La formació pictòrica de Joan Figueras fou pràcticament autodidacta, encara que durant el 1879 freqüentà el taller de Tomàs Moragas (1837-1906), fidel seguidor de Marià Fortuny. Segons sembla hi anà a raure per intercessió de Ramon Quer, que mantenia una bona amistat amb Moragas. Al taller del mestre coincidí amb un altre pintor sabadellenc, Joan Vila Cinca, i conegué Santiago Rusiñol. Aquest pas per l'acadèmia Moragas va deixar una forta empremta en la seva obra, tant pel que fa a la selecció de temes –alguns dels quals de clara inspiració romana– com a la forma de captar l'ambient.

Un altre factor decisori en l'elaboració del seu llenguatge fou l'estreta vinculació amb la comarca de la Garrotxa. Els estiueigs a Olot d'on era oriünda la família de la seva mare i el fet que un besoncle fos soci protector del Cercle Artístic d'aquesta ciutat contribuïren a la participació de Figueras en l'Exposició de Belles Arts del Centre Artístic d'Olot. Aquest mateix any, el 1880, juntament amb Joan Vila Cinca i Ramon Quer, fundà l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Joan Sala i Plàcid Garcia-Planas assenyalen que la coincidència cronològica entre la participació a l'exposició olotina i la creació de l'Acadèmia és un clar indici que Figueras prengué com a referent l'experiència de l'Escola Elemental de Belles Arts d'Olot. Malgrat això, no deixa de sorprendre la precoç participació a la manifestació olotina al costat d'artistes consagrats com Josep Berga, Modest Urgell o Joaquim Vayreda. Una altra circumstància que confirma el caràcter de precursor de Figueras és que quan novament exposa a Centre Artístic d'Olot, el 1881, ho fa acompanyat pels altres dos fundadors de l'Acadèmia: Joan Vila Cinca i Ramon Quer. D'aquesta manera es donaria pas a una etapa en què sovintejarien els intercanvis entre artistes sabadellencs i olotins.

Malgrat aquests inicis tan fulgurants, la carrera artística de Figueras es truncà ràpidament. Els negocis de l'empresa familiar l'obligaren a abandonar els pinzells. Abans que això es produís, compaginà durant alguns anys la feina i la vocació. El 1882 participà en l'Exposició de Belles Arts de Girona i en la de Belles Arts de Sabadell; el 1883 prengué part novament a l'exposició d'Olot. El 1885 fa un viatge per França, Bèlgica, Holanda i Alemanya que li permet descobrir l'art d'aquests països i pintar alguns olis. El 1887 el retrobem a l'Exposició de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i aquest mateix any fa un retrat de grans dimensions de Guifré el Pelós que havia de presidir el saló d'actes del Centre Català. El 1888 col·laborà en la realització d'un gran mural sobre Sabadell pel Palau de la Indústria amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona.

A partir d'aquest moment el Figueras creador desapareix de l'escena artística sabadellenca. D'ara endavant, desenvoluparà el paper de promotor col·laborant amb l'Acadèmia, tot encarregant obres a diversos artistes o ajudant econòmicament els artistes que ho necessitin.

El 1921, amb 57 anys d'edat, després d'una vida dedicada al negoci familiar, decideix retornar al món de la pintura. Deixa l'empresa en mans del seu fill i s'instal·la a la Garrotxa per retrobar el paisatge que tant li agradava. Però aquest retorn no va durar gaire, ja que poc després moria.

El MAS conserva més de setanta obres de l’autor. Una trentena provenen del llegat del seu fill, Joan Figueras i Crehueras. Entre les obres emmagatzemades destaquen dos olis que pintà durant l'estada a Saxònia. La resta de paisatges conservats mostren la influència de l'escola d'Olot. Així mateix, cal remarcar la important col.lecció de dibuixos i aquarel·les centrada en dues temàtiques: la figura i el paisatge.

Llegiu més: TALLER DEL PINTOR TOMAS MORAGAS