Del 20 de març al 5 de maig del 2024

Al Museu d'Art

Sabadell Obert és un instrument per donar suport a les pràctiques artístiques contemporànies a la nostra ciutat; acull artistes per desenvolupar el seu treball a l’Estruch per després mostrar-lo al Museu d’Art de Sabadell en forma d’exposició. En aquesta mostra es presenta el guanyador del premi SBD OBERT 2022/ART EMERGENT, atorgat al creador i historiador del disseny Guillem Celada (Sabadell, 1986).

Després de vint-i-cinc anys de treball en disseny i producció de productes en cartró i en paper en els camps de l'embalatge, les carpetes, els estoigs especials o el mobiliari, un local Ple de cartró és, a vista general, el rastre i llegat d'una empresa local extingida. Una acumulació de dissenys invisibles tant per la seva naturalesa de contenidors i no de continguts, com pel seu caràcter perifèric, anònim i desvinculat de les estructures culturals del disseny.

Com mostrar el recorregut vital d'un projecte empresarial cooperatiu desaparegut recentment?, es presenta com el gran dubte a l'hora d'abordar aquest relat menor del disseny. Una història aparentment sense transcendència més enllà de la vivència dels seus protagonistes, però que, tanmateix, amb la seva desaparició, es perd un saber fer i desapareixen les estructures invisibles que alimentaven un sistema cultural i econòmic local, que també se'n va.

Aquesta empresa era Plec de Cartró S.C.C.L, cooperativa fundada el 1993 per Rafael Celada, autodidacta, Joan Guals, treballador de la industria de les arts gràfiques i Manel Raluy, treballador de la industria tèxtil. Aquest projecte empresarial va funcionar fins el 2023, coincidint amb la celebració del trentè aniversari del seu inici d’activitat.

El projecte es configura en dues direccions:

Per una banda, una exposició efímera en forma d’instal·lació per mostrar les tipologies i la quantitat de producció generada al llarg d’aquestes tres dècades. Aquest gest permet traslladar a una institució (dedicada a la promoció de la creació cultural i artística) una producció en disseny i artesania que no havia gaudit pràcticament de reconeixement, malgrat el valor intrínsec del recorregut en treball creatiu.

I per l'altra, una publicació que recull de forma més detallada els exemples de les diverses línies de producte, la documentació vinculada a la història de la empresa i el recull del testimoni de Rafael Celada, com a impulsor principal d’aquest projecte. Un format que permet relatar i alhora generar un arxiu visual i testimonial.

La publicació es realitza amb col·laboració amb Mala Peça, pol cooperatiu de Sabadell. Un espai que es presenta idoni per la proximitat amb el Museu d’Art de Sabadell, i per la connexió temàtica que existeix entre el tema tractat (Plec de Cartró SCCL, cooperativa que s’extingeix) i Malapeça (espai de treball i creació de noves cooperatives). Aquesta connexió simbòlica entre el que s’acaba i el que neix, traspua una poètica del temps, i un cant al futur.

Així doncs, el projecte és una revisió del recorregut d’una cooperativa i a la vegada, del curs vital de l’autor (Guillem Celada), per la seva proximitat amb el transcórrer d’una forma de producció que seguia la fórmula habitatge i taller en un mateix edifici (treball i vida com una unitat). Una història pròpia i intima, i alhora, aliena i extensiva. El projecte és (tot i que d’una forma atropellada), un gest de restitució, de visualització d’un passat propi, que d’altra forma simplement s’hauria esvaït en l’oblit.

Les restes materials d’aquesta producció en disseny, simplement haurien acabat sent pasta de paper per esdevenir nous bens de consum i la memòria una nebulosa inadvertida a l’atmosfera.

Col.labora: Acadèmia de Belles Arts i l'Estruch

Guillem Celada Prior. Sabadell, 1986

Tot i venir dels estudis de disseny, la meva producció ha estat sempre vinculada al gest i la idea de la  recuperació. Una gran part de la tasca desenvolupada recau en el rescat i documentació d’objectes de disseny industrial dissenyats i produïts en el context del tardo-franquisme que coincideix amb el de l’incipient naixement del disseny al país. Aquesta activitat la vaig començar en una edat molt primerenca, recol·lectant objectes i mobiliari amb què topava a la via publica. De seguida aquesta pràctica em va despertar l’interès per dotar d’una història aquells elements que algú havia abandonat i que la fascinació que a mi em generaven em condicionaven a l’hora d’entendre (innocentment) el perquè algú no voldria aquelles peces. Més tard, vaig entendre la vinculació d’aquests objectes (que temps després vaig començar a adquirir també) amb el context (local del passat recent) i les peculiaritats per la realitat política i socioeconòmica que es va viure, i en el que he anat centrant altres recerques, m’ha encaminant a la gestació de micro relats des de l’art, espai en que trobo la possibilitat de desenvolupar propostes que comptin amb rigorositat històrica combinada amb la llibertat artística per formalitzar i donar a conèixer reflexions o visions sobre els temes que abordo. El denominador comú de les diferents tasques que desenvolupo (a més de voler dotar d’història i identitat els elements amb què treballo i que desperten el meu interès, sense mai oblidar el reflex i el rastre d’una realitat col·lectiva a la que van pertànyer i el simbolisme o la càrrega política que d’ells se’n desprèn), és el gest de l’espigueig, l’acció de recollir elements que han quedat en un terreny de cert rebuig .

El rescat de personatges o fets del passat recent, em permet des del terreny de l’art, aportar una visió reflexiva a diversos aspectes que poden anar conformant un relat extens sobre episodis de la modernitat d’aquí, on particularment ha tingut una càrrega de resistència. És des d’aquest terreny de l’art que em puc avançar també a períodes i usar mitjans d’investigació i formalitzacions que la historiografia més acadèmica no contemplaria o obviaria, alhora que em permet crear connexions i visions sobre elements o fets aparentment desconnectats entre si.

El treball amb elements i personatges que han tingut una posició d’actors secundaris del relat oficial, esdevé alhora una forma de dignificació col·lectiva, que en el cas en particular del disseny, és necessària, no tan sols per articular narració pròpia amb afany completista, sinó per la desacomplexió necessària d’uns treballs i estètiques que parlen d’un moment, d’una forma d’entendre el món material del què a resultes encara en gaudim o en patim les conseqüències.

M’adono que tots els projectes que desenvolupo, en els temes  que em mouen, hi ha sempre present un conflicte o diàleg entre la cultura acadèmica i la cultura del carrer, un conflicte del Pop i el popular que en definitiva és, un conflicte personal de com visc i intento gestionar els contextos on habito. Contradiccions donades per la cerca (suposo) d’una coherència personal i la disjuntiva entre allò que m’atrau i allò que em representa.