Inauguració: dijous, 1 de setembre, a les 17'30h. En el marc de la Festa Major de Sabadell.

Del 1 de setembre del 2022 al 29 de gener del 2023.

Al Museu d'Art

Acompanyant l’exposició que el Museu Nacional d’Art de Catalunya dedica a Feliu Elias aquesta tardor, el Museu d’Art de Sabadell presenta una mostra al voltant dels cercles del pintor relacionats amb la ciutat de Sabadell, d’on la família era originària. Comissariada per la historiadora de l’art i Doctora en Humanitats Mariona Seguranyes,  l’exposició ressegueix els membres de la família Elias, dels que destaquen especialment, Francesc i Lluís que tenen unes facetes professionals rellevants: el primer, vidrier i ceramista, amb un gran domini tècnic; el segon dibuixant, conegut com Anem i comediògraf.

L’exposició a més de comptar amb dibuixos d’Anem (Lluís Elias) mai exposats, procedents del Museu Nacional d’Art de Catalunya, ceràmica i vidres de Francesc Elias, poc coneguts, procedents del Museu del Disseny de Barcelona i de diverses col·leccions particulars, també va acompanyada de nombrosa documentació, fotografies, correspondència, relacionada amb la nissaga Elias. També destaca la presència de l’obra d’Elvira Elias, filla de Feliu Elias, dibuixant i il·lustradora, que ha preservat la memòria de la família. La mostra es complementa amb el llegat que Lluís Elias el 1965 va cedir a l’Ajuntament de Sabadell, en destí al Museu d’Art de Sabadell i al Museu d’Història de Sabadell, la seva col·lecció d’art i els seus objectes, i a la Fundació Bosch i Cardellach el seu arxiu.

En un ampli àmbit es fa referència a la relació de Feliu Elias amb Sabadell i amb el seu teixit cultural, com el promotor cultural, editor i galerista Santiago Segura, els ceramistes Marian Burguès, Francesc Quer o bé el pintor  Antoni Vila Arrufat. Hi són presents obres d’aquests tres darrers, a més dels cartells que un jove Feliu Elias va elaborar per a les festes majors de la ciutat del 1906 i 1908,  el cartell de l’Exposició d’Art Nou Català del 1915 o bé algunes de les obres que va exposar el 1936 a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Fins i tot la rellevant revista Papitu es troba relacionada amb la seva família; l’artista la va fundar amb els estalvis de la seva mare Maria Bracons. També a través del projectes d’arrel sabadellenca es fan presents els cercles d’amistat i de connexió intel·lectual de Feliu Elias amb Joan Junceda o bé Francesc Pujols.

En definitiva, una exposició que permet resseguir la memòria del Feliu Elias a Sabadell i a l’hora, ens condueix a reflexionar sobre la rellevància cultural d’una època a Catalunya. L’exposició entre ceràmiques, olis, dibuixos, fotografies, escultures i correspondència, aplega més de dos-centes obres, de diverses procedències, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu del Disseny de Barcelona, Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar, Arxiu Històric de la Ciutat Barcelona, Fundació Francesc Pujols, Museu d’Arenys de Mar, Museu Thermalia de Caldes de Montbui, a més de diverses col·leccions particulars i familiars . Així doncs el Museu d’Art de Sabadell en paral·lel a l’exposició del Museu Nacional d’art de Catalunya incideix amb els cercles de Feliu Elias, relacionats amb Sabadell, la família, i els nuclis culturals catalans de principis del segle XX.

Textos de sala

1. Introducció

Acompanyant l’exposició que aquesta tardor el Museu Nacional d’Art de Catalunya dedica a Feliu Elias, Apa, Joan Sacs, des del Museu d’Art de Sabadell teixim els cercles que es desenvolupen a l’entorn del pintor, dibuixant i crític d’art relacionats amb la ciutat de Sabadell, d’on la família era originària. El més dens és el dels germans Elias, dels quals destaquen especialment Francesc i Lluís, el primer vidrier i ceramista i el segon, dibuixant i comediògraf. També hi trobem el cercle de la continuïtat de la nissaga familiar, amb la segona generació que van desenvolupar carreres professionals com la seva filla Elvira Elias, rellevant dibuixant i il·lustradora, i Jaume Elias, prestigiós metge pediàtric, o bé Montserrat i Núria Elias Ubach, ceramistes, filles de Francesc Elias. Un segon cercle molt rellevant és el de l’entorn cultural de Sabadell, amb el qual Feliu Elias es va relacionar i va desenvolupar part de la seva carrera artística i en el qual sorgeixen noms com el del promotor cultural, editor i marxant Santiago Segura, els ceramistes Marian Burguès i Francesc Quer, el pintor Antoni Vila Arrufat o bé el dibuixant i caricaturista Gustau Vila, conegut com a Grapa. Resseguint els projectes d’arrel sabadellenca també es fan presents petits cercles d’amistat i de connexió intel·lectual de Feliu Elias amb Joan Junceda o bé Francesc Pujols.

