Des del 2 de setembre del 20015 al 31 de gener del 2016, al Museu d'Art

El Museu d’Art presenta des del proper, dimecres, 2 de setembre fins el 31 de gener del 2016 l’exposició temporal WERENS. Art urbà. Singulars propis artistes sabadellencs contemporanis.

El cicle Singulars Propis. Artistes sabadellencs contemporanis compleix quinze anys de trajectòria continuada. Un recorregut per l’art contemporani local a través d’uns autors que no per estar més a prop són prou coneguts, estudiats i analitzats. El fet característic de l’art de les darreres dècades a Sabadell és l’existència de un nombre important d’individualitats que conreen estils ben dispars. Són trajectòries consolidades a nivell nacional, en actiu i contínua producció, que configuren el present de la pròpia identitat artística.  

Així doncs, des del Museu d’Art volem reconèixer i difondre aquests artistes amb la producció periòdica d’una exposició i una publicació que aprofundeixi en el coneixement d’aquestes propostes.

Aquesta vegada el protagonista és un dels pioners del graffiti a Sabadell: Werens, Ramon Puig, qui porta gairebé tres dècades omplint de color i de controvèrsia els carrers de la nostra ciutat. L’artista, format a la Massana i al London College of Printing, va viure el moment en què sorgia el moviment graffiter europeu, un corrent de graffiti aliè a l’originari nascut als EEUU.

Les seves obres d’art urbà s’escampen per incomptables murs d’arreu. Indrets tan diversos com Marràqueix, Venècia, Berlín, Bombai, Nova York, Londres, Lisboa entre molts d’altres, han vist brotar les seves flors d’entre les escletxes de l’asfalt. Però, el cert és que allò que després el graffiti de Werens és, més enllà de l’estètica, denúncia i reivindicació.

Es presentarà una exposició on queda patent la fugacitat de la major part de la seva obra al carrer, atès que durant més de dues dècades els seus graffitis han estat sistemàticament esborrats, tapats, anhilitats, en definitiva, censurats; però també tota la seva vessant de pintor sobre bastidor i d’altres formes d’expressivitat.

Avui el Museu d’Art vol reivindicar la figura i l’obra de Werens, i també de l’Street Art.

• L’exposició temporal

L’exposició temporal ocuparà tot el museu d’art, tant les dues sales d’exposició temporal a la planta baixa com del primer pis, i d’altres espais, com són els salons històrics de la casa Turull, les dues escales o el vestíbul.

Les 11 col·leccions d’obra pictòrica que es presenten són: London, Gana, Skarbacions, Dinamo Dancers, Flors, Dj’s, Orgànic Atzavares, Homo Tecnologicus,   Dron Attack, Flors al carrer i Graffitti però a més d’altres muntatges complementaris.

1. London

És amb aquesta col·lecció que Werens inicia la seva carrera artística en format llenç. Els quadres no responen a una sola temàtica sinó que cada un d’ells sorgeix d’algun episodi de la vida de l’artista durant la seva estada a Londres. Tot i així, un tema sembla imposar-se per sobre de la resta i donarà prou de suc com per a inspirar a Werens la primera exposició a Sabadell al seu retorn, la gana.

Les figures que Werens crea durant aquesta etapa, que podríem titllar d’iniciàtica, destaquen per la seva intensa personalitat, per la seva expressivitat, per la seva força. Són uns personatges que criden allò que senten i que viuen, que destil·len sinceritat i espontaneïtat, que no amaguen la seva agressivitat, les seves baixeses ni la seva ànsia. És a partir de la seva obra que podem endevinar la vida bohèmia de l’artista a Londres.

2. Gana

Aquesta és la primera col·lecció que Werens exposa en una sala d’art de Sabadell i amb la qual podria dir-se que deixa d’ésser considerat com únicament graffiter per esdevenir un artista complet.

Les obres, d’un evident salt qualitatiu pel que fa a la tècnica i al traç, mostren l’evolució de l’artista. El tema, la gana, dóna peu a Werens per retratar uns personatges genials, expressius, desinhibits i excessius en una situació de desmesura pantagruèlica.

3. Skarbacions

Que Sabadell porta dècades convertit en un camp de mines és quelcom que ja denunciava en Werens fa una pila d’anys quan va realitzar la sèrie de pintures d’ Skarbacions.

