Del 15 de maig al 13 de juliol del 2014 al Museu d'Art

En aquesta inèdita presentació de l’obra d’Artur Heras en el Museu d’Art de Sabadell es pot contemplar una selecció del seus treballs més emblemàtics ordenats en quatre grups temàtics per a ajudar a esbrinar l’evolució de les seves propostes estètiques: “Paranys” (1964-1070), on les seves ironies conceptuals despleguen des de reveladors simbolismes icònics fins a simulacres sobre els valors humans; “Banderes” (1969-1979) recull la idea d’instal·lació per a expressar el seu compromís cívic i artístic; “Espills” (1992-2003) evidencia la seva elaboració pictòrica espontània i la seva recerca de grans formats; i un darrer capítol dedicat a la integració, en el context de la pintura, de diversos materials –tela, fusta, metall- que completen i perllonguen fora del límit del bastidor, l’expansió de la pintura entorn de l’individu com a eix de l’esforç i constant equlibri, temes pròxims a molt ciutadans d’avui.

Aquest projecte és fruit de la col·laboració entre el Centre d’Art Contemporani de Perpinyà àcentmètresducentredumonde i el Museu d’Art de Sabadell, que s’inicià amb la recent presentació de l’exposició de Xavier Oriach. Cartografia pictòrica al centre francès.

L’establiment d’un marc de col·laboració entre aquest centre francès i el Museu d’Art de Sabadell esta obert a d’altres projectes que puguin sorgir en el futur, permetent la difusió dels treballs i dels autors de la nostra ciutat fora del nostre territori, per una banda, i també poder gaudir a la nostra ciutat de propostes de la qualitat del pintor Artur Heras, per una altra banda.

Continguts

Amb la seva renovació formal dels anys seixanta, junt a d’altres noms claus en el desenvolupament de la plàstica valenciana agrupats en aquell moviment de “crònica de la realitat”, Artur Heras ens va obrir els ulls a una realitat plural i heterodoxa, més enllà de les rígides fronteres que acotaven l’expressió artística.

D’ençà, Heras ha transitat múltiples camins en què sempre s’ha mostrat audaç i valent per explorar els trets essencials del fet artístic. Així la seva obra es manifesta en diverses disciplines com pertoca a esperits indòmits que no deixen d’investigar en les múltiples vessants de l’experiència humana. La seva trajectòria professional constitueix un referent per a entendre l’evolució del panorama artístic de la capital del Túria de les últimes dècades on l’hem vist participar com a agitador cultural des de les seves responsabilitats de programador artístic en la Sala Parpalló i d’altres espais de la ciutat de València en l’etapa democràtica, i com a creador d’una fina i incisiva iconografia que ha actualitzat determinades fites de la nostra història i de la nostra cultura.

Durant tots aquests anys ha sabut mantenir un estil propi on els llenguatges figuratius s’enriqueixen amb textures i elements matèrics. En la seva peculiar aproximació al pop incorporà objectes d’arrel neodadaista i grafismes que adopten una nova significació al ser descontextualitzats i utilitzats pel seu poder de d’evocació davant una realitat múltiple i canviant. Les possibilitats semàntiques dels objectes escollits com ara els quaderns, el mateix llenç, els sobres de cartes, números i lletres, etc. es veuen reforçades per la ironia i la representació crítica de la ficció que defineix el fet de la creació plàstica. El seu univers temàtic juga amb un coneixement del poder de les imatges publicitàries i a través del trompe l’oeil incorpora l’àmbit tridimensional. Aquesta via d’experimentació es completa amb la seva vessant escultòrica on obté uns resultats d’una gran capacitat expressiva amb una economia de mitjans per a destacar la força dels materials. En aquest camp ens trobem amb una subtil recreació del poder metafòric de determinats signes i elements de la cultura popular despullats d’allò més anecdòtic per a potenciar altres components més essencials i formals.

El treball d’Artur Heras ha anat així decantant-se cap a opcions i temes més personals que l’han conduït a una revisió personal de determinades figures de la cultura occidental contemporània (el cubisme, la Bauhaus, l’art soviètic –Tatlin-, l’aventura humana de la literatura representada en l’obra de Hemingway, Kafka, Pavese) elaborant un ampli ventall de recursos per a analitzar amb rigor conceptual, gran ironia i sentit crític la fortuna d’aquests símbols de l’escena actual. L’eloqüència de la seva figuració, el tractament plàstic i el domini del color defineixen l’aportació d’aquest artista que coneix profundament els recorreguts del pop, el surrealisme i el realisme, tot optant per una personal síntesi. En la seua pintura, en la seu escultura i en la seva faceta d’il·lustrador i dissenyador gràfic sempre s’ha caracteritzat per un estil directe i depurat, espontani, resultat d’una acurada posada en escena de temes i conceptes que ens acoten a un univers misteriós i complex. Amb el nou mil·lenni s’ha intensificat la seva activitat expositiva (Despulles –sala Bancaixa de València, 2000-, L’evidence éternelle al Centre d’Art Contemporani àcentmètresducentredumonde de Perpinyà, 2005, Pintat i expandit, Espai Alfaro-Hoffman, 2013, Fundació Chirivella Soriano de València, 2013, Quadern d’invocacions, Muro d’Alcoi, 2014) que començà allà pels anys seixanta i que continua bastint amb una praxi pulcra i magnètica alhora.