Aquests cercles són enèrgics, atapeïts de creativitat i complicitats. Iniciem, doncs, el viatge.

2. La família. Els Elias a Sabadell

Sabadell ha estat sempre molt present a la vida de Feliu Elias. Va ser el seu espai d’infantesa i residència dels pares –Jaume Elias Domènech, fabricant tèxtil, i Maria Bracons i Roca–. Feliu Elias és el tercer de deu germans: Rosa, Antoni, Feliu, Elvira, Francesca, Mercè, Assumpció, Jaume, Francesc i Lluís, dels quals cinc van néixer a Sabadell. Assumpció i Francesca moren prematurament. La família vivia a la Rambla i la fàbrica tèxtil es trobava al carrer del Sol. La mort del pare, juntament amb la mort del fill gran, l’Antoni, el 1899, provoca un terrabastall econòmic i un canvi de residència de la família a Barcelona. Un cop desapareguts el pare i el germà gran, Feliu exerceix de cap familiar i guia, especialment amb els seus germans Francesc i Lluís, que tindran unes facetes artístiques rellevants. Jaume fa estades a Mallorca i Buenos Aires i, quan retorna, es fa càrrec d’una fàbrica de sabates i col·labora amb la tasca d’ajuda als jueus en plena Segona Guerra Mundial. A les noies de la família, malauradament, pel context de l’època, no se’ls destina una formació intel·lectual. Elvira es casa amb Pere Pagès Jurnet, empresari tèxtil de Sabadell, que es mor molt jove i tenen dos fills, Mariona Pagès Elias, –mare de la nissaga Regàs– i Pere Pagès Elias, polític, historiador, i amb una llarga trajectòria com a periodista sota el pseudònim de Víctor Alba. La Mercè Elias Bracons desenvolupa l’ofici de barretera i no es casa. I la Rosa Elias Bracons es casa amb Lluís Scatti, director de diversos hotels, cosa que condueix la parella a viatjar pel món, i passen una temporada a Jamaica.

Feliu Elias el 1908 es casa amb Emília Cornet i Palau, germana del seu amic Gaietà Cornet Palau, membre fundador de la revista satírica ¡Cu-Cut!, amb qui el pintor col·laborava com a dibuixant sota el pseudònim d’Apa.

3. Francesc Elias Bracons, vidrier i ceramista

La trajectòria de formació de Francesc Elias ( Sabadell, 1892 - Reus, 1991) es deu en bona part a la tasca de mentor que exerceix en ell el seu germà Feliu Elias, que el 1905, amb només tretze anys, l’envia a Burjassot, amb el ceramista amic seu Francesc Quer, al taller d’Antoni Bayarri, per entrar per un breu temps al taller dels vidriers Rigalt a Barcelona, i passar tot seguit uns anys a l’empresa L’Hospied et Cie a Golfe-Juan, per traslladar-se finalment a Rio de Janeiro, a la fàbrica Ludolf et Ludolf, on col·labora de nou amb el seu mestre Quer. També és per mitjà del seu germà Feliu Elias que col·labora amb l’escultor Gustau Violet al taller de Prada de Conflent el 1912, amb qui torna a treballar el 1928 a Cerdanyola de Vallès. L’Apa, d’altra banda l’introdueix a la cultura i a la ceràmica xinesa, de la qual era un bon coneixedor, i aquesta influència es percep amb la tècnica, l’ús de terres i la imitació d’estil de les seves obres.

Membre fundador dels Evolucionistes, Francesc Elias, en una primera etapa, a més de formar-se tècnicament amb la ceràmica, elabora els seus dibuixos negres i crea els seus vidres esmaltats que mereixen els elogis del galerista Josep Dalmau. Obres seves de gres són adquirides per la Junta d’Exposicions a l’Exposició de Primavera del 1933, 1934 i del 1935, que representen un reconeixement envers la seva obra. També ceràmiques seves són presents el 1936 al Saló d’Artistes Decoradors del FAD, i a la VI Triennal de Milà.

Feliu Elias el 1932 situa la seva obra ceràmica, traçant la successió de mestres i deixebles, amb Marian Burguès, Francesc Quer, Josep Llorens Artigas, i Francesc Elias.

La Guerra Civil trenca tot allò sembrat, però Francesc Elias aconsegueix redreçar la seva trajectòria professional. La correspondència entre Francesc i Feliu dona testimoni d’una relació d’amistat i suport d’ambdós germans, sobretot en els moments més complexos de la Guerra Civil.

