan Vila Cinca, que li facilitaren el manipulatge d'imatges i el retoc de negatius.

Amb només 14 anys, obrí el seu propi estudi a Terrassa, on havia comprat el negoci de fotografia de Joan Carrera. Però malauradament l'establiment fou un fracàs i es va veure obligat a tancar-lo el 1918. Malgrat el desengany que patí, havia interioritzat el llenguatge fotogràfic i ja no l'abandonaria. A partir d'aquest moment treballarà en diversos negocis, el Royal Fot., Foto Deu de Sabadell i la casa Pellicer de Barcelona fins que el 1931 adquirí l'estudi d'en Vilatobà, on dugué a terme l'obra més personal.

Quan començà a desenvolupar la seva tasca com a fotògraf, Catalunya es trobava immersa en el moviment noucentista i, com afirma Mariona Fernández Palou, "si bé Molins no tenia una base teòrica o ideològica emparada en el noucentisme, ni se li coneix cap vinculació activa amb ambients de tertúlia, la seva obra en rebé una notable influència i en aquest punt, precisament, rau la diferència amb l'obra de Vilatobà". Eugeni d’Ors coincideix en aquesta visió quan afirma que en Molins "els nus perden aquella musicalitat modernista de Vilatobà i esdevenen més arquitectònics, més noucentistes”.

En les produccions de Molins, però, les influències són múltiples. Alguns retrats d'estudi i paisatges manifesten la influència del pictoralisme de Joan Vilatobà, altres evolucionen cap a models més classicistes que evidencien l'ascendent noucentista i en altres s'incorporen noves solucions provinents de les avantguardes fotogràfiques.

La producció de Molins de caire més artístic fins fa poc era inèdita. L'exposició que el MAS li dedicà el 1998, dins del marc de la novena Primavera Fotogràfica, va permetre conèixer-la. La mostra aplegava tant els treballs d'estudi que el mateix autor havia reunit en un àlbum personal com les imatges d'encàrrec que il·lustren la vida privada i pública sabadellenca.

El MAS conserva més de 130 peces seves, que entraren al museu poc després de l’exposició que se li dedicà. Així doncs, la Sra. Margarida Molins, néta del fotògraf, féu donació, el 1998, de 14 fotografies positivades entre 1920 i 1936, com també de l’àlbum personal que recull 44 fotografies artístiques, i el Sr. Rafel Molins, fill del fotògraf, féu donació aquell mateix any de 16 plaques de vidre i 57 negatius d’acetat de diverses èpoques.