Antoni Coll va conrear tant l'escultura com la pintura. Fou deixeble d'Antoni Caba i d'Agapit Vallmitjana a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

El 1882 va prendre part en l'Exposició de Belles Arts de Sabadell organitzada al saló dels Pares Escolapis. Probablement aquesta participació estigué motivada per l’estreta amistat que l’unia amb Joan Vila Cinca, un dels promotors de la mostra. Sense anar més lluny, dues de les peces que hi presentà –una pintura i una escultura- eren retrats de l’artista sabadellenc.

Va concórrer a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 amb els quadres ¡Viudo! (cat. 3670) i Amateurs (cat. 3671), i obtingué una Medalla de Tercera Classe.

Més tard, es traslladà a París on assistí a les classes de l'acadèmia de Carolus Duran, un dels pintors francesos més reconeguts del moment, que es declarava gran admirador de Velázquez.

Com molts altres artistes catalans que viatjaren a la capital francesa, Coll prova sort a les exposicions locals. Així, a la Universal de 1889 presenta l'obra La marraine catalane.

De retorn a Barcelona prengué part en moltes de les exposicions oficials. A l'Exposició de Belles Arts de 1891 va rebre una Menció honorífica. El 1892 ens sorprèn presentant un projecte d'aparador i una cadira a l'Exposició Nacional d'Indústries Artístiques i Internacional de Reproduccions.

Cap a 1893, després de viatjar per França i Bèlgica s'instal·la durant algun temps a Brussel·les. Seguidament, participà en la Segona Exposició de Belles Arts de 1894 amb dos olis: ¡Extraviada! (cat. 23) i Un reservista (cat. 160). El 1896 presenta l'oli Hasta luego (cat. 15) que actualment forma part de la col·lecció del MAS, i dues peces escultòriques: La industria y la agricultura (cat. 629) i Manola (cat. 630).

A l'Exposició General de Belles Arts, inaugurada a Madrid el 25 de maig de 1897, hi envià la tela "¡Viuda!". L'any següent, a la IV Exposició de Belles Arts de 1898 presenta un Retrato a l'oli (cat.251) i un bust en bronze.

Aquestes activitats artístiques les compaginà amb la dedicació a l'ensenyança. Va ser professor de composició i coloració de l'Escola de Belles Arts de Barcelona. El 1912 es traslladà a Santiago de Xile per treballar a l'Escola de Belles Arts com a professor de dibuix ornamental i a la Universitat com a professor de modelat arquitectònic. A partir d'aquest moment perdem el seu rastre i només sabem que va fer diversos grups escultòrics per a edificis o espais públics xilens.

Segons la historiografia tradicional, Coll va morir el 1923, si bé nosaltres opinem que el 1930 encara era viu i continuava residint a Santiago, així ho confirmaria documentalment la seva participació en una mostra organitzada a la capital xilena.

El MAS conserva 3 obres de Coll, un oli i dos dibuixos. Aquests dos dibuixos, que són a la reserva, foren donats per Joan Vila Cinca, gran amic d’Antoni Coll, i tots dos foren exposats el 1882 a la primera mostra promoguda per l'Acadèmia.