Aquests llenços reflecteixen amb força i sarcasme allò que la majoria de sabadellencs hem patit i seguim patint. Una vegada més, l’artista posa el dit a la nafra i, amb el seu traç segur i aquests personatges que tant el caracteritzen, planta cara amb ironia als punts febles del sistema.

Els quadres d’aquesta col·lecció, exempts de color, com els budells de la ciutat que queden al descobert en cada una de les intervencions de “restauració del centre”, desprenen una certa tristor, l’aflicció que provoca en l’artista la constatació que la ciutadania ha acabat, finalment, resignada a una realitat que, malgrat ser desesperant, insana i horrible, és presa per la majoria com un fat inalterable, una realitat imposada que fastigueja i desborda, però contra la que sembla no haver-hi res a fer.

Tots aquests quadres van formar part d’una exposició conjunta amb l’artista Cesc Humet, que hi presentava les seves escultures.

4. Dinamo Dancers

La dansa, forma d’expressió humana des de temps ancestrals, pren forma dinàmica en aquesta col·lecció de llenços de Werens. Actual i colorista, la seva pintura de formes i textures suggeridores sembla moure’s hipnòticament al ritme de la música Trance. Moviment i música no s’aturen mai, però els dancers d’en Werens semblen revifar, augmentar els seu ritme en caure el sol. Enmig de la foscor de la sala, l’espectador es veu transportat de sobte al bell mig de la festa, al nucli d’un màgic ritual sagrat; el magnetisme dels colors fluor il·luminats per la llum ultraviolada l’atrapen, l’envolten i el captiven. Empès a ballar irremeiablement, atret per un magnetisme que s’intensifica a mesura que s’endinsa en l’obra i que l’arrossega com una ona, l’espectador acaba formant part del llenç, immers en el seu món d’onírica agitació.

5. Flors

Les obres que composen aquesta col·lecció vessen frescor i color per totes bandes. Un ventall d’aromes i de sensacions diverses brollen de la singular recreació botànica d'en Werens, la seva primera incursió en aquesta temàtica que després formarà part recorrent de la seva obra i, en part, representant-lo. Aquestes són, però, unes flors encara exploratòries, sorgides arran del seu primer viatge a l’Àsia i de l’experimentació de l’autor amb textures i materials pictòrics que li són estranys, aliens a l’esprai que Werens sent com una prolongació de la seva ma esquerra. Aquestes flors, totes elles diverses, úniques, pioneres, prototips que evolucionaran (cap a formes més sofisticades unes, més feréstegues les altres) en col·leccions posteriors, apareixen en l’obra de Werens un bon dia, com joveníssimes pioneres en un món dur d’asfalt i de gent colrada, sorprenent el seu públic, trasbalsant des de la bellesa i la més absoluta espontaneïtat la seva obra caracteritzada, fins al moment, per un estil bàsicament underground i de marcat caire reivindicador.

Però l’artista seguirà experimentant amb el món botànic i, gairebé d’immediat, ens obsequiarà amb les seves wildflowers, uns illots vegetals on a més d’un ens agradaria perdre’ns i on els graffiters prenen la forma de reduïts eixams de vespes dedicats a punxar sense treva els inamovibles convencionalismes socials. A la vegada que els insectes esdevenen la part més reivindicativa de la seva obra, les exuberants plantes de Werens, amb el seu aspecte vigorós i el seu dinamisme, mostren la seva idea d’urbs, viva i en continua transformació.

6. Dj’s

Col·lecció de llenços elaborats amb una tècnica mixta, fusió entre la pintura i l’esprai, que s’inspira en el món dels discjòqueis.

En el conjunt d’aquesta sèrie pictòrica s’intueix l’energia desbordant que emergeix d’un Werens a les portes de la maduresa com artista. Així, en una etapa pletòrica de la seva vida, el pintor s’esplaia creant en aquestes teles unes composicions extraordinàriament farcides de detalls i d’expressivitat, generoses amb el color, esplèndides en els relleus i les textures.

Com en les sessions nocturnes de les sales de més fama d’arreu del món, també els discjòqueis traçats per Werens emergeixen de darrera de la seva taula, gurus d’un exèrcit de dansaires que es rendeixen als seus peus. Impertèrrits, abstrets, completament segurs de la seva condició d’estrelles de la nit, aquestes figures mostren el procés reflexiu que, inevitablement, ha de dur a terme l’artista davant d’aquell que li fa de model.