4. Lluís Elias Bracons, dibuixant i comediògraf

Lluís Elias Bracons (Sabadell, 1896-Barcelona, 1953), el més petit dels germans, va portar a terme dues trajectòries professionals de volada, dibuixant i comediògraf. Intuïm el seu caràcter juganer i trapella d’infantesa pel retrat que li fa el seu germà el 1907, en què emergeixen tot d’objectes estranys al seu voltant i un sinistre gat apunyalat a un arbre que ha donat molt a parlar.

Entra de ben petit al taller dels vidriers Rigalt, mentre observa la faceta de dibuixant del seu germà Feliu Elias com a Apa, que l’empeny a iniciar-se en la publicació de caricatures sota el pseudònim d’Anem, molt possiblement relacionat amb el setmanari satíric sabadellenc Si!.. Anem! del 1912. En aquesta primera etapa publica els seus dibuixos a diverses capçaleres com Nanu (1915), La Piula (1915-1917) Cuca Fera (1917), Papitu (1919), l’Esquella de la Torratxa (1914-1929).

Aproximadament cap al 1920, Lluís Elias marxa a París, i el 1926 es casa amb Judith Chicourel Sarda i no retorna a Catalunya fins al 1931, en el marc de la Segona República. A Barcelona segueix la seva faceta de dibuixant i caricaturista, amb un gran domini de la tècnica i amb uns dibuixos de substrat polític i ideològic que publica, entre altres, al diari catalanista d’esquerra La Campana de Gràcia. El 1934 és un dels components del Grup “dels 6” format per Shum (Alfons Vila Franquesa), Alfred Pascual Benigani, Marcel·lí Porta i Fernada, Helios Gómez i Josep Bartolí Guiu, però en aquells moments la seva trajectòria ja es troba encaminada envers un altre rumb.

El 1934 Lluís Elias ja feia temps que es troba treballant en la seva faceta de comediògraf i director d’obres de teatre i abandona la il·lustració. Aquest any estrena Madame (1932) al Teatre del Centre Catalanista, que és el principi de moltes altres obres de teatre de gran èxit per a un públic ampli. Tot seguit venen

Montparnasse (1934), inspirada en els seus anys de París, Or i Fang (1934), El fill del senyor Gold (1934), i la família Bartolí (1934), i Lilí vol viure (1935), Amàlia, Amèlia i Emília (1935), entre altres. Amb l’entrada de les tropes franquistes Lluís Elias s’adapta al nou règim i el mateix 1939 presenta traduïda al castellà Pasó la hermana blanca. Amb la represa del teatre després de la Guerra Civil obté nous èxits amb obres en castellà i català com Hermínia o l’auca d’una soltera (1946) Blancanegra (1948) o Bala perduda el 1951, o El penúltimo sospiro (1953). Que Sabadell fou important per a Lluís Elias es posa de manifest en el testament que deixa escrit, on recull que un cop falti la seva esposa, la seva col·lecció de pintura, amb obres originals i falsificades, diversos objectes i arxiu documental, són cedits a l’Ajuntament de Sabadell. Aquesta col·lecció en bona part és fruit de la seva etapa a París i les seves coneixences amb diversos artistes del moment.

5. La continuïtat de la nissaga

La faceta artística és present en la filla del Feliu Elias i Emília Cornet, Elvira Elias Cornet (Barcelona, 1917- Arenys de Mar, 2016), que a causa de la Guerra civil resta interrompuda la seva formació a l’Acadèmia la Llotja de Barcelona. Els seus anys de joventut venen marcats per la figura del pare, l’Apa, que la pren a ella, a la seva germana Rosa i al seu germà Jaume i a l’amic Lluïsit, com a models d’algunes de les seves obres pictòriques més rellevants. Però quan tot just pot començar a desenvolupar els seus dots artístics arriba l’exili, i la fugida a la Catalunya del Nord amb els seus pares, fins que el 1942 des de Tolosa de Llenguadoc reprèn solitàriament el retorn a Barcelona. Inicia la seva tasca de figurinista a la companyia el Dique Flotante, mentre que paral·lelament enceta la seva trajectòria com a il·lustradora de llibres amb diversos editors, com Zendrera, o Joan Sales a Ariel. El domini d’un llenguatge i una tècnica la fa hereva de l’Apa, i passa d’una estètica propera a la Lola Anglada per arribar a la modernitat de les seves figures dels darrers anys que l’apropen a una nova figuració de l’hiperrealisme d’un David Hockney. Jaume Elias Cornet (Barcelona, 1909-1988) amic íntim de Màrius Torres té una llarga trajectòria com a metge especialitzat en pediatria i al llarg de la Guerra Civil forma part de la defensa de Belchite, integrat al Cos de Sanitat i al final de la Guerra és nomenat metge d’una colònia de nens bascos que fugen a França i tot seguit a Londres, on en aquest darrer esdevé un dels membres fundadors del Casal Català, seu dels exiliats.

