Josep Espinalt (Santpedor, ? - 1891)

  • Al·legoria de la pintura

    Al·legoria de la pintura

    Final del segle XIX

    Oli sobre tela

    134 x 51 cm

    Procedència: donació M. Teresa i Núria Barata Vidal

    Observacions: fragment de decoració mural procedent de la desapareguda casa Barata (1865), obra de l'arquitecte Juli Batllevell, que es trobava al carrer de Sant Josep, 22 i que fou derruïda.

    Inv. 3107

  • Marina

    Marina

    1890

    Oli sobre fusta

    24 x 35 cm

    Procedència: desconeguda

    Observacions: amb aquesta obra va participar a la Primera Exposición de Bellas Artes de Barcelona, 1891.

    Inv. 894

  • Raïm

    Raïm

    1887

    Oli sobre tela

    35,5 x 27 cm

    Procedència: llegat de Joan Figueras Crehueras

    Inv. 1180

De la formació de Josep Espinalt en sabem molt poc, només ens ha arribat la notícia que va fer un llarg sojorn a París. En un moment en què la majoria dels pintors acadèmics s'inclinaven per ampliar la seva formació a Roma, ell va triar com a centre artístic la capital francesa. Espinalt destacà sobretot en la pintura decorativa, una branca artística poc estudiada perquè durant molt de temps ha estat considerada de segon ordre. També va dedicar-se a la pintura de cavallet, sobretot a les natures mortes, les representacions florals i la figura humana.

Generalment s'ha acceptat com a data de l'arribada d'Espinalt a Sabadell l'any 1879.

El pintor procedia de Barcelona i, en establir-se a la ciutat, començà a treballar com a pintor decorador. A Sabadell va tenir la sort de trobar un protector, ens referim a l'industrial tèxtil Manuel Corominas, que fins i tot li va proporcionar la casa del carrer de Corominas, 57, on vivia. Entre les obres més importants realitzades per Espinalt en aquell moment cal destacar la decoració del saló dels pares Escolapis. Durant el segle XIX, les decoracions murals es pintaven generalment a l'oli sobre teles que posteriorment s'enganxaven a les parets o sostres.

Una altra de les raons per les quals Espinalt és conegut a Sabadell és per la seva vinculació amb l'Acadèmia de Belles Arts. Fundada el 1880 per Joan Vila Cinca, Joan Figueras i Ramon Quer, Espinalt hi va exercir de professor des de bon començament. Com era lògic d’esperar, va prendre part el 1882 en la primera exposició organitzada per l'Acadèmia on va presentar Bodegón (cat. 37) i Retrato (cat. 38); i posteriorment col·laborà en moltes altres de les iniciatives que aquesta entitat portà a terme. Una bona mostra d'això que diem és la il·lustració que féu el 1887 per a la portada del primer número del Boletín del Ateneo Sabadellés.

El 1891 va participar en la Primera Exposició de Belles Arts de Barcelona, en què presentà tres olis: Flores (cat. 179), Marina (cat. 180) i Idilio (cat. 181). Aquest mateix any caigué malalt, i per la premsa sabem que la seva situació econòmica era molt precària, la qual cosa va fer que sorgís la idea de recaptar diners en benefici seu per mitjà d'una rifa, però no s'arribà fer, ja que poc després es morí a Santpedor.

Després del seu traspàs, l'Acadèmia va organitzar una exposició homenatge que recollia part de la seva obra.

El MAS conserva més de trenta obres de Josep Espinalt, sis de les quals estan exposades a la permanent. D'entre les emmagatzemades a la reserva cal destacar un autoretrat de l'artista, un plat decorat amb flors dedicat al seu mecenes i diferents fragments de pintures murals procedents de la decoració de la casa Barata del carrer de Sant Josep.