7. Orgànic Atzavares

En aquesta sèrie pictòrica, que reprèn el fil de la col·lecció de les flors, la vegetació en el seu estat més selvàtic i agrest es converteix en el terreny d'experimentació de Werens; són les fulles d’atzavara les que esdevenen les protagonistes absolutes del llenç: emergeixen descarades, creixen poderoses, s’entrelliguen i es desenvolupen exuberantment fins omplir la totalitat de l'espai, fins cobrir de verd la ciutat inerta i necessitada de vida en la que vivim.

Per a l’elaboració d’aquesta col·lecció, l’artista ha combinat l’acrílic i l’esprai. Així, mentre les línies difuminades de l'aerògraf defineixen les fulles, és el traç en acrílic el que dóna forma a l’entorn.

8. Homo Tecnologicus

Els quadres que formen part d’aquesta col·lecció ens donen a entendre que la cursa per la tecnologia no deixa de ser una cursa contra natura. Ja podem trencar-nos les banyes inventant mil i un aparells i mecanismes màgics que ens facin sentir infal·libles i poderosos. Ni el més ben tecnològicament guarnit dels humans pot comparar-se als evolucionats exercits d'insectes i éssers erròniament considerats inferiors que ens envolten per terra, mar i aire. On és la superioritat, quan l'ésser que s'empara en el gran rusc que formen les ciutats esdevé cada dia físicament més i més feble? I així, ens escarrassem a cobrir-nos d'enginys tecnològics, un rere l'altre, en una carrera sense fi que només fa que incrementar la nostra dependència i, conseqüentment, també la nostra fragilitat.

Aquests quadres van ésser realitzats sobre paper de paret antic trobat a Venècia per part de l’artista que, respectant-ne i aprofitant-ne les textures, va crear-hi un món de variades fisonomies anònimes en llapis de colors.

9. Dron Attack

En les obres que composen aquesta col·lecció, Werens incideix novament en la hibridació entre uns elements desesperadament vius, que brollen de les escletxes del ciment urbà, i els inertes estris mecànics, tan familiars a la nostra ciutat de llarga tradició industrial.

Com un eixam de vespes alienades i robotitzades, producte de la ment emmalaltida dels humans, els drons d’en Werens planegen per la ciutat incansables, a la cerca de transgressors als que enregistrar i denunciar. En una mostra més d’aquesta civilització embogida de la qual hem perdut tot control, aquest exèrcit de vespes drons esdevé una eina més, tot i que molt efectiva, en mans de l’aparell de poder que ens controla des del gran búnquer. Werens ha optat aquesta vegada per fer protagonista de la seva obra el seu botxí, com si amb aquesta expressió artística de la seva pròpia experiència s’avancés al futur més immediat del ciutadà urbà, un tèrbol i tenebrós demà que ell ja fa temps que endevina. Afortunadament, la vegetació, que continua prenent protagonisme amb força en els seus llenços, mostra que la natura encara no ha perdut indefectiblement el combat.

10. Flors al carrer

Portes tapiades, cases emmordassades, edificis silenciats. La vida que hi bullia en altres temps va fondre’s un bon dia com la llum del sol s’apaga cada vespre. Històries de vida el record de les quals roman a l’interior d’aquests murs deixats de banda. Testimonis de tantes existències i esdeveniments, cada una d’aquestes avui decadents parets va ser l’escenari d’històries d’amor i de malson. Vides corrents, infants que hi van créixer, joves que s’hi van enamorar, vells que hi van morir. Per les seves portes hi penetrava la ventura i s’hi esmunyien les penes. Avui aquestes cases han estat abandonades. Un dia com tants d’altres els seus residents en van sortir, nostàlgics uns, esperançats els altres, obligats o desitjant-ho. Van tancar la porta per darrera vegada després d’un llarg sospir. Poc a poc el silenci es va anar apoderant de l’espai, la quietud de les estances, la immobilitat dels tancaments. Va anar-se enrarint l’aire i l’energia es va estancar. Així, en la mudesa de la llar abandonada, i amb el transcórrer del temps, les restes de vida es van anar diluint en un record difós i llunyà.

