Sota el títol Potser un altre món hagués estat possible, els artistes Maria Romaní i Marcel Ayats conviden a seguir una narració, expressada a través de poemes visuals i poemes objecte, sobre diverses formes de violència a la nostra societat; tant des d'un punt de vista contemporani com històric.

Totes les seves obres, crítiques, cerquen un únic objectiu: els desitjos de pau dels seus autors, en el sentit més ampli del terme.

L'exposició també conté un recull de poemes visuals agrupats a partir d'una temàtica, una tècnica o procediment determinats, una etapa de la seva creació,...

Tot i que una bona part d'aquests poemes visuals han estat realitzats fa una colla d'anys, malauradament encara estan de rabiosa actualitat.

Marcel Ayats i Maria Romaní a banda de conrear individualment altres branques del món artístic i cultural, com a parella comparteixen la passió per la poesia experimental. Aquest tipus d’art, que a ells els agrada anomenar conceptual, és la suma de moltes habilitats artístiques: dibuix, fotografia, disseny, escultura, etc.

Tal com ells mateixos expliquen, cada peça, sobretot pel que fa als poemes objecte, és el fruit d’un treball de recerca de materials molt diversos i de resolucions de problemes pràctics per assolir la síntesi d’un resultat final. En una paraula: cada obra és un món. Quan parteixen d’una idea i l’aconsegueixen resoldre positivament, ja sigui per la seva expressió de dolor, pel seu joc irònic, per la seva crítica social, etc. es senten profundament esperonats tant a nivell intel·lectual com emocional.

Marcel Ayats (Sabadell, 1956), es defineix com a poeta, editor de poesia, artista conceptual. Amb estudis universitaris de Filologia catalana ha publicat a revistes com: Siglo XXI, Sal i Pebre, Artilletres, Plaquettes: Els escriptors homenatgen Folguera. Papers de Versàlia, entre d’altres.

Entre els seus llibres publicats destaquem: Naufragi silenciós d’ales cremades. Editorial Columna,1993. Premi L´Espurna del Clot 1992. Barcelona, El clima de l’asfalt. Papers de Versàlia nº 3. Col·lecció Zona blanca, 2006

És membre cofundador del grup de poetes Papers de Versàlia. És una associació cultural constituïda l’any 2001 i destinada a promoure la creació poètica i la seva difusió a nivell de tot l’estat. Papers de Versàlia publica plaquettes col·lectives de poesia, guiades per un motiu temàtic i obertes a la participació descriptors convidats, sempre amb la col·laboració d’un o més artistes plàstics; publica llibres de poesia, dins la col·lecció Zona blanca; fa recitals de poesia, presentacions de plaquettes, de llibres, intercanvis poètics, col·laboracions amb diferents universitats, membre de jurats ...

Maria Romaní (Sabadell, 1960) és mestra de professió i va entrar en contacte amb el món de la ceràmica l’any 1986 assistint a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal. A partir d’aquell moment queda captivada pel món de l’argila i no deixa d’assistir a cursos amb el seu afany de conèixer més i de manera contínua aquest món artístic, a la vegada que ella va introduint-se i fent les seves pròpies creacions.

A partir del 2005 es va poder dedicar de ple a la ceràmica i va començar a participar en exposicions col·lectives dins del nostre país i també a l’estranger.

Entre la seva activitat destaquem que és membre del Consell de Redacció de la Revista Terrart, col·laboradora de la Revista Quadern, de la Fundació Ars de Sabadell, artista convidada en el pla de Formació del professorat a “Els artistes a les escoles”, entre d’altres.