Format a l'Acadèmia de Belles Arts, Sallarès fou un dels integrants més actius del grup de sabadellencs que freqüentava l’entitat i participava en totes les sortides i excursions. Malgrat la seva complicitat amb l'Acadèmia no va destacar mai com a pintor i se l'ha de considerar com un simple afeccionat.

Burguès ens explica que Miquel Sallarès va treballar inicialment com a pagès fins que va tenir aproximadament 20 anys, aleshores va començar a dedicar-se a la pintura de cases ja que segons Burguès "emblaquinava cuines i habitacions".

A poc a poc es va obrir camí en el món de la pintura artística sobretot de tipus decoratiu. En aquest canvi d’orientació hi va influir la seva relació amb Soler i Rovirosa que s’havia establert a Sabadell arran de l’epidèmia de febre groga de 1870. Sallarès va col·laborar amb Soler i Rovirosa en la realització dels decorats del Teatre Principal, la qual cosa li va permetre adquirir la tècnica pictòrica necessària.

Juntament amb Marian Burguès, bon amic seu, i altres sabadellencs fundà la "Sociedad Espiritista la Fraternidad" que tenia com a finalitat socórrer els malalts de verola durant l'epidèmia que assolà la ciutat.

Documentalment només hem verificat la seva participació en l’Exposició col·lectiva de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell de 1887, que va tenir lloc al nou edifici de l'Ateneu Sabadellenc.

Va morir a Sabadell el dia 16 de setembre de 1905.

El MAS conserva una dotzena d’obres de Sallarès, de les quals dues estan exposades a la permanent. Totes les obres guardades a la reserva pertanyen al gènere paisatgístic i són de factura molt similar.