Edificis marginats als quals se’ls ha incapacitat per a la seva funció d’acollida. Les portes arrancades amb violència han deixat pas a sòrdids murs de totxo. La casa agonitza pacient, sabedora del seu inevitable i anunciat final. I tot i així, la vida es resisteix a deixar-se vèncer. I avui, dels seus humiliats fonaments n’ha sorgit una flor. Una flor que ha tornat la vida allà on tan sols hi queden records.

Una flor insolent i exultant a mode de darrer homenatge. Com la flor de l’atzavara, que altiva i poderosa s’eleva en un crit de glòria de la planta abans de la seva mort. Una flor efímera que clama en un últim acte de reivindicació. Un modest exèrcit de flors que s’encara amb les deshumanitzadores sentències del capital. Bellesa i art enfrontades a l’especulació i a l’aniquilació.

Art efímer per a una ciutat agonitzant, per a una ciutat sentenciada a la despersonalització i a la uniformització. Una flor que és a la vegada una ofrena de comiat per l’extinció de la lliure creativitat i un al·legat a la llibertat d’expressió. Un flor que, finalment, no és altra cosa que la representació de la natura que ja vam extirpar dels nostres carrers, però una flor que, fins i tot d’una petita escletxa de ciment, prendrà embranzida per a cridar que allà on hi hagi artistes hi brollarà l’art.

11. Graffiti

Si el graffiti és l’art que brolla de l’asfalt, dels fonaments dels edificis malmesos o abandonats de les ciutats de tot el món, el graffiti d’en Werens és una obra artística lliurada a la ciutat de Sabadell en etapes al llarg de més de vint anys. Són figures que s’enfilen pels murs, éssers que sorgeixen de les escletxes, personatges que ens fan aturar, ombres sinuoses que s’imposen estèticament per sobre de les façanes anodines i esmorteïdes de la nostra vila post-industrial; el seu graffiti és colorista, espontani, dinàmic, agosarat, reivindicatiu, és art a la bast de tots. Un art, aquest, que no està en venda, que no s’oculta rere una porta de seguretat ni es tanca dins d’una caixa de caudals; un art abandonat amb tota la cura a la seva sort, sense drames, com un petit bot deixat a la deriva en dia de suau oratge, malgrat que sovint les “brigades especials de neteja” s’hagin encarregat de fer-lo naufragar només ésser botat. Però, ni tan sols en els moments de màxima (i jo diria frenètica) activitat de les brigades, ha deixat de sorgir el graffiti d’en Werens, sempre entusiasta, constant, evolutiu. El seu és un art generosament ofert, en definitiva, a tots aquells que vulguin, puguin i es dignin apreciar-lo, a tots aquells capaços de mirar més enllà dels paràmetres més rígidament establerts.

• El catàleg

S’edita un catàleg de la col·lecció Singulars propis artistes sabadellencs contemporanis.

El sumari segueix el discurs temàtic de l’exposició temporal, i comptarà amb textos del comissari: Agustí Caixaxh, i d’altres persones vinculades a la vida i l’art de Werens, com són: Ivone Puig, Jordi Roca, Josep Madaula, Òscar Amoròs, Ricardo Fornoni  o Txiki Trepax; entre tots es perfila la trajectòria i la proposta de l’artista.

A més compta amb la reproducció de les obres de l’exposició, ordenades pels vuit àmbits temàtics descrits, així com dels graffiti i una biografia artística.

• Les activitats paral·leles

Es preveu organitzar un gran nombre d’activitats paral·leles al llarg dels sis mesos que dura la mostra, de diversa tipologia, i dirigida a tot tipus de públic.

• Crèdits

Concepció, coordinació i producció: Museu d’Art de Sabadell, Ajuntament de Sabadell

. Exposició:

Comissariat: Agustí Caixach

Transport i muntatge: Llorenç Vendrell

Audiovisuals: Fausto Morales i Tomàs

Assegurances: AON Gil y Carvajal

. Catàleg:

A cura d’: Agustí Caixach

Disseny gràfic: Laia Pampalona i Werens

Correcció lingüística

Ivone Puig i Assessoria lingüística, Ajuntament de Sabadell

Traducció a l’anglès: Aidan Barriscales

Agraïments especials a : Montana