Del 16 de maig al 15 de juny de 2014 al Museu d'Art. En el marc del Dia Internacional dels Museus. Descobreix la joia del museu.

Presentació

L’any 2011 la néta de Joan Vilatobà, Isabel Vilatobà, va cedir en dipòsit al Museu d’Art de Sabadell una part del fons personal del seu avi. Estava compost per 88 dibuixos i pintures de Joan i Màrius Vilatobà i 1832 negatius en placa de vidre de Joan Vilatobà, que se sumava al comodat ja realitzat l'any 1997 pel seu pare, Armand de 319 plaques i 99 positius d'època.

Durant aquests anys, tècnics de l’Arxiu Històric i del Museu d’Art de Sabadell han treballat conjuntament per inventariar, documentar, netejar, millorar l’estat de conservació, digitalitzar i iniciar l’estudi d’aquest important fons artístic i fotogràfic.

Tan bon punt es van començar a obrir les capses dels negatius, aparegueren noves informacions sobre Joan Vilatobà. Es sospitava, tal com ha succeït, que es descobririen fotografies inèdites, bé perquè no se’n conserva el positiu, o bé perquè mai es va arribar a fer; s’han pogut refer també les seqüències i les proves per a la creació de les fotografies més conegudes, especialment les escenes; fins i tot, s’han descobert nous temes i aspectes inèdits del treball d’aquest fotògraf sabadellenc. El resultat final d’aquest procés, com tant sovint passa amb els bons artistes, ha superat de llarg les millors expectatives.

La fotografia té un component de màgia i de misteri, potser per allò de que els negatius no són fàcilment identificables i han de restar ocults a l’espectador. Es considera obra acabada aquelles còpies en paper que el fotògraf va elaborar després de triar la composició i d’extreure’n el positiu amb una procediment concret. Hi ha, fins i tot, qui creu que són obra només aquelles còpies signades i entén la resta només com a provatura.

És per això que tenir l’oportunitat d’estudiar i fer les primeres anàlisis d’un fons d’artista és sempre un privilegi.

Els tècnics de l’Arxiu Històric de Sabadell han inventariat, netejat i fotografiat 2.151 negatius en placa de vidre. A continuació, els tècnics del Museu d’Art de Sabadell han fotografiat els 99 positius d’època i han documentat tots els negatius en placa de vidre, establint relacions tant amb tots els positius que conserva el Museu (incloent els arribats per altres fons), com amb altres obres d’art. També s’han aconseguit identificar alguns dels personatges fotografiats, gràcies a la documentació d’època, tant si es tractava de retrats d’estudi de personatges coneguts (artistes, músics, toreros, actors i actrius, etc.) com de persones de l’entorn familiar del fotògraf.

Joan Vilatobà, fotografies. Cicle d’exposicions

Per tots aquests motius, es donarà a conèixer la disponibilitat pública d’aquest fons després de les tasques de digitalització i de documentació portades a terme, amb l’objectiu que de mica en mica historiadors i investigadors vagin enriquint i millorant el coneixement que tenim d’aquest imprescindible fotògraf que és Joan Vilatobà.

S’organitzara un seguit de mostres de petit format, en total 4 mostres, que es presentaran a la saleta de l’antic menjador de la Casa Turull, a la planta baixa sobre aspectes generals o concrets d'aquest fons i seran:

•            Del 24 d’abril a l’11 de maig, Joan Vilatobà, fotografies. Presentació.    

Projecció d’una selecció d’imatges de les més de 2.100 plaques digitalitzades ordenades per temes, acompanyada d'una descripció de la col·lecció.

•            Del 16 de maig al 15 de juny. Joan Vilatobà, fotografies. Nu masculí.

Si l’anàlisi d’aquest fons ha aportat un tema inèdit del que fins ara coneixíem de Joan Vilatobà, aquest és la fotografia de nu masculí, un dels temes recurrents però menys coneguts de la història de l’art. En el marc de l'activitat "Descobreix la joia del museu" del Dia Internacional dels Museus.

