Del 10 de març al 10 de maig de 2015 al Museu d'Art.             

El Noucentisme és un moviment cultural que es desplega a Catalunya entre 1906 i 1923.

Alguns diuen que l’esperit noucentista segueix pervivint en la cultura catalana: l’ordre, el seny, el mediterranisme, el classicisme… Però, tot això no havia existit ja abans?, es pot arribar a definir el noucentisme en el registre visual?, qui pot citar tres pintors noucentistes de memòria?, quins són els trets estilístics del grafisme noucentista, si existeixen?...

"Els altres noucentistes" vol mostrar la grandesa però també la complexitat d'aquell moviment en el terreny de les arts i dels oficis per mitjà d'un seguit d'obres que pertanyen a les col•leccions dels equipaments de la Xarxa de Museus Locals que coordina la Diputació de Barcelona. Un seguit d'autors que no sempre han estat adscrits al Noucentisme tot i que les peces seleccionades potser puguin incloure-s'hi.

Observant aquestes obres podrem preguntar-nos sobre la solidesa o la fragilitat de la visualitat noucentista. Convidem el visitant de l'exposició "Els altres noucentistes" a descobrir si és fàcil d'identificar un noucentisme visual. Els quadres, les escultures, els gerros de ceràmica, els dibuixos, els cartells, els senyals gràfics que presentem tenen uns trets estilístics o uns imaginaris col·lectius comuns? O hi podem veure uns trets estilístics que corroboren la hipòtesi d'una visualitat noucentista sense renunciar a d'altres tipus de visualitats (modernista, avantguardista o moderna, déco...)?

CONTINGUTS

Àmbit 1. La Mancomunitat i El noucentisme

El 1914 la Mancomunitat de Catalunya crea o consolida un programa cultural molt ambiciós que volia modernitzar el país. Sota la presidència d’Enric Prat de la Riba, fins l’any 1917, i de Josep Puig i Cadafalch la Mancomunitat va crear o va intensificar una infraestructura cultural de primer ordre en molts àmbits: les biblioteques, la renovació pedagògica, les escoles d’arts, l’Institut d’Estudis Catalans, la normativització lingüística, la premsa en català, els estudis comercials …

Per mitjà d’aquestes iniciatives, i sota la direcció inicial d’Eugeni d’Ors, es va desplegar l’ideari que coneixem com a Noucentisme. Un programa polític i un programa cultural que es dirigia a la burgesia catalana en un moment de puixança del catalanisme. L’art o, més ben dit, les arts hi van tenir un gran protagonisme.

Àmbit 2. El territori i la gent

La pintura noucentista va centrar-se en el paisatge i en les persones. O, més específicament, en la gent que habita aquells paisatges, principalment mediterranis, que combinen la vegetació amb els camins i el conreu, amables, poc densos.

Una atenció especial mereix el protagonisme que té la dona en l’imaginari noucentista, com a maternitat o abstreta en el paisatge que contempla. Eugeni d’Ors va oferir un cànon de dona catalana, el de la “ben plantada”, però els pintors i els escultors del període van oferir molts altres possibles models de dona noucentista.

Àmbit 3. L’exaltació dels oficis artístics

Una de les peces claus de l’acció de la Mancomunitat de Catalunya va ser l’Escola Superior de Bells Oficis, fundada el 1914 i clausurada durant la Dictadura de Primo de Rivera, el 1924. En aquella institució es van formar molts artesans en unes disciplines que s’englobaven en quatre àrees: arts de la terra, arts de la fusta, arts del teixit i del cuir i Jardineria.

Els dirigents polítics del catalanisme i els dirigents culturals del noucentisme volien reforçar els oficis artístics amb uns gustos i unes formes properes a la tradició clàssica per decorar les cases i els carrers. No solament s’havia de fomentar el gran art, calia continuar l’esplèndida trajectòria dels oficis artístics amb unes noves temàtiques i un nou imaginari lligat als anhels de civilitat noucentista.

Àmbit 4. La impremta com una Bella Art

El Noucentisme va fonamentar la seva existència en la singularitat de la llengua catalana, que va ser normalitzada per l’acció de Pompeu Fabra durant aquests anys. La poesia, les traduccions de les grans obres clàssiques, les revistes, els compendis d’articles, en menor mesura la novel·la, però també els cartells, la composició de les cobertes dels llibres, els jocs tipogràfics… la impremta arriba a tenir una gran importància en la difusió de la visualitat noucentista.

Entre els impressors d’aquests anys destaca l’Oliva de Vilanova i la Geltrú. Però podem trobar obres de primer rang en el disseny i la impressió en molts d’altres indrets. L’obra ben feta que proclamaven els noucentistes pren una gran volada en el terreny de la impremta.

Àmbit 5. Cap a la Modernitat?

Mentre la Mancomunitat apostava per unes arts tradicionals, a Europa es desplegaven les avantguardes culturals. Per Barcelona van passar alguns dels grans noms del cubisme, del dadaisme o d’altres corrents artístics, però la burgesia barcelonina sembla que no els va fer gaire cas. Els col·leccionistes seguien apostant, fonamentalment, per la convenció.

El noucentisme visual es va moure entre el desig de recuperar tradicions i la necessitat de traçar camins cap a la modernitat. Algunes obres ens ensenyen que els artistes catalans no podien deixar de rebre influències de la gran convulsió cultural que s’estava donant a Europa en les primeres dècades del segle XX. La tradició sembla està sotmesa a la necessitat de renovació.

CRÈDITS

Exposició itinerant organitzada per l'Oficina de Patrimoni Cultural de l'Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona i el Museu d'Art de Cerdanyola. Can Domènech.

Comissaris: Joan M. Minguet Batllori iTxema Romero Martínez (Museu d'Art de Cerdanyola. Can Domènech).

Coordinació: Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Edició: Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona.

Disseny expositiu i producción: Estudi creatiu Peinados Maribel.

Disseny gràfic: Andreu Balius.

Audiovisual: Antequem, SL.

Imatges i il·lustracions de l'audiovisual: Arxiu General de la Diputació de Barcelona, Arxiu Josep M. Sagarra, Arxiu Nacional de Catalunya, Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas, Museu d'Història de Catalunya (Pep Parer), Joan Pujol – Creus i Wikipedia Commons.

Accessibilitat i Espai táctil: ONCE, FESOCA i Xavi Alvarez.

Conservació preventiva i restauración: Artcare SL Conservació preventiva, Estudi B2. Conservació i restauración, Imbconservació - Raigs d ' Idees i Propostes Visuals s.l. i TdART restauracio s.c.p.

Proposta didàctica: Txema Romero Martínez (Museu d'Art de Cerdanyola. Can Domènech) i T-CUA Tutories Culturals i Artístiques Gómez, Mingorance i Associats, SL.

Assegurança: National Suisse

Museus i institucions prestadors: Arxiu General de la Diputació de Barcelona, Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i La Geltrú), Fundació Municipal d'Art. Museu Abelló (Mollet del Vallès). Fundació Palau. Centre d'Art (Caldes d'Estrac), Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Museu d'Art de Cerdanyola. Can Domènech (Cerdanyola del Vallès), Museu d'Art de Sabadell. Ajuntament de Sabadell, Museu del tapís contemporani. Casa Aymat (Sant Cugat del Vallès), Thermalia. Museu de Caldes de Montbui, Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (Vilafranca del Penedès) i Casa Museu Lluís Domènech i Montaner (Canet de Mar).