Soler Rovirosa és considerat com el màxim representant de l'escenografia realista a Catalunya. Va iniciar la seva formació a Llotja i als tallers dels escenògrafs Josep Planella, Fèlix Cagé, Lluís Rigalt i Marià Carreras. Dues estades a París, el 1857 i el 1862, li van servir per perfeccionar els seus dots artístics. Abans d'emprendre el segon viatge va fer conjuntament amb el seu amic Joan Ballester diverses escenografies per als teatres Principal, Circ Barcelonès, Camps Elisis, per al teatre de Mataró...

Però sens dubte allò que va marcar profundament les seves realitzacions fou l'estada al taller parisenc de Cambon i Thierry (1862-1869). Aquest taller, el més important i cèlebre, treballava per a l'Òpera de París. La gran destresa de Soler i Rovirosa el portà a encarregar-se de la secció de dibuix i perspectiva. Precisament el seu encertat ús de la perspectiva i del trompe l'oeil caracteritzen la seva obra que entronca clarament amb el naturalisme francès.

En retornar a Barcelona el 1869, s'associà amb Francesc Pla i Vilà (1830-1887) per crear la raó social Soler i Pla que obrí taller al Circ Barcelonès. D'aquí en endavant la seva trajectòria fou imparable, treballà per al Circ Barcelonès, per al teatre Principal, per al teatre de Reus, per al teatre Principal de Saragossa, per al Liceu... Aquesta abundància de produccions responia, com molt bé explica Lluís Labarta, a la seva gran categoria com a artista i a la seva capacitat de treball. Soler i Rovirosa no només pintava decorats sinó que també es feia càrrec del disseny del vestuari dels personatges.

Malgrat ser barceloní, Soler es va relacionar amb el món artístic sabadellenc. Bon amic de Ramon Quer, es refugià a Sabadell el 1870 quan es declarà una epidèmia de febre groga a la ciutat comtal. El sojorn de Soler i Rovirosa fou un autèntic revulsiu per als artistes professionals i aficionats de la ciutat que s'aglutinaren entorn d'ell. D'entre les obres que va fer a Sabadell destaca la decoració del Teatre Principal.

El 1885 va obrir un taller propi al carrer de la Diputació en el qual es formarien els principals escenògrafs de la propera generació com Joan Francesc Chia, Salvador Alarma, Oleguer Junyent. Cap al final de la seva vida va escriure una memòria que portava per títol Artes escenográficas, que recollia el seu pensament sobre les arts escèniques i que fou el resultat d'un viatge a Bayreuth.

Va fer tot tipus de produccions: sarsueles, comèdies de màgia, drames, òperes, espectacles de ball, etc. La llista de títols seria llarguíssima, per això només en citarem unes quantes: Les cent donzelles, Lo rellotge del Montseny, De la terra el sol, Lo pont del diable, La Virgen del Pilar, Mis Helyett, Miss Robinson, La Virgen del Mar, Don Juan Tenorio, El mágico prodigioso, Lo monjo negre, Jesús de Nazareth, Lo Compte Arnau, El hijo de la noche, La magia nueva, Don Giovanni, La Sirena, La Traviata, Tristán e Isolda, Romeo e Giulietta, Aida, Nerón, Sansone e Dalila, Don Carlo, Clorinda, Parténope i Excelsor.

Les cinc obres que el MAS té de Francesc Soler i Rovirosa procedeixen d’un dipòsit fet el 1977 per la Junta de Museus de Barcelona atenent una sol·licitud del Museu que no tenia cap obra seva. Dues de les obres formen part de l’exposiciópermanent i les tres restants són al magatzem. D'aquestes darreres destaca una aquarel·la d’un projecte de font monumental.