Escenògraf i paisatgista. Deixeble de Joan Vila Cinca a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. El 1889 va continuar els seus estudis a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i els amplià a Roma i París, on va ser pensionat el 1892. A la capital francesa va ser deixeble de Corpesar, escenògraf del Gran Teatre de l'Òpera de París, i va fer còpies d'obres conservades al Museu del Louvre.

Andreu Castells ens diu que s’ha confós bastant Sanahuja amb un altre pintor establert a Sabadell, però força anterior cronològicament: Lluís Vermell. Aquesta confusió és motivada pel fet que tots dos van fer freqüents sojorns al Migdia francès.

La família Sanahuja es traslladà a Sabadell quan ell tenia només un any. Format al costat de Josep Espinalt, va treballar com a conserge de l'Acadèmia. Després de la mort d'Espinalt (1891) marxà a treballar a Barcelona, on va conèixer els pintors Modest Urgell, Isidre Nonell i Joaquim Mir.

Més tard viatjà a Roma, on visqué tres anys. A la capital romana coincidí amb Antoni Estruch, Enric Serra, Josep Benlliure... De retorn a Sabadell, pintà alguns retrats per encàrrec, però sense gaire fortuna, fet que provocà que poc després marxés a França.

De la seva vida i trajectòria artística se'n sap poc. D'entre les poques notícies que ens n'han arribat, cal destacar la seva participació en una exposició internacional a Ais de Provença, on obtingué un diploma d'honor. Així mateix, sabem per la Revista de Sabadell que solia exposar, com era molt freqüent a l’època, a l’Ebenisteria Creus. Per mitjà d’aquesta referència podem afirmar que Sanahuja gaudia de més reconeixement a l’estranger –presumiblement a França– que a casa nostra i que era un fidel admirador de l’obra del francès J. B. Camile Corot.

El 1903 va fer una exposició a la Lliga. A Tolosa de Llenguadoc fou condecorat com a oficial de l’Académie l’any 1910. Quan va retornar a Sabadell ho va fer en un estat d'escassetat econòmica molt important, que l’obligà a refugiar-se a l’asil de les Germanetes, on va morir el 27 d’abril de 1936.

D'entre l’obra coneguda que ens ha deixat cal destacar uns retrats de la família Buxó. El MAS conserva 7 obres seves. Només una es troba a la permanent. Les sis restants són petites notes de tema paisatgístic.