Núria, Montserrat i Mercè Elias Ubach treballen al taller del seu pare Francesc Elias a Esplugues de Llobregat el 1945, que pren forma amb el nom empresarial Cerámicas N.M.M. les inicials de les tres filles. De les tres filles, Núria Elias Ubach (Quart de Poblet, Horta, 1923) és la que té una àmplia trajectòria com a ceramista i escultora, que inicia el 1945 quan exhibeix per primer cop figures de terra cuita a les galeries Syra de Barcelona.

6. Connexions sabadellenques

Des del primer moment el suport de l’editor, marxant i activista cultural sabadellenc Santiago Segura en la carrera de Feliu Elias va ésser vital. El 1905 li encarrega uns dibuixos per a publicitar la botiga del Faianç Català, que s’acaben convertint en un dels seus primers cartells més celebrats. El 1906 intercedeix pel pintor davant de l’Ajuntament de Sabadell per formalitzar l’encàrrec del cartell de la Festa Major de Sabadell. Hi ha un lligam constant amb les iniciatives de Santiago Segura, com per exemple Revista Nova, que Feliu Elias dirigeix conjuntament amb Xavier Nogués al llarg de la primera etapa el 1914, i que més tard comparteix direcció amb Francesc Pujols o bé amb la revista Vell i Nou, en la qual s’impliquen conjuntament Elias i Pujols. També les Galeries Laietanes és un altre d’aquests fils de Segura, en què Feliu Elias participa en les nombroses exposicions col·lectives de “Les Arts i els Artistes”.

Però les connexions sabadellenques no s’acaben aquí. El 1908 Feliu Elias elabora un nou cartell per a la Festa Major de Sabadell i aquest mateix any, quan funda el Papitu, ho fa amb els estalvis de la seva mare, Maria Bracons.

En el marc de l’Exposició d’Art Nou Català l’agost de 1915, Apa dissenya el cartell i ofereix la conferència “El valor de l’Impressionisme”. Elias com a Joan Sacs dedica articles als artistes sabadellencs com els ceramistes Francesc Quer i Marian Burguès, i realitza la presentació de l’exposició de Shum, Joan Baptista Acher a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell el 1925. Sacs guia els inicis artístics d’Antoni Vila Arrufat i el 1922 li presenta l’exposició de la galeria El Camarín.

De l’11 al 24 de gener de 1936, Feliu Elias exposa a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, on hi són presents obres tan rellevants com Rebost a pagès o el meravellós El Segre, banys de Sant Vicenç, que avui recuperem a la sala. Amb la Guerra Civil la connexió sabadellenca té continuïtat, per mitjà de la correspondència amb Grapa (Gustau Vila), tots dos des de l’exili, compartint el dolor i la fam dels camps de refugiats.

Crèdits:

Exposició produïda i coordinada pel Museu d’Art de Sabadell. Ajuntament de Sabadell

Comissariat: Mariona Seguranyes Bolaños

Disseny: Estudi Jesús Galdón

Muntatge: Dos de Nou

Gràfica: Signart

Embalatge i transport: Feltrero División Arte SL

Assegurances: AON Gil y Carvajal

Agraïments:

Muntsa Abad Padrosa, Miquel Arroyos, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Arxiu Històric de Sabadell, Arxiu Històric Fidel Fita, Arenys de Mar, Arxiu Núria Elias Ubach, Arxiu Renom-Llonch, Biblioteca de Catalunya, Barcelona, Biblioteca Joaquim Folch i Torres, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar, Col·lecció Unai, Teresa d’Arenys, Ricard Bru Turull, Juan Carlos Bejarano Veiga, Joan Elias Polina, Roser Enrich Gregori, Mariàngels Fondevila Guinart, Francesc Fontbona Vallescar, Montserrat Fonoll, Família Junceda, Fundació Bosch i Cardellach. Sabadell, Fundació Francesc Pujols, Martorell, Institut del Teatre-MAE, Barcelona, Joan Miquel Llodrà, Joan Llonch Andreu, Joan Anton Maragall Garriga, Pau Mundó Elias, Hug Palou i Miquel, Charles Prast, Rosa Regàs Pagès, Francesc Quilez Corella, Jordi Torruella, Museu d’Arenys de Mar, Museu del Disseny de Barcelona, Museu d’Història de Sabadell, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu Thermalia de Caldes de Montbui. Fons Històric artístic de la Diputació de Barcelona, Sala Parés, Barcelona i especialment a Elvira Elias Cornet (Barcelona, 1917- Arenys de Mar, 2016)