Número: 40017 / 12

Títol: Gran campana

Autor: Antoni Tàpies

Data: 1994

Dimensions: 1,8 x 2,4 x 1,37 m

Material: Coure i aliatge de ferro, estany, plom, zinc i níquel

Ubicació actual: Racó del campanar

Descripció: Escultura en forma de campana. Presenta un tall en què hi ha inserits dos marcs entrecreuats, formant una mena de creu grega de gran rellevància volumètrica. Un travesser col·locat en diagonal recorda una hipotètica biga de suport. Inclou símbols com una creu en aspa i una inscripció capgirada en què s’hi pot llegir, en autògrafs realitzats amb pintura blanca, “DE SONERE EMISIO”; hi ha ratllades la “R” i la “E” consecutives. Aquesta locució llatina al·ludeix al títol d’un llibre català del s. XVI que recollia les instruccions per fer convocatòries amb campanes. La campana de Tàpies descansa directament sobre la peanya de formigó, sense cap altre element de sustentació.

L’artista va voler que la campana perdés les seves connotacions religioses i l’elevà a símbol per considerar-la abric, aixopluc i recer en tenir en compte la seva utilització quan es feia cridar a la població alertant-la del perill.

Història: Escultura encarregada per l’Ajuntament de Sabadell. Realitzada a la Foneria Barberí d’Olot l’any 1994. La Campana es convertí en la tercera escultura pública firmada per Tàpies fora de Barcelona ciutat i Sankt Gallen (Suïssa).