RESTITUCIÓ. DIÀLEG INTERGENERACIONAL ENTRE MARIAN BURGUÈS I SERRA (Sabadell, 1851-1932) I ROC PARÉS I BURGUÈS (Ciutat de Mèxic, 1968)

Del 9 de maig al 9 de juliol del 2023

Inauguració: dimarts, 9 de maig a les 19h.

Al Museu d'Art

 

image001 005 copy

 

Un projecte original de Roc Parés i Burguès, a cura d'Ester Xargay

Restitució. Diàleg intergeneracional entre Marian Burguès i Serra (Sabadell, 1851-1932) i Roc Parés i Burguès (Ciutat de Mèxic, 1968) és una oportunitat per  retrobar-nos amb Marià Burguès i Serra, una de les personalitats més importants de la societat i de la cultura sabadellenca entre els segles XIX i XX,  des d’una mirada diferent a la que la història de l’art més tradicional ens té acostumats, aquesta vegada és a través de la mirada del seu besnet Roc Parés i Burguès.

“Perquè els homes només aprenen per a ús de llurs besavis, que ja són morts. Només és als morts que sabem ensenyar les vertaderes regles de viure.”

Fernando Pessoa. El llibre del desassossec.

La cita, que Roc Parés ha triat per encapçalar el projecte de recerca, és una autèntica declaració d’intencions del que l’ha portat a desenvolupar aquest acte de restitució del seu besavi, Marian Burguès.  És una exposició temporal, però, sobre tot, l’entenem com un acte d’amor i de respecte, un diàleg provocat des del present cap al passat entre dues  personalitats nascudes amb més d’un segle de diferència,  que no es van arribar a conèixer  mai, però unides per molts més que pels vincles familiars.

Restitució és un projecte de creació contemporània que consisteix en una doble exposició, una publicació i unes converses amb persones coneixedores de l’obra d’en Marian Burguès, programades com a activitat paral·lela.

El punt de partida i la part central del projecte és la "Restitució" de vint-i-quatre rajoles que Marian Burguès i Serra havia fet, pintat, cuit i col·locat damunt la llar de foc de casa seva, a Sabadell.  Les rajoles originals  van ser destruïdes just abans que els descendents de Marian Burguès marxessin a l’exili. Inspirades en aquelles comprometedores rajoles, avui desaparegudes, en produïm unes de noves, amb l’expertesa d’ofici del Raventós Estudi i pintades a mà per Roc Parés.

Tot i defugir criteris historiogràfics i museístics, l’exposició aplegarà algunes de les cent-cinquanta obres que el MAS conserva d’en Marian Burguès, des d’una mirada purament emotiva, amb fragments de textos de Marian Burguès, publicats en diaris i revistes de l’època, materials d’arxiu i una instal·lació audiovisual interactiva creada per Roc Parés. Aquesta instal·lació proposa als visitants una experiència meditativa i onírica inspirada en l’ofici de terrissaire.

 

  • Marian Burguès i Serra (Sabadell, 1851-1932) va ser un ceramista i lliurepensador català. Per fugir dels reclutaments militars marxà a Tuïr (França). El febrer de 1873 retornà a Catalunya, però poc després els canvis polítics el feren establir a Coïmbra (Portugal), Muel (Aragó) i Manises (València), on aprofundí els seus coneixements tècnics. Fundador de diverses associacions cíviques com la "Sociedad Espiritista La Fraternidad", el "Ateneo Cosmófilo Enciclopédico", "La Emancipación, Sociedad de actos Civiles", i culturals com l’Acadèmia de Belles arts de Sabadell (1880). Va col·laborar en el setmanari anarquista Los Desheredados, i altres periòdics on signava amb els pseudònims de Canuto, Satán, Pedro Botero, Belcebú, Juanito, Rayo, Un Burgués, Verdi o Un Desheredado. L’any 1889 guanyà un accèssit al II Certamen Socialista de Barcelona amb l’obra El siglo de oro, un escrit de caràcter utòpic i futurista molt influenciada pel teòric anarquista rus Piort Kropotkin.  El 1903, arruïnat i sense sostre, marxà amb la seva família al centre ceramístic de la Bisbal d’Empordà. A més de la misèria econòmica, la repressió que es va abatre a Catalunya arran de la Setmana Tràgica (1909) colpejà la seva família. Marian i les seves filles Actínia i Adelfa foren empresonats. L’any 1911, la família retorna a Sabadell. Durant aquests anys realitza diverses exposicions fora de Sabadell. El 1925 a les Galeries Laietanes de Barcelona, el 1926 a Mataró i la Sala Parés de Barcelona. L’any 1927 a Girona, Igualada, Reus i Lleida. El 1928 exposa a Terrassa i Manresa, Vilanova i la Geltrú i Reus. Així que, a finals de la dècada de 1920, gaudí d’un reconeixement general. Publicà Estudis de terrissa catalana (Sabadell, 1925) i Sabadell del meu record (1929). L’any 1930 realitzà la seva darrera exposició a Barcelona i el 1931, proclamada la Segona República, l’Ajuntament li concedí una subvenció per a la seva Escola Municipal de Ceràmica.                     
  • Roc Parés i Burguès (Mèxic, 1968). Artista investigador en comunicació interactiva. Compromès amb una cultura interdisciplinària, que defensa pel seu potencial emancipador, ha explorat les interseccions entre art, ciència, tecnologia, pensament i societat. Els seus treballs es caracteritzen per l’experimentació poètica i crítica amb les tecnologies digitals i han estat presentats i exhibits internacionalment. Els seus treballs de recerca han estat publicats per British Computer Society, Academic Press, FECYT, Macba, MIT Press, entre d’altres. Ha col·laborat amb desenes d’artistes, científics, enginyers, institucions i col·lectius amb qui ha impulsat algunes plataformes pioneres en l’art electrònic, com Galeria Virtual, amb el seu germà Narcís Parés, dedicada el desenvolupament de la realitat virtual com a forma d’art (Museu de la Ciència 1993-1995 i UPF 1995-2000); Macba En línia, també amb Narcís Parés, dedicada a l’art en xarxa(Macba+UPF 1995-1997); M.A.L. dedicat a l’art amb dispositius mòbils intel·ligents (HANGAR+MOB Comissió Europea 2011-2013) o el Màster Universitari en Arts Digitals, UPF (1995-2015) del qual va ser codirector del 2010 al 2015. Roc Parés i Burguès és Doctor en Comunicació Audiovisual (UPF) i llicenciat en Belles Arts (UB). Creador Artístic Honorífic del Sistema Nacional de Creadores de Arte del FONCA (Mèxic).