Cites d’altri

·           “Heras, (Artur). Pintor valenciano, nacido en Xàtiva en 1945, que a los 18 años descubrió el pop-art crítico, a la manera del movimiento creado a partir de estampa valenciana, como eslabón entre Renau y el infinito, en el que figuraron grupos como Crónica, Realidad o el trío de calaveras Boix, Armengol y Heras. Posteriormente hizo del collage de materiales y patrimonios una declaración de principios sobre la inseguridad del vanguardismo, así en la tierra como en el cielo, así en política como en pintura y, entre silencios operativos e ironías conceptuales, desarrolló su propia individualidad creadora que abarca desde las imágenes simbólicamente residuales y desnudas del pop-art a un mundo de estuches y simulacros, donde las siluetas o las imágenes son los únicos valores de uso y cambio de lo humano. Ninguna técnica plástica le es ajena, ni espacio alguno, por lo que, por el camino del arte va hacia la instalación como situación óptima y natural de perplejidad creadora”.

Manuel Vázquez Montalbán en Artur Heras. Quadern de dibuix, 1993

·           “[...] Totes les banderes són mites : cadascuna respon al seu. Hi hem d’escollir. Heras ha definit l’exposició i el llibre ‘com un intent d’abolir-les totes o com l’espressió més arrelada del desig d’una única bandera que no gosa dir el seu nom’. Ara com ara és aixó”.

Joan Fuster en Artur Heras. Bandera, bandera, 1980

·            “L’ocupant d’aquesta casa és un home dotat per a les arts plàstiques, amb una habilitat d’artesà d’altres temps, amb una curiositat incansable a la recerca de tècniques noves, amb una propensió als assajos i als errors. La seua creació pictórica descansa sobre una espontaneitat breu, però elaborada, i que li permet anar canviant l’elecció dels temes, dels colors, dels materials”.

Mario G. Bonafé en A.H. El camí de l’art, 1994

·           “En la más reciente obra de Heras no existe ninguna intención por “mostrar” realidades, sino por “desrealizar” sobreentendidos, poderes interpretativos impuestos o condicionantes. Apunta a una negación fuerte de la realidad, por medios más entroncados con las vanguardias históricas y el estructuralismo que con el ‘Realismo mágico’ o la fantasía. Si hubiera que elegir entre las denominaciones más usuales del arte contemporáneo, sería preferible la de ‘conceptual’, habida cuenta de los ejercicios de poesía visual que nos ofrece con cierta regularidad y constancia. Pero… ¿qué arte no es conceptual? O, dicho de otra manera,… ¿quién puede sostener todavía la fantasía decimonónica del “arte por el arte?”

Vicente Pla Vivas en “Artur Heras en los límites del intercambio”, 2012 (inèdit)

Resum biogràfic

Naix al carrer de les Ànimes de Xàtiva a l’abril de 1945. Va estudiar als instituts Josep de Ribera i Lluís Vives fins al seu ingrés a l’Escola de Beles Arts de València els anys seixanta.

La seua formació com a artista plàstic passa per una estreta relació amb les primeres manifestacions del pop-art o el nou realisme i en el seu treball gràfics queden patents els vincles amb aquests moviments; si bé el seu domini en l’ús de tècniques i la llibertat de llenguatges, confereixen a la seua obra una forta plasticitat en un pla conceptualment obert amb una capacitat de construir, manipular i contextualitzar l’objecte artístic fent que predomini l’art sobre la retòrica l’esteticisme.

Les seues primeres exposicions daten d’aquesta dècada i en 1964 obté el premi de pintura en el V Saló Internacional de Març, amb una obra que la crítica va assenyalar com una de les primeres manifestacions en la renovació del llenguatge plàstic.

Un nucli important de la seua producció gràfica va ser dissenyada per a la sala Parpalló de València que va fundar i va dirigir (1980-1995) i en la qual van exhibir els seus treballs importants artistes d’àmbit internacional.

El Ministeri d’Educació i Cultura li va concedir el premi al millor llibre Ronda dels veïns de l’ermita editat en 1985 i el Ministeri de Cultura francès el va anomenar Chevalier des Arts et des Lettres en 1997.

La seua obra ha sigut exposada en nombroses ciutats: Madrid, Sevilla, Saragossa, Barcelona, Santander, Palma de Mallorca, així com París, Mèxic DF, Munic, Buenos Aires i Belgrad. Destaquen les exposicions que sota el títol de Bandera, bandera va mostar a la Fundació Joan Miró de Barcelona en 1980 o l’antològica, junt amb Armengol i Boix que en 1995 va exhibir l’IVAM de Valencia. En 2005 va exposar en la Galerie S. Laurent de París i en el Centre d’Art Contemporani àcentmètresducentredumonde de Perpinyà en 2008. D’aquesta col·lecció ha sigut mostrada una antològia en la Fundació Xirivella-Soriano de València durant 2013 que amb Despulles, exhibida a la Fundació Bancaixa l’any 2000, componen les més amples retrospectives.

Josep Salvador