•            Del 19 de juny al 20 de juliol, Joan Vilatobà, fotografies. El treball de l’escena.

Per arribar a fer una fotografia, Joan Vilatobà desenvolupava tot un procés creatiu: la selecció dels temes, la recerca dels models, la composició, les diferents proves, la selecció final i el positiu.

•            Del 16 d’octubre al 16 de novembre, Joan Vilatobà, fotografies. L’ofici de fotògraf

Més enllà dels temes i de tots aquells aspectes relacionats amb la dimensió de Joan Vilatobà com a fotògraf artístic, l’anàlisi del fons ofereix una visió molt completa de l’ofici de fotògraf a principis del segle XX. Les plaques parlen de la tecnologia, de l’estudi del fotògraf, de la tècnica fotogràfica, dels retocs i les adaptacions per aconseguir l’efecte desitjat, de les exposicions de fotografia artística, de com s’havia de guanyar la vida...

Nu masculí

Les fotografies que veieu en aquesta exposició fa dècades que ningú no les havia vist. De fet, no teníem constància que Joan Vilatobà les hagués fet i ha estat certament una de les sorpreses que l’estudi d’aquest fons fotogràfic ha desvetllat.

El nu masculí representa el 0,34 % del fons fotogràfic de Joan Vilatobà que conserva el Museu d’Art de Sabadell, entre positius d’època i negatius en placa de vidre. En comparació amb el nu femení, que representa el 13,68 % del fons, sembla un percentatge molt petit però petit no significa menys important. Només el fet que aquestes fotografies existeixin, que hagin arribat en bon estat i que les puguem estudiar ja és molt determinant perquè sens dubte afegirà nous elements d’anàlisi per a qualsevol que vulgui investigar l’obra de Joan Vilatobà.

El nu masculí es considera una de les classificacions acadèmiques de les obres d’art. Les societats prehistòriques ja representaven homes nus i, amb el pas dels segles, es va convertir en un tema constant, des del món clàssic fins l’actualitat. Com, si no, s’hauria pogut representar de manera efectiva la nuesa i la indefensió de Crist en el seu martiri?

Qualsevol estudiant de les acadèmies artístiques havia dibuixat més d’una vegada el cos masculí nu com un exercici més d’anatomia humana. Ja fos amb un model o a partir d’una representació escultòrica a l’aula, els alumnes havien de reproduir fidelment proporcions, músculs i postures.

Representar el cos humà despullat ha tingut diferents significats, segons els moments històrics i el context cultural dels artistes. Antigament anava molt lligat a la mitologia i la religió, tot i que, alhora, constituïa un estudi anatòmic del cos, especialment en els moments en què l’art s’havia d’apropar de manera més o menys fidel a la realitat. No cal dir que també ha estat molt important la representació de la bellesa o d’un ideal estètic de perfecció i, no podem oblidar-ho, el cos humà nu ha tingut també un component eròtic i sexual.

A la segona meitat del segle XIX i a principis del segle XX la fotografia de nu masculí no era tan habitual com la del nu femení però, tot i així, no va deixar de ser ben present. Homes i nois es fotografiaven despullats, ja fos per a fer servir les imatges com a models per a artistes ( com les escultures de les acadèmies), amb finalitats científiques o simplement per a la contemplació estètica del cos masculí. Aquesta darrera finalitat va imposar-se sobretot amb l’aparició del culte al cos.

El museu conserva 8 fotografies de nu masculí i, encara, 12 imatges en què el model té el tors nu i 8 en què en una escena de parella l’home també està nu. Com dèiem, no és un percentatge molt alt però sí molt significatiu pel fet que fins ara eren fotografies pràcticament desconegudes. De totes aquestes n’hem seleccionat sis, les més representatives, ja sigui pel model (el seu germà Josep) o bé perquè reprodueixen composicions que també trobem en la fotografia de nu femení.