Del 22 de desembre al 28 de febrer

Inauguració: dijous, 22 de desembre a les 19h.

Al Museu d'Art

“Espacio sustrato” és un dels projectes artístics premiats per la Fundació Guasch Coranty, que des de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona es dedica a estimular i promocionar la creació i la investigació artística entre els estudiants. Aquesta mostra és, doncs, fruit d’una de les beques que ha atorgat la fundació i que ha estat desenvolupada per l’artista sabadellenc Gerard Torres Sanmartí durant el període 2021-2022.

El projecte parteix de la recerca en curs de la tesi Residualitat productiva; processos paral·lels en la pràctica artística i es sustenta a partir del concepte d’espai substrat que l’escriptor Agustín Fernández Mallo desenvolupa al seu llibre, Teoria general de la basura (2018). Aquest plantejament d’un espai on tot es sustenta, d’un lloc fèrtil on tot creix, és el que en Gerard estableix per a si mateix i des d’on crea mitjançant residus artístics.

L’interès per treballar amb elements residuals sorgits de la seva pròpia producció artística li permet construir nous paisatges que enllacen amb l’estètica d’allò residual i alhora li permeten formar part d’un panorama artístic contemporani que ofereix noves estratègies i pràctiques de representació.

El treball que ens presenta és a més d’actual, un treball sensible i agosarat, que gira la mirada cap a allò oblidat i que és capaç de revalorar els objectes, dignificar els residus i honorar les deixalles pròpies i les dels altres per transmutar-les i convertir-les en art aportant noves visions que actuen com a generadors de pensament.

Dra. Eva Vila Pou

En el llibre Origen de l’obra d’art (1935-1936), Martin Heidegger ens explica que, en termes fenomenològics, la recerca del “còsic”  defineix els objectes. Per exemple, el “còsic” d’una cadira és la capacitat que té per asseure’s. Definir la pràctica artística a partir del còsic pot ser complex, però si partim del fet que el “còsic” és la residualitat de l’obra o residu que es desprèn del procés artístic, pot ser una aproximació a la idea de Heidegger en la recerca d’allò que dona caràcter a la creació artística. Això es pot traduir a l’emergència, valors plàstics entesos com a estrats, fets aleatoris, errors, material sobrant, accidents, rastres etc., ja que aquests fets o residus productius, neixen d’un potencial continu (procés actiu) en qualitat de procés passiu. Els residus no es poden simular perquè han de formar part d’una arqueologia de taller a partir de l’atenció del procés.

La hipòtesi de la tesi doctoral Residualitat productiva; processos paral·lels a la pràctica artística és que avui l’obra d’art i la pràctica contemporània tendeixen a preservar aquests principis, atès que la digitalització ha polit el resultat i la imatge, donant el concepte de la perfecció com a màxima i en termes marxistes, l’ha convertida en una mercaderia. Byung Chul-Han apunta que en una societat immunològica, no hi ha marge per a la imperfecció o l’aspecte negatiu.

En definitiva, el residu pot considerar-se com la condensació d’una suma de factors en què la informació queda comprimida i concisa en el que es vol dir; un resultat resultant de determinats factors. Podem entendre un resultat residual com un sistema complex que conté certs paràmetres de la teoria del caos, de la fragmentació de l’obra o del nomadisme de l’obra entre d’altres. Quan al material residual se li dona importància i es reutilitza, genera novament residualitat i així el procés actua de manera cíclica com un motor de treball (ad infinitumm) i es pot reproduir consecutivament. Això és el que, en termes d’Agustín Fernández Mallo, s’entén com a reproductibilitat residual. 

El meu treball proposa investigar si aquests valors emmarcats com a aspectes residuals de la producció artística, al llarg de la història i avui dia, aporten o no sentit a la creació artística i si aquests aspectes de la metodologia tenen capacitat per regenerar i renovar el llenguatge artístic. En la meva opinió, aquests aspectes formals i conceptuals aparentment marginals de la praxi artística podrien humanitzar la creació artística davant l’estereotipació de l’art.

Gerard Torres Sanmartí