Josep Juliana Albert (Sant Esteve de Castellar, 1844 - 1890?)

  • Àrab

    Àrab

    Roma, s.d.

    Aquarel·la sobre paper

    37,5 x 27 cm

    Signat: J. Juliana / Roma (angle inf. dret)

    Procedència: Desconeguda

    Inv. 237

  • Camperola italiana

    Camperola italiana

    Roma, s.d.

    Aquarel·la sobre paper

    30 x 18 cm

    Sense signar

    Procedència: Desconeguda

    Inv. 993

  • Músics italians

    Músics italians

    Roma, s.d.

    Aquarel·la sobre paper

    54 x 37 cm

    Signat: J. Juliana / Roma (angle inf. dret)

    Procedència: Desconeguda

    Inv. 396

Es va formar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i al taller del pintor Josep Serra Porsons (1828-1910), un clar representant del realisme postromàntic molt interessat pel rococó francès i la pintura holandesa de gènere.

Al taller d'en Serra, Juliana es va especialitzar en la realització de taubleautins -petits quadres- directament influenciat pel francès Ernest Meissonier.

La seva primera participació en una exposició, l’hem documentada el 1866, concretament a l' Acadèmia de Belles Arts de Barcelona on presenta dues obres: El claustro (núm.124) i Un conejo y varios pájaros (núm. 125).

El 1868 el retrobem a l'exposició de la Societat per Exposicions de Belles Arts on exhibeix tres peces: El Pranso (núm. 108), Industria nocturna (núm. 109) i La despedida (núm. 110).

Poc després, Juliana va marxar a Roma, atret com molts altres creadors pel referent artístic que la Ciutat Eterna va tenir al llarg de tota la segona meitat del segle XIX. A la capital italiana, va perfeccionar la seva formació a l'Acadèmia Chigi, un dels centres més populars i concorreguts, on s'impartien classes nocturnes i es feien dibuixos i acadèmies de nus. Juliana es dedica sobretot a la pintura de gènere de caràcter costumista, amb un clar predomini dels tipus regionals italians. Ràpidament es va integrar en el cercle dels pintors Ramon Tusquets, Josep Tapiró, Tomàs Moragas, Ramon Amadó i l'escultor Jerònim Suñol. Aquesta influència italiana es manifesta ja en les obres que presenta a l'exposició de la Societat per Exposicions de Belles Arts de 1870: Cercanías de Roma (núm. 147), Un ermitaño (núm.148), Un cardenal (núm. 149), Ruinas del interior del Coliseo, Roma (núm. 150), Bodegón (núm.151), Un patio (núm. 152), Episodio en la calle de S. Pedro y S. Pablo, Roma (núm. 153) i vuit aquarel·les de Tipos romanos (núms. 154-161). Aquesta mateixa temàtica -clarament romana- la retrobem a les peces presentades a les exposicions barcelonines de 1871. És probable que a partir d'aquest any s'instal·li a Barcelona ja que en els catàlegs d'aquestes mostres apareix com adreça el carrer de Trafalgar núm. 17.

Al llarg de 1876 concórrer a dues exposicions en què presenta 5 aquarel·les (núms. 128-132) i un oli i una aquarel·la.

El 1882 pren part en l'Exposició de Belles Arts de Sabadell organitzada per l'Acadèmia de Belles Arts i instal·lada al saló d'Exàmens de les Escoles Pies. Probablement, Joan Vila Cinca convida Juliana a participar en aquesta mostra, tal com féu amb altres pintors de cert renom de l'època, ja que no hem trobat cap indici que relacioni Josep Juliana amb l'ambient artístic sabadellenc.

Fins ara sempre s'havia donat com a data de mort de Josep Juliana l'any 1890, però documentalment s'ha comprovat que el 1896 participa en l'Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona amb l'aquarel·la El amor en el pozo (núm. 523). Al catàleg hi consta com a adreça: Via del Babuino,147. Roma. Això ens porta a creure que Juliana devia morir posteriorment a 1896.

Un altre fet curiós que creiem que cal apuntar és que González i Martí al seu estudi comenten que a Roma hi havia una botiga especialitzada en la venda de paper per a aquarel·les de la marca Watman que era propietat d'un català. L'esmentat propietari es deia Juliana i la botiga es trobava a la Via del Babuino. Aquesta coincidència ens porta a pensar que o bé es tractava del mateix Juliana o bé d'algun familiar seu. Per tant, no podem dir amb exactitud l'any en què Juliana va morir ni tampoc el lloc, ja que com hem vist tan aviat el trobem a Barcelona com a Roma, si bé es possible que alternés les seves estades a la capital italiana amb breus visites a Barcelona on venia part de la seva producció artística.

El MAS conserva una desena d’obres de Juliana, tres estan exposades a l’exposició permanent i la resta formen part de la reserva. En aquestes obres trobem un clar predomini dels petits formats i quasi totes són aquarel·les fetes a Roma.