Fins fa poc, Pere Elies era un artista pràcticament desconegut pel gran públic. De formació autodidacta, viatjà a París el 1926. A la capital francesa assistí a l'acadèmia de La Grande Chaumière i féu la primera exposició individual a la Galerie Carmine (1927), que fou acollida molt favorablement per la crítica.

El 1928 retornà a la seva ciutat i exposà per primera vegada a Barcelona, a les Galeries Dalmau. La crítica elogià la mostra –integrada per petites notes de les rodalies de Sabadell i vistes urbanes de Barcelona i París–, que fou un fracàs de vendes. L'any següent exposà a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, a la Sala Parés i a les Galeries Laietanes i el 1933 ho féu a les Galeries Syra i a les galeries Vives de Sabadell. L'esclat de la Guerra Civil féu que abandonés l'art i passés a treballar al negoci familiar. Durant la postguerra, Elies continua allunyat de la plàstica, malgrat que faci alguna exposició com la de 1951 a les galeries Augusta de Barcelona o les de 1953 i 1954 a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

El seu retorn real al món de la plàstica no es produí fins el 1969 amb una individual a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, sala on exposà regularment fins el 1982.

Al llarg de tots aquests anys la seva producció es caracteritza per una temàtica reduïda i repetitiva que gira a l’entorn de les imatges urbanes, els interiors de cafès o els cabarets del París dels anys vint i de la figura femenina en aptituds lànguides. Aquest reduccionisme sumat al fet que no va datar mai les teles, en dificulta la datació. Malgrat això, hi ha una sèrie de peces que no presenten aquest problema; es tracta d'obres abstractes datables entre 1930-1935, període en el qual Elies es va sentir atret per aquest moviment.

El MAS conserva una desena d’obres de Pere Elies, tres de les quals formen part de la col·lecció permanent. De les peces restants, totes de petit format –com era habitual en ell– quatre s'inscriuen dins l'òrbita de París, el paisatge urbà i la figura femenina, i les dues restants mostren el període abstracte de l’artista amb composicions geomètriques.