Inici

VISITES

AUDIOGUIA

EXPOSICIÓ PERMANENT EN OCCITÀ ARANÈS, CASTELLÀ, FRANCÈS I ANGLÈS

INSTAL.LACIÓ VÍDEO ARTÍSTICA 360º

DE LLUÍS CAMPMAJÓ AMB GUIÓ DE PLÀCID GARCIA PLANAS

ONA MARCET

ONA MARCET

STATEMENT

El present projecte és el començament d’alguna cosa. Un assaig. Una sèrie d’aproximacions cap un món personal que ja porto temps gestant. I que any rere any va evolucionant.

La idea en si mateixa no és fàcil de definir, ja que està creixent i intentant prendre forma d’una manera més sòlida de mica en mica.

A grans trets, la idea conceptual vindria a ser un “mapa” fictici del conjunt d’idees que en formen part: la qualitat estètica de lo sinistre, el món de lo monstruós i l’art outsider. També, i de forma més subtil, i en un substrat inferior, la memòria i el record.

Encara que d’entrada sembli que hi hagi massa temes diferents per a ser tractats en conjunt, des del meu punt de vista, crec que estan molt units entre sí, i que es necessiten els uns amb els altres per a que tinguin més sentit (en aquest cas).

Tampoc es tracten tots els temes amb la mateixa importància, ja que alguns són observats des de la superfície i d’altres amb més profunditat. Segons l’interès o la repercussió que tinguin per al projecte. Però cal tenir en compte en quin està. Investigació, experimentació i consolidació. S’està fabricant. Encara s’ha d’eliminar i perfilar el que no és necessari per al projecte.

A nivell temàtic, treballo amb fotografies antigues comprades en mercats de segona mà (retrats de desconeguts que m’inspiren algun tipus d’atracciò). Seguidament, amb la impressió i la manipulació d’aquestes, sobre un acetat, apareixen com un ésser desdoblat a conseqüència de la doble o triple impressió solapada.

També treballo amb fusta. Amb la construcció de caixes de llum o de contenidors que emmarquen el retrat. I amb objectes trobats i/o comprats en mercats de segona mà, deixats, regalats....que es converteixen en caixes o contenidors per al retrat.

I tot plantejat com a una instal·lació

La idea seria la d’un conjunt bastant ampli de caixes. Amb un retrat (diferent) i una llum opaca dins de cadascuna d’elles. El conjunt visual formaria una espècie de cementiri i agrupació de records i memòries oblidades on els visitants podran imaginar les vides i comprendre la pròpia fragilitats de les seves.

I tot això per què? Amb quina intenció?

La intenció principal, és perpetuar en la memòria (físicament amb la caixa) el record fictici d’un ésser que ja ningú recorda, una imatge o un reflex d’ell, comprat a 0’20 €. Una vida molt comuna, molt poc important segons els paràmetres de la importància col·lectiva. Ja que fa reflexionar sobre el fet que moltes de les nostres propietats poden estar venudes, els nostres records i les nostres memòries que un dia van ser reals. El preu d’un record. Les nostres vides a canvi de diners, fins el final dels finals.

Al final, som el que es conforma a la nostra ment, a la nostra memòria. Però, potser necessitem elements materials que ens ajudin a ser recordats. I com abordar lo monstruós? Doncs des de la manipulació del propi record (o retrat) trobat. Desdoblant-lo, multiplicant-lo, creant accidents o deformant la pròpia imatge per donar-li un sentit més introspectiu i sinistre. És com si et poguessis posar a la pell de l’altre. A la seva via. A la seva soledat i absurditat absoluta.

I tot, des d’una perspectiva de respecte i amor cap els éssers marginals i incompresos. D’intent de comprensió, o altaveu dels oblidats. El respecte cap les vides completament insignificants i poc influents, que tenim o tindrem la majoria de nosaltres....

O potser no....