Josep Campeny i Josep Renom. Noi dels càntirs

Número: 40066 / 50

Títol: Noi dels càntirs

Autor: Josep Campeny i Santamaria i Josep Renom i Costa

Data: 1949. Data d’ingrés: 1919

Dimensions: 1,80 x 0,80 x 0,80 m

Material: Ferro i pedra

Ubicació: Plaça de Jean Piaget

Descripció: Conjunt format per una escultura i una font amb funció de basament. La figura és un infant dempeus amb les cames obertes i un càntir català a les mans i un altre a terra; amb indumentària popular, pertany al tipus d’escultura de tema anecdòtic.

El basament, amb forma de columna jònica de proporció distorsionada, presenta, a la cara frontal, l’escut de Sabadell en baix relleu. Situat a sobre d’un basament quadrat amb una aixeta i una pica de pedra a la cara frontal.

Història: "El noi dels càntirs" és una còpia de l'obra homònima que Josep Campeny i Santamaria creà per a la plaça del Bisbe Urquinaona de Barcelona l'any 1912. La còpia de Sabadell, però, es diferencia pel seu basament petri i pel fet que té un càntir menys. “El noi dels càntirs” és una de les tres fonts que la Comissió de l'Eixample de Barcelona encarregà el desembre de 1911 a Josep Campeny, junt amb “El Trinxeraire” i la “Font de la granota”. Totes les va fondre en bronze la foneria Morales i es van col·locar al carrer el 1912. Les tres les copià, a Sabadell, la foneria Martínez. El “Noi dels càntirs” s'instal·là als jardinets de la plaça del Doctor Robert l'any 1919. Quan l'any 1949 es reurbanitzaren la plaça de Clavé i la plaça de Jean Piaget, es decidí traslladar aquesta escultura fins al seu emplaçament actual. L'obra va patir diversos atacs vandàlics, per la qual cosa l'any 1999 s'enretirà i es va refer